El que cal saber de diabetis mellitus

  • La diabetis mellitus és una malaltia crònica caracteritzada per una hiperglucèmia o nivell de glucosa en la sang superior al normal, que en alguns casos origina complicacions metabòliques agudes capaces de posar en perill la vida del pacient si no s’hi instaura un tractament adequat, mentre que moltes vegades origina complicacions nombroses i variades a llarg termini que atempten contra la qualitat de vida del malalt
  • La diabetis mellitus de tipus I, juvenil o insulinodependent, és la forma de la malaltia a la qual corresponen entre un 10 i un 20% dels casos. Es caracteritza pel seu inici freqüent en edats precoces, abans de vint anys d’edat, i pel fet que requereix des del primer moment l’administració d’insulina per solucionar i prevenir les complicacions metabòliques agudes mortals a les quals tendeix espontàniament l’evolució de la malaltia.
  • La diabetis mellitus de tipus II, de l’adult o no insulinodependent, és la forma més comuna de la malaltia, a la qual corresponen entre el 80 i el 90% dels casos. Es caracteritza perquè s’inicia en l’edat adulta, després de quaranta anys d’edat, i no requereix inicialment l’administració d’insulina, ja que en general es pot controlar durant les primeres fases amb mesures dietètiques i l’administració de medicaments per via oral.
  • En un 10% dels embarassos es produeix l’anomenada diabetis gestacional que pot originar complicacions per a la gestant i el fetus, per bé que comunament després del part la situació metabòlica de la dona torna a la normalitat.
  • Si una dona diabètica vol tenir un fill convé de planificar-ho amb anticipació i que ho comuniqui al metge per tal de procurar que amb el tractament s’assoleixi una normalitat metabòlica.
  • Les manifestacions típiques de la diabetis mellitus són: poliúria, o augment de l’emissió d’orina; polidípsia, o sensació de set constant; polifàgia, o augment de la gana; astènia, o cansament corporal, i pèrdua de pes encara que hom mengi adequadament.
  • La dieta constitueix un punt fonamental en el tractament de la diabetis, ja que el 50% dels casos es poden controlar només gràcies a pautes alimentàries. Tanmateix, però, això no significa que la persona diabètica no pot gaudir d’un bon àpat, ja que és possible de combinar l’art culinari amb la dieta apropiada.
  • Les persones diabètiques es troben més predisposades a patir d’aterosclerosi que la resta de la població, de manera que han d’evitar especialment altres factors de risc d’aquesta afecció com el tabaquisme o la utilització de contraceptius hormonals orals, i també han de controlar la hipertensió arterial, els nivells de colesterol en la sang i les situacions estressants.
  • Una complicació aguda greu de la diabetis juvenil és la cetoacidosi, crisi metabòlica caracteritzada per una glucèmia intensa i la presència d’acetona en l’orina, la qual cosa origina l’aparició de nàusees i vòmits com també un alè d’olor característica. En aquesta situació, cal adreçar-se a un centre sanitari per tal d’adoptar les mesures adequades.
  • Una altra de les complicacions agudes de la diabetis és la crisi d’hipoglucèmia o davallada excessiva dels nivells de glucosa sanguínia, caracteritzada per l’aparició de sudació freda, nerviosisme, palpitacions, gana i visió borrosa, que sense tractament comporta un coma. Per tal de solucionar aquesta situació cal actuar de manera immediata ingerint un terròs de sucre o, si el malalt no se’l pot empassar, injectant una dosi de glucagó.
  • Un punt fonamental en el tractament de la diabetis és el que s’anomena educació diabetològica. Adquirir coneixements sobre la pròpia malaltia és especialment important en el cas dels joves que en són afectats, els quals, en cursets i campaments, poden aprendre a realitzar anàlisis d’orina i de sang amb procediments senzills, com també aprendre a determinar les pautes d’alimentació, exercici físic i fins i tot de dosificació dels medicaments, de manera que el fet de patir d’aquesta malaltia no alteri les seves possibilitats de desenvolupar una vida normal.
  • La pràctica d’exercici físic regular és una mesura molt important en el control de la diabetis, que no ha d’ésser menystinguda. El tipus d’exercici que es pot realitzar és molt divers, ja que solament cal evitar les pràctiques que representin un perill imminent donat cas que una complicació aguda causi una pèrdua de la consciència, com ara el muntanyisme o el submarinisme.
  • És molt important que les persones diabètiques segueixin controls periòdics, en què es practiquin anàlisis de sang en diverses hores del dia, com també d’altres proves diagnòstiques, com és el cas dels exàmens oftalmologies destinats a descobrir els inicis d’una complicació comuna, la retinopatia diabètica.