Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
2024. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
abocament a la xarxa o injecció a la xarxa n m ENERGIA Transferència a la xarxa elèctrica de l’energia elèctrica produïda en una installació productora o de l’excedent energètic d’una installació d’autoconsum absenfonia n f SOCIOLOGIA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Comportament de la persona que ignora completament les persones de qui està acompanyada perquè només està pendent del telèfon mòbil o d’un altre dispositiu electrònic anivellament de la producció n m ECONOMIA Tècnica de producció ajustada consistent a mantenir estable el volum de producció i a fabricar, d’acord amb…
Castell i vilatge de Gebut (Soses)
Art romànic
Situació Turó de Gebut, on hi ha les escasses restes del castell a dalt, i angle sud-est de l’antiga fortificació, que en constitueix el sector més visible ECSA-JI Rodríguez / ECSA-JBolòs Les ruïnes del castell de Gebut són situades al cim d’un turó que s’alça a uns 300 m al nord-est del tossal on hi ha el poblat ibèric de Gebut Resta a mig camí dels pobles de Soses i d’Aitona, sobre les terrasses del riberal del riu Segre El poble de Gebut s’estenia entre el castell i les terrasses fluvials, al límit de les quals segurament devia córrer, ja en època andalusina, una sèquia Mapa 31-15 387…
volant
Tecnologia
Roda o disc pesant que en els motors d’explosió, les màquines de vapor i d’altres màquines en què un moviment alternatiu és convertit en un moviment de rotació, permet de corregir els defectes que resulten d’aquesta conversió, especialment la irregularitat de la transmissió d’energia de les bieles o l’arbre, per causa, principalment, dels punts morts.
La massa del volant adquireix molta energia cinètica, i, quan el pistó es troba en un punt mort o quan augmenta la resistència que ha de vèncer l’arbre, en cedeix una part, que recupera quan el pistó treballa plenament o quan la resistència que ha de vèncer l’arbre disminueix
La cervesa i la SA Damm
La introducció de la cervesa Miret i Tersa i Joan Petit Les primeres marques i les primeres ampolles de l’empresa Damme, en una fotografia de començament de segle XX La cervesa no és, evidentment, una beguda autòctona de Catalunya a l’origen A Catalunya es conegué a conseqüència d’importacions de França —Alsàcia—, Bèlgica, la Gran Bretanya i del que després serà Alemanya Els introductors eren persones procedents d’aquests països, que aportaran la tècnica de fabricació, primer artesanalment i després com a indústria El farmacèutic Ronquillo, autor d’un interessant Dicionario de Materia…
volumetria
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa que fa ús d’una reacció química entre solucions per tal de determinar la quantitat de substància, objecte de l’anàlisi, present en una mostra.
Consisteix en la mesura del volum de solució de reactiu, de concentració coneguda, que és necessari per a reaccionar totalment amb un volum mesurat de la solució de la substància problema La reacció química implicada en un procés volumètric ha d’acomplir determinades condicions, com ara que sigui ràpida i estequiomètrica i que presenti alguna característica que permeti de detectar amb precisió el punt final o d’equivalència En general, les reaccions que satisfan aquestes condicions transcorren entre espècies iòniques D’altra banda, les reaccions que impliquen formació o trencament d’enllaços…
Castell de Figuerola de Meià (Camarasa)
Art romànic
Situació Façana de llevant d’aquest castell que havia pertangut al priorat de Meià, amb la porta d’accés a l’altura del primer pis J Giralt El castell de Figuerola de Meià, del qual resta una torre, domina aquest petit nucli rural situat als peus de la pista que comunica la carretera del Doll C-147 amb la vall de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG251496 Per a arribar-hi cal prendre la carretera C-147 de Balaguer-Camarasa-Tremp fins a trobar la cruïlla a la dreta que indica el poble de Figuerola de Meià, just a la part alta del port que duu aquest mateix nom Hi ha uns 3, 4 km fins al poble JGB…
No perdre mai el Nord
Navegar és l’art de seguir uns camins que no existeixen La mar és una carretera amplíssima, practicable en totes direccions, i per això mateix tan útil com perdedora Un camí es defineix per les seves vores, i és per això que sabem cap on duu Però la mar va cap a tot arreu, de manera que no porta enlloc Els camins de la mar, tots virtuals, cap de marcat, es fan tot navegant i es desfan darrere l’estela que els ha obert Què hi ha darrere l’horitzó On som quan som al mig d’enlloc que dugui nom, que tingui forma, que pugui saber-se Per això fondre la costa darrere l’horitzó fou durant segles…
Joan Francesc Mira i Casterà

Joan Francesc Mira i Casterà
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Antropologia
Historiografia catalana
Escriptor i antropòleg.
Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…
, ,
Les cinc fàbriques del grup Gallifa, a Manresa
La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX El resultat serà la construcció de cinc fàbriques, dedicades totes elles als filats i els teixits de cotó El que anomenem grup Gallifa tindrà diverses denominacions El comú denominador és la família Gallifa, amb diverses generacions representades en les diferents societats Manresa, la Seu i la fàbrica del Pont Vell, a principis de segle XX La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX Històricament, el…
Josep-Narcís Roca i Ferreras
Literatura catalana
Historiografia catalana
Medicina
Farmàcia
Metge, farmacèutic, escriptor i pensador polític.
Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús …
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina