Resultats de la cerca

Situació i presentació L’actual municipi de Torrefeta i Florejacs, de 88,95 km 2 , és fruit de la fusió, el 1972, entre l’antic terme municipal de Torrefeta, que tenia 28,1 km 2 i l’antic municipi de Florejacs, de 61,3 km 2 hom volgué donar-li el nom, recollit oficialment, de Torreflor, actualment no vigent Limita, al sector NW amb els municipis noguerencs d’Oliola, Cabanabona i Vilanova de l’Aguda, i al NE amb el de Sanaüja A l’E fa una mitja lluna que abraça Massoteres, Guissona i Sant Guim de la Plana i Sant Ramon de Portell, mentre que al S limita amb Cervera i Tarroja de Segarra, amb…

Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…

El maig avui Maig és el mes festiu per excellència en els calendaris de festes locals festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espectaculars…

Situació i presentació Es troba a l’extrem de llevant del Vallès Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, i limita amb els termes de Vallgorguina S, Santa Maria de Palautordera W, Fogars de Montclús, Campins i Gualba N, els municipis selvatans de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu N i Fogars de Tordera E, i els de Tordera E i Sant Iscle de Vallalta S, pertanyents al Maresme El terme és centrat per la vall mitjana de la Tordera, al sector que separa els massissos del Montseny N i de la serra de Montnegre S, abruptes i coberts d’una rica cobertura vegetal arbòria, secularment…

Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…

Situació i presentació Creat el 1972, comprén els antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d’Ares i Taús El nom adoptat pel nou municipi no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d’Aguilar i les de la seva conca el riu de Castellàs i el de Solans, Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d’Aguilar El terme municipal de les Valls d’Aguilar afronta a llevant amb el de Ribera d’Urgellet i amb l’enclavament dels Castellins Montferrer i Castellbò, al S ho fa amb Fígols i Alinyà, amb l’enclavament de Baridà del municipi de Ribera d’…

Situació i presentació El terme municipal de Peralada, de 43,61 km 2 , s’estén per la plana empordanesa del N de Figueres, ben regada en aquest sector per diversos cursos fluvials que davallen de la serra de l’Albera A tocar de la vila de Peralada, cap de municipi, el Llobregat d’Empordà rep l’Orlina que poc abans ha rebut l’Anyet i aigua avall de la vila 1 km el Llobregat desemboca a la Muga, que travessa el sector de migdia del terme de ponent a llevant Al sector més muntanyós del N serra de Montpedrós hi ha reduïts espais de bosc d’alzines i garrigar L’any 1974 fou incorporat al municipi…

Les administracions de la gestió les fàbriques Inscripció del mur exterior de la catedral de Barcelona que dona al carrer dels Comtes, a l’altura de les capelles de Sant Llorenç i Sant Dionís, en què es deixa constància de la represa de les obres de la catedral el 1329 Enciclopèdia Catalana – GSerra L’Església en general i l’episcopat en particular van ser els grans promotors dels segles del gòtic Se n’ha dit també l’època de les catedrals , pel protagonisme que van tenir aquests grans edificis en la societat del moment D’acord amb la coneguda cita de G Duby, “la catedral és l’església del…

Tomàs Viladomiu i Bertran Cal Rei de Sallent La família Viladomiu Els Viladomiu són originaris de Berga En parlar de les berguedanes —les màquines de filar de fusta— ja hem esmentat aquest nom com un dels més repetits en les relacions de filadors de la ciutat i la seva rodalia Tomàs Viladomiu i Obiols va aprendre l’ofici de teixidor a Berga, on havia nascut Estem encara al segle XVIII A la seva família hi havia paraires —que treballaven la llana—, teixidors de lli i espardenyers Ell es casà amb una sallentina —Antònia Bertran i Martí— i anà a viure a la població del Bages Sallent tenia també…

Situació i presentació El terme de Gavet de la Conca, de 90,88 km 2 es formà el 1970 per la unió dels fins aleshores municipis de Sant Serni 15,6 km 2 , Aransís 25,4 km 2 i Sant Salvador de Toló 49,8 km 2 El terme es troba al sector meridional de la comarca Limita al N amb l’enclavament de Tremp format per les terres de Vilamitjana i Suterranya, al NE amb el municipi d’Isona i l’enclavament dels Obacs Llimiana al S amb Artesa de Segre i Vilanova de Meià, ambdós de la Noguera, i amb l’enclavament de Montadó Isona, i a l’W amb els termes de Llimiana i de Guàrdia de Noguera El terme comprèn el…