Resultats de la cerca
Es mostren 745 resultats
Enciclopèdia de Menorca
Historiografia catalana
Enciclopèdia temàtica sobre l’illa de Menorca, cabdal per al coneixement de l’illa, dirigida per Josep Miquel Vidal i Hernàndez i editada per l’Obra Cultural de Menorca.
El projecte d’edició de l’ Enciclopèdia de Menorca nasqué durant la transició democràtica amb l’objectiu inicial d’oferir una obra de divulgació i de referència per al món educatiu de l’illa La consciència, però, de la ruptura imposada pel franquisme en el terreny de la investigació obligà a redefinir-ne l’abast per tal de plantejar una enciclopèdia d’alta cultura, capaç de respondre al repte d’oferir síntesis monogràfiques, rigoroses i actualitzades, que fossin el resultat de nous processos de recerca Aquesta filosofia de construcció s’adequava més a l’estructura temàtica que no a l’…
La televisió
Fer qualsevol mapa de la televisió al món és una empresa gairebé impossible a causa de l’acceleració dels canvis que experimenta aquest mitjà de comunicació, tant des del punt de vista tecnològic com des del cultural Recents informes de la UNESCO han posat de manifest que la desregulació del sector de les telecomunicacions, el sorgiment de mercats mundials i la convergència dels mitjans de comunicació, com també els avenços de la tecnologia de la informació, han forçat països de tot el món a fer front a nous desafiaments Cada vegada serà més difícil separar els mitjans electrònics…
Macaronèsia
El naturalista anglès Philip Barker Webb 1793-1854 estava fascinat per aquelles illes Els trobava totes les gràcies Per això es determinà a dotar-les d’un apellatiu comú prou elegant, que reflectís l’admiració que sentia per tanta bellesa i harmonia Decidí de rescatar l’antiga denominació d’Illes Afortunades amb què ja figuraven als tractats clàssics Macaronèsia de “makaros”, que significa ‘feliç’, i “nesia”, que vol dir ‘illes’ A partir d’aleshores, les Canàries començaren a aparèixer als llibres naturalistes sota aquesta segona denominació recuperada, una apellació destinada a fer fortuna…
Legionaris i feudals, mercaders i fabricants
Barcelona és una ciutat de dos milions d’habitants, amb una regió metropolitana que en concentra més d’un milió més Fa dos millennis, però, quan les legions romanes arribaren al pla que ara ocupa la ciutat, trobaren un paisatge d’aiguamolls a penes espurnejat amb alguns poblats d’ibers laietans situats als turons que hi sobresortien, tals com Laie o Bàrcino Terra endins, tot eren alzinars i rouredes, amb algunes clarianes esparses conreades Decidiren d’installar-s’hi És així que, a cavall dels regnats de Juli Cèsar i d’August, fou fundada la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino ,…
Africans a les Amèriques
La colonització d’Amèrica per part de les potències europees requeria una gran quantitat de mà d’obra barata A les possessions d’Espanya, la llarga controvèrsia entre el dominicà Bartolomé de Las Casas 1474-1566, que reconeixia i defensava el valor humà dels indis, i l’antierasmista militant Juan Ginés de Sepúlveda ~1490-1573, partidari de mantenir-los en una esclavitud que els seria natural, menà a una solució de compromís a partir del 1573 els indígenes foren considerats ‘humans veritables’, però també ‘ànimes que calia convertir’, la qual cosa permeté de sotmetre’ls al sistema d’“…
La Catalunya musulmana
La utilització de l’expressió Catalunya musulmana per a designar els territoris de l’antiga Tarraconense —sota dominació islàmica a partir del primer quart del segle VIII— pot semblar sorprenent Efectivament, es tracta d’una expressió del tot anacrònica Segons Joan Vernet el terme Ṭalūniya —emprat pel cronista al-‘Uḏrī 1003-85 al segle XI— es referiria a Catalunya Això és poc possible atès que, en aquella època, Ṭalūniya no era res més que un lloc de pas a la ruta entre Osca i Lleida Tampoc no seria raonable intentar minimitzar el pes que va tenir la presència musulmana en aquestes regions,…
l’Alt Millars

Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…
El Museu Tèxtil de Terrassa i les seves col·leccions
Art romànic
El museu Fragment de teixit de seda hispanoàrab del segle XIII Arxiu Museu Tèxtil de Terrassa El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la collecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956,…
Torre o castell dels Masos de Millà o dels Moros (Áger)
Art romànic
Situació Torre d’origen islàmic reaprofitada en època cristiana ECSA - J Bolòs Restes d’un possible castell situades al cim d’un turó 878 m, indret dominant sobre l’altiplà no gaire abrupte que hi ha entre les muntanyes de Millà, la vall d’Alberola i la Noguera Ribagorçana Mapa 32-13327 Situació 31TCG093478 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, hem de girar a mà esquerra i agafar la de Tartareu Molt poc després cal anar cap a la dreta, travessar Vilamajor i continuar uns 6 km fins a arribar als Masos de Millà En una cruïlla, abans d’arribar a Sant Romà, cal girar a l’esquerra fins…
Literatura i política
La literatura, i per extensió la cultura catalana, va veure néixer el segle XX immergida en un procés que, iniciat al tombant de segle, maldava per dotar-la d’un caràcter nacional i modern, tot superant el regionalisme i l’anacronia que caracteritzaven l’etapa precedent Sota l’estendard de la modernitat, un grup reduït, però força actiu, de la intellectualitat catalana del moment elaborà un discurs ideològic, de caire regeneracionista, que incorporava, a més, les seves reivindicacions estrictament professionals Amb tot, aquest esforç de transformació va topar amb la resistència de la mateixa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina