Resultats de la cerca

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…

Els promotors Evarist Fàbregas, un banquer d’esquerres Evarist Fàbregas promogué la creació de Fàbregas i Recasens, l’antecessor directe del Banc de Catalunya Jordi Tous, Evarist Fàbregas i Pàmies 1868-1938 , Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1990 Evarist Fàbregas nasqué a Reus el 1868 El seu pare era veler de seda, i la seva mare, teixidora de cotó Pertanyia, per tant, a una família obrera A 12 anys es posà a treballar en una fàbrica, al mateix temps que estudiava A 17 anys obtingué el títol de tenidor de llibres —comptable—, i al cap de quatre anys s’establí com a agent de duanes i…

La reacció al neoclassicisme i el romanticisme Pot semblar difícil arribar a una definició unitària del terme romanticisme observant les manifestacions artístiques que s’esdevingueren a Europa entre la segona meitat del segle XVIII i la primera meitat del segle següent, perquè aparentment els diversos resultats van en direccions diferents En realitat, el fil conductor comú es pot trobar si es parteix dels orígens del fenomen i se’n descobreix la llavor en el pensament illustrat Aquest era amarat de sensibilitat envers la història, i inclinat a reconèixer els vincles que menen a una visió…

Introducció Els moviments d’emancipació política que acabem d’esmentar foren afavorits pels carolingis, especialment intensos des de la conquesta de Girona l’any 785 i per l’ocupació de Barcelona el 801 Però l’alliberament del Pallars i de la Ribagorça, vers el 800, anà a càrrec de la iniciativa privada dels comtes de Tolosa, atribuïda concretament a Bigó Sembla, però, que els indígenes d’aquestes comarques s’havien posat sota el seu domini i protecció Es comença a reorganitzar el territori, alhora que es restauren els monestirs visigòtics de Senterada i Alaó, els quals havien estat destruïts…

El comerç fenici Oinokhóes d’imitació fenícia, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-575 aC UB / RM La tradició escrita de l’època clàssica reconeix la primordial importància del comerç de metalls en les primeres expedicions fenícies cap a Occident Segons Diodor de Sicília, els fenicis van aconseguir a Ibèria tant d’argent que, gràcies als guanys obtinguts, van poder fundar moltes colònies a Àfrica, Sardenya i a la mateixa Península Ibèrica D’altra banda, alguns autors greco-romans destacaren la forta implantació de població fenícia en determinades zones costaneres de la Península, i també la…

Lletres de canvi El desenvolupament del procés d’industrialització a Catalunya J Nadal, 1975 M Izard, 1973 i J Maluquer, 1976 comportà que durant el període comprès entre 1840 i 1865 es produís una profunda transformació de les estructures financeres del país, respecte de la qual cal tenir en compte que aquest canvi es concentrà molt acusadament a Barcelona, on aparegueren una banca i un mercat borsari modern que, de bon principi, tendiren a projectar la seva activitat sobre tot el Principat que aquestes noves institucions financeres no van suplantar els instruments financers tradicionals, ni…

El Simbolisme s’insereix dins el corrent de l’art idealista de final del segle XIX, reacció neoespiritualista davant el positivisme i el materialisme de l’art realista, expressió de la burgesia liberal del temps Ara bé, gran part de l’art idealista finisecular no és simbolista A Catalunya va perdurar un art religiós catòlic convencional i acadèmic, un bon exemple del qual és l’obra d’Enric Monserdà, tenyit, fins i tot, en alguns casos, de realisme, que poca cosa té a veure amb el Simbolisme La dificultat d’una definició clara del Simbolisme s’agreuja pel fet que no hi ha una tècnica, un estil…

Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del bestiar boví, oví i…

Què és el mite En tots els moments de la cultura occidental, per acció o per reacció, d’una manera explícita o d’incògnit, el mite hi ha estat present Gairebé es pot afirmar que no hi ha cap període de la nostra cultura en el qual, directament o indirectament, els universos mítics no hagin mostrat el significat equívoc que els caracteritza Sovint, la desmitització dels mites aliens ha anat acompanyada de tendències remititzadores en el si de la mateixa cultura, potser perquè la constitució de l’ésser humà és logomítica , és a dir, que inclou alhora el mythos i el logos , la qual cosa implica…

Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal 1597, Pere Gil…