Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Castell de Nyòvols (Canavelles)
Art romànic
Situació Els escassos vestigis d’aquest castell que defensava el congost de les Graus sobre la Tet ECSA - J Bolòs Les restes d’aquest castell es troben sobre un petit turó damunt d’un revolt del riu Tet, al congost de les Graus Devia controlar el pas de la via que seguia la Tet Una torre que segurament depenia d’aquesta fortalesa és situada al davant, a l’altra banda del riu ja en municipi de Nyer Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 9” N - Long 2° 15’ 10” E Si seguim la carretera que va de Prada al coll de la Perxa N-116, havent passat Oleta i immediatament després d’un túnel que…
Verola
Patologia humana
La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien…
El que cal saber dels cossos estranys a la tràquea i els bronquis
Patologia humana
Són anomenats cossos estranys a la tràquea i els bronquis qualssevol objectes o substàncies aliens a les vies respiratòries inferiors, que penetren per una aspiració accidental i provoquen trastorns diversos, des d’infeccions bronco-pulmonars fins a una insuficiència respiratòria greu Cal evitar que els infants s’introdueixin objectes petits a la boca, perquè qualsevol moviment sobtat, o fins i tot un espant, poden provocar-ne l’aspiració fins a la tràquea i els bronquis Per això és important de triar amb molta cura els objectes que quedin a l’abast dels infants i tenir en compte que no han d…
Jaume Domènec (o Domenge)
Historiografia catalana
Historiador i frare dominicà.
Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…
Joaquim Sarret i Arbós
Historiografia catalana
Arxiver, cronista i historiador.
Vida i obra Procedent d’una família originària d’Igualada, aprengué els secrets de la paleografia de la mà de l’arxiver municipal de Manresa, Leonci Soler i March, que ho era des del 1882 El 1896 fou nomenat arxiver adjunt, i finalment el 1899, arxiver titular, fins a la seva mort Fou un investigador nat, un arxiver exemplar premiat per la tasca realitzada als arxius de Manresa l’any 1914 i un historiador extraordinàriament prolífic Concepció Llorens n’ha comptabilitzat una trentena llarga de llibres i fullets publicats, 148 manuscrits inèdits i una dotzena de manuscrits autobiogràfics,…
Francesc Miralles i Bofarull
Historiografia catalana
Historiador i crític d’art.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art 1966-74 En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984 En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino 1973-78 Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte 1975-78 i fou coordinador de la Història de l’Art Català Edicions 62, 1983, on escriví els apartats dedicats al Noucentisme vol VII i L’Època de les Avantguardes vol…
curses tradicionals

La Transsegre és una de les curses tradicionals més conegudes de Catalunya
Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa
Esport general
Curses populars organitzades normalment durant festivitats locals.
Se’n diferencien quatre grups les curses pedestres, les curses nàutiques, les curses amb animals i les curses d’interès institucional Aquestes últimes es poden desenvolupar en qualsevol de les tres modalitats anteriors Les curses pedestres han estat incloses històricament en molts dels programes de les festes majors de Catalunya Els recorreguts comencen normalment a la localitat organitzadora i acaben en una ermita propera, o bé recorren les rodalies de la població S’organitzen curses de caire competitiu i de caire festiu Les festives es corren sovint en diferents categories…
Emisora Films
Cinematografia
Productora fundada a Barcelona el 1943 pel realitzador Ignasi F.
Iquino i el seu cunyat, l’industrial Francisco Ariza Esparones El director hi aportà el nom de la marca que ell mateix havia creat el 1934 i també la seva experiència cinematogràfica Les oficines se situaren a l’estudi fotogràfic que Iquino tenia al passeig de Gràcia Finançada per la Banca Tusquets, la firma es beneficià de la nova llei de protecció del cinema espanyol basada en l’intercanvi de produccions espanyoles per llicències d’importació de films estrangers El 1944, Iquino i Ariza signaren un contracte en exclusiva amb la distribuïdora Hispano Foxfilm, i aconseguiren la creació d’una…
Montserrat Julió i Nonell
Cinematografia
Actriu.
Vida Marxà amb els pares cap a l’exili i embarcaren a l’estiu del 1939 en el vaixell "Winnipeg" ple de republicans cap a Santiago de Xile Allà estudià tres anys art dramàtic i direcció escènica a la Universitat Catòlica Tot seguit s’integrà en els ambients teatrals i actuà en força elencs de la capital, fins a tornar definitivament a Catalunya el 1955 Aquí collaborà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en què interpretà i dirigí diverses peces Alhora, debutà en el cinema a La cárcel de cristal 1956, Juli Coll Cumbres luminosas 1957, Juan José Fogués Sendas marcadas i Huellas del destino…
Cançó de Rotllan
Intitulació que hom dóna a la més antiga de les cançons de gesta franceses conservades, que poetitza la batalla de Roncesvalls i la figura de Rotllan.
El més antic text conegut el famós manuscrit d’Oxford copia una versió que pot ésser datada vers el 1100, de la qual existeixen altres versions i refoses fetes durant els s XII al XV, algunes en francoitalià i d’altres en traduccions romàniques, germàniques i escandinaves, més o menys rigoroses El text del manuscrit d’Oxford, de 3 998 decasíllabs assonantats i amb trets lingüístics anglonormands, és considerat el més genuí i el més bell Narra que Carlemany, incapaç de prendre la ciutat de Saragossa, després de set anys de guerra a Espanya, fa uns tractes amb el rei àrab Marsili, al qual envia…