Resultats de la cerca
Es mostren 45043 resultats
Sant Esteve del Monestir, abans Sant Esteve d’Agusà
Art romànic
Situació Vista de llevant del temple de Sant Esteve del Monestir, durant segles seu d’una comunitat monàstica ECSA - A Roura L’església de Sant Esteve del Monestir s’aixeca al centre del poble homònim, situat a la riba esquerra de la Tet Aquest temple, avui dia amb caràcter parroquial, és l’únic edifici subsistent de l’antic cenobi que hi hagué en aquest indret Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 31,2” N - Long 2° 50’ 51,6” E Sant Esteve del Monestir és a 5 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-616 Història El terme de Sant Esteve del Monestir té el seu origen en una antiga villa…
Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall (Argelers)
Art romànic
Situació Exterior de l’absis, amb els característics contraforts que evoquen solucions d’altres edificis del Rosselló i l’Alt Empordà de la fi del segle X i l’inici de l’XI ECSA - A Roura Vista de l’interior amb un dels grans pilars massissos que separa les dues naus ECSA - A Roura Aquesta església, situada al poble de Tatzó d Avall,és al costat de l’antic castell Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34” 11,34” N - Long 3° 0’ 20,8” E Història Cap dels cinc juraments d’homenatge relatius al castell de Tatzó i a la seva cellera, entre el 1085 i el 1169, no fan esment de la seva capella, a la qual…
Sant Valentí de Salarsa (Beget)
Art romànic
Situació L’església de Sant Valentí és la titular del poble de l’antic municipi garrotxí de Beget que l’any 1969 fou incorporat al ripollès de Camprodon El temple és al sud-oest de Beget, a la vall de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, formada per la unió del torrent del Bac Morell i la riera de Bolòs, procedents de l’antic terme de Freixenet És dalt un petit pujol, al vessant esquerre de la vall, que presideix, i en una situació privilegiada Mapa 256M781 Situació 31TDG549841 Per arribar-hi cal anar a Beget per la carretera C-151, de Ripoll a Coll d’Ares Uns 3 km…
Sant Pere de Lligordà (Beuda)
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de l’església des del nord-est J Todó-TAVISA L’església parroquial de Sant Pere centra l’agregat format per masies disseminades al sector meridional del terme, vora la carretera de Besalú a Beuda, enfilat als peus de la muntanya de la Mare de Déu del Mont Mapa 257M781 Situació 31TDG759745 Per anar-hi cal agafar la carretera que, a la sortida de llevant de Besalú, puja a Beuda L’església de Sant Pere de Lligordà és perfectament visible, sobre mateix de la carretera, al costat esquerre i a 2 km de Besalú JVV Història És en una butlla del papa Benet VII datada l’…
Sant Vicenç de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Vicenç de Maià de Montcal des de ponent El mur és coronat per un campanar, que no és l’original J M Melció L’església de Sant Vicenç és la parroquial del poble de Maià de Montcal, situat a 241 m d’altitud i al peu de la muntanya del Montcal, al límit amb l’AltEmpordà i el Gironès Es troba a les derivacions sud-orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, en un indret drenat per la riera de Maià, afluent del Fluvià per l’esquerra, i per la de Segueró Fou cap d’un municipi que l’any 1969 fou incorporat al de Dosquers…
Parafílies
El terme parafílies engloba una sèrie de trastorns diversos el denominador comú dels quals consisteix en el fet que, de manera involuntària i repetitiva, la font principal o exclusiva d’excitació sexual correspon a objectes sexuals diferents als habituals —en persones adultes—, o bé en el fet que la gratificació sexual s’aconsegueix de manera principal o exclusiva recorrent a certs actes inusuals o extravagants Així, doncs, pot tractar-se de diverses situacions d’una desviació de l’objecte sexual, si l’excitació sexual no es genera en relació a persones adultes sinó en relació a nens, animals…
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux rebent la Medalla d’Or de la Generalitat
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filòleg romanista i lingüista.
Vida Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció Era el més gran de vuit germans —és germana seva la psiquiatra i psicoanalista Júlia Coromines i Vigneaux —, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i Montanya i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona…
, ,
Àngel Guimerà i Jorge
Àngel Guimerà i Jorge
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg i poeta.
Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…
, ,
Referències bibliogràfiques
Les monografies Les referències bibliogràfiques consten de nom de l’autor/a o autors, data de publicació, títol complet i subtítol complet si n’hi ha, número de pàgines, número del volum o nombre de volums si n’hi ha més d’un, número de l’edició si no és la primera, ciutat on s’ha publicat, editorial, collecció i número si el llibre forma part d’una collecció Autoria Els cognoms i les conjuncions que uneixen dos cognoms d’una mateixa persona s’escriuen amb versaletes L’ordre de citació sempre és cognom i nom L LUÍS , J-L 2000 El crim de l’escriptor cansat Barcelona La Magrana “Les Ales…
El Culip IV i el comerç marítim a l'Empordà
Excavació del vaixell Culip IV, Cadaqués, 1984-88 CASC El 1984, durant els treballs de realització de la carta arqueològica submarina del cap de Creus, es van localitzar a cala Culip Cadaqués, Alt Empordà les restes d'un vaixell que s'havia enfonsat cap a l'any 75 dC, en època de l'emperador Vespasià Aquesta embarcació, que es va batejar amb el nom de Culip IV, no havia estat alterada per l'home gràcies al fet que, en enfonsar-se, el vaixell va quedar dipositat al fons marí sobre un prat de posidònia oceànica, una planta que, en créixer, va anar cobrint i protegint el jaciment arqueològic…