Resultats de la cerca
Es mostren 1887 resultats
Estudis Universitaris Catalans (EUC)
Historiografia catalana
Revista erudita anual dels Estudis Universitaris Catalans publicada entre els anys 1907 i 1936, excepte entre el 1919 i el 1926.
La guerra civil del 1936 i les seves conseqüències en comportaren la desaparició, tot i que, si bé als anys quaranta es reprengueren els cursos dels EUC, la publicació d’una revista catalana fou impossible en el context del primer franquisme Malgrat tot, els seus densos 22 volums publicats constitueixen, segons Alexandre Galí, «el corpus científic més notable publicat en català i un dels més notables que hagin sortit mai a Catalunya» Hi tingueren un clar predomini els estudis històrics i literaris i, ja des del primer volum, es defensà una idea de rigor en l’exposició històrica que, en…
Miguel de Cervantes: l'edat d'or
Moltes mitologies situen al començament dels temps una edat d’or durant la qual els homes vivien com déus, de manera lliure i igualitària, la justícia i la pau regnaven en la societat i no calia cap esforç per a obtenir el sustent Cervantes, en aquest passatge, es refereix a l’edat d’or de la mitologia grega, en contrast amb l’època en què viu La descripció minuciosa d’aquella ‘santa edat’, en què tot era de tots, no és gens innocent i fins i tot no poc subversiva No apunta prou en aquest fragment la idea que hi ha un cert parallelisme entre les relacions socials dels humans i les d’aquests…
Sant Andreu de Calbera

Sant Andreu de Calbera
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del poble de Calbera, a l'actual municipi de Beranui, a la Ribagorça.
L’edifici Església d’una nau i absis semicircular d’alçada considerable, amb restes de cinc lesenes incompletes La nau té volta de canó apuntada, mentre que l’absis, cobert per volta de quart d’esfera, va precedit per un doble arc presbiteral Guarda relació, pel que fa a la tipologia constructiva, amb l’església de Santa Maria d’Ovarra L’absis és flanquejat per dues capelles disposades a manera de transsepte, que es van afegir més tard, potser tot coincidint amb l’erecció del campanar de torre, situat a l’angle nord-oest Aquest cos aprofita la porta original com a pas de comunicació amb la…
Montnegre
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Alacant (Alacantí), a la vall del riu de Montnegre (o riu Verd), després d’obrir-se pas a través del Montnegre, que tanca pel S la foia de Xixona.
Constitueix un enclavament entre els municipis de Mutxamel i de Sant Vicent del Raspeig
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…
Jacint Feliu i Utzet

Jacint Feliu i Utzet
© Escola Pia
Matemàtiques
Cristianisme
Religiós escolapi, matemàtic i restaurador de l’orde a l’Estat espanyol.
Biografia Alumne avantatjat de la classe d’aritmètica del pare Francesc Ferrer a l’Escola Pia de Santa Anna El 2 d’agost de 1802 ingressà al noviciat a Moià i hi professà el 26 de desembre de 1804 El 1810, per evitar la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on collaborà amb dos escolapis més en la fundació d’un collegi a Palma Entrà en contacte amb l’Acadèmia Militar de Palma, on començà a impartir algunes assignatures Quan l’Acadèmia es traslladà a Gandia i després a València, hi continuà com a professor de matemàtiques El 1823 el Govern monàrquic restablert clausurà les acadèmies i el…
Sant Blai de Fonoll (Passanant)
Art romànic
Situació Vista de l’església des de la part meridional, amb el portal d’arc de mig punt i amples dovelles ECSA - E Pablo L’església de Sant Blai es troba situada al lloc de Fonoll, avui totalment despoblat Mapa 34-15390 Situació 31TCF526993 Per a arribar a Fonoll cal agafar la carretera comarcal T-224 que surt de Santa Coloma de Queralt en direcció a Guimerà dos quilòmetres després d’haver passat el poble de Vallfogona de Riucorb, hi ha el molí de la Cadena D’aquí a mà esquerra surt un camí a tocar de la paret del mateix casal Cal seguir-lo, i 4 km enllà arribarem al despoblat de Fonoll, on…
Sant Mateu de Fumanya (Fígols Vell)
Art romànic
Situació L’església de Sant Mateu de Fumanya és situada en un petit pla, al peu del camí que va a Peguera, a 1 450 m d’altitud i al peu de les anomenades Roques de Fumanya, que són un contrafort de la serra d’Ensija Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 0,18 — y 70,5 31 TDG 018705 Aspecte de l’exterior de l’església des del costat de ponent Hom hi pot veure una porta moderna, tapiada, un òcul, també modern, i el campanar d’espadanya, amb dues obertures Arxiu Gavín Una vista de l’exterior de l’església…
canal de Suez

Vista del canal de Suez
© iStockphoto.com / onfilm
Canal artificial que, a través de l’istme de Suez, comunica la mar Mediterrània amb la mar Roja.
Té 161 km de longitud i de 80 m a 150 m d’amplada, i és accessible a vaixells d’11,25 m de calat El traçat aprofita els llacs salats i no té rescloses Situat a la ruta marítima més curta entre Europa i Àsia, ha tingut un paper capital en l’economia mundial El trajecte, que abans durava 52 hores, s’ha reduït a 11, i es pot fer de nit, gràcies als treballs de condicionament de 1955-61 El 1980 fou inaugurat el primer túnel viari —del total de cinc túnels prevists— fet per sota el canal Situat uns 20 km al N de la ciutat de Suez, té una llargada de 1750 m i una amplada de 8 m, i enllaça el delta…
vall de la Vansa
Paisatge de la vall de la Vansa ; al fons, el poble de Sorribes de la Vansa
© Fototeca.cat
Vall dels Prepirineus, a l’Alt Urgell, de direcció E-W, limitada al N per la serra de Cadí i al S per les serres del Verd i de Port del Comte.
La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina