Resultats de la cerca
Es mostren 3252 resultats
Necròpoli de Vulpellac
Art romànic
Situació Una de les sepultures J Bolòs Necròpoli situada a migjorn de l’església de Sant Julià de Vulpellac, composta per un conjunt de sepultures de lloses i per diversos sarcòfags exempts Mapa 334M781 Situació 31TEG045457 Cal anar a l’església del poble de Vulpellac A mà dreta de la façana hi ha una reixa, darrere la qual s’estén la necròpolis entre les muralles del castell i el mateix edifici parroquial Una porteta situada a l’esquerra de la reixa permet d’entrar-hi Necròpolis Planta i secció de dos dels sepulcres exempts d’aquesta necròpolis medieval J Bolòs Actualment, a migjorn de l’…
Els pobles africans
L’Àfrica no és tan sols, com diuen els paleontòlegs, el bressol de la humanitat vegeu el mapa 6, sinó també, com recorden els historiadors, els lingüistes i els antropòlegs, un extraordinari mosaic fet de pobles i cultures diferents Aquesta gran diversitat ha plantejat molts problemes a l’hora de voler reduir-la a conjunts més o menys homogenis que en permetin una visió que vagi més enllà de les simples divisions geogràfiques l’Àfrica occidental, l’Àfrica equatorial, etc Cal dir que les diferents temptatives Frobenius i Ankermann, Herskovits, Baumann i Westermann, Maquet i Murdock, entre…
fresc
Pintures murals realitzades amb la tècnica del fresc a la Casa dels Vetti, a l’antiga Pompeia
© Corel Professional Photos
Art
Tècnica pictòrica mural consistent a pintar damunt una preparació composta d’un arrebossat de calç i sorra emprant colors trempats amb aigua sola que hom ha de fixar mentre aquesta es manté fresca.
És la pintura mural per excellència a causa de les bones característiques d’estabilitat a la llum i perfecta adherència a la preparació dóna una qualitat mat molt agradable, parallelament a una intensitat cromàtica brillant Una variant d’aquest procediment consisteix a aconseguir una superfície lluent mitjançant un planxament amb ferro calent en aquest cas té el nom d' estucat Cal preparar la paret amb una sèrie d’arrebossats composts de calç i sorra, fins al darrer, generalment més ric de calç i especialment de sorra més fina i neta, que dóna una superfície blanca apta per a rebre el color…
Teresa
Literatura catalana
Protagonista de La Ben Plantada, novel·la publicada el 1911 per Eugeni d’Ors i signada amb el pseudònim Xènius.
Desenvolupament enciclopèdic És el personatge més emblemàtic de tota la literatura noucentista S’hi sintetitzen els principals trets, tant estètics com ideològics, que propugnava aquest moviment cultural Va néixer al Paraguai Asunción a l’entorn de l’any 1890, filla de pare català Té dues germanes una de més gran Eugènia i una altra de més petita Sara Va arribar a Catalunya el 1909 i de seguida parlà un català melodiós, «pur i escaient» Fa metro vuitanta, el seu cos és «generós i del tot hellènic», amb un bust «ple de dignitat» i «en espera de les maternals abundàncies» Vesteix «a la manera…
materialisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que estableix la matèria com a constitutiu fonamental de la realitat.
Afirma, doncs, no sols la independència del real respecte al pensament humà, que n'és reflex, com fa el realisme en oposició a l'idealisme, sinó també la matèria com a substrat darrer de l’univers, en la qual cosa s’oposa a l'espiritualisme En establir la prioritat de l’ésser sobre el pensar i de la natura sobre l’esperit, fa d’aquest pensament i del mateix esperit formes específiques d’existència de la matèria, al caràcter d’immanents a la qual resten, per tant, reduïdes Bé que el terme sorgí molt tardanament, el materialisme tingué elaboracions sistemàtiques des de l’antigor, com foren la…
sector públic
Economia
Àmbit de l’activitat econòmica que controla o en la qual participa l’estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.
Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats, municipis,…
signe
Filosofia
Senyal, sobretot de caràcter verbal, o cosa mitjançant la qual —en l’àmbit de la comunicació i en un context globalment informatiu— és representat quelcom o bé és establerta una relació amb una altra cosa.
D’importància decisiva en tota la tradició filosòfica, l’estudi del signe ha estat fet des de perspectives i sota aspectes tan diversos com els gramaticals Aristòtil, metafísics escolàstica, nominalisme, sociològics Wundt, psicològics Locke, lògics Leibniz, Russell o terminològics Husserl De les diferents distincions establertes entre tipus de signes cal esmentar, d’altra banda, la feta per Sext Empíric entre signe suggestiu clarament associat amb la cosa significada el fum com a signe del foc i signe indicatiu no clarament associat, bé que relacionat naturalment el moviment corporal com a…
cancerigen | cancerígena
Patologia humana
Que pot provocar el desenvolupament d’un càncer, o d’una lesió que pot ésser el punt de partença d’un càncer.
L’acció cancerígena és complexa i en general en resten aspectes encara desconeguts Hom creu que alguns agents que experimentalment provoquen tumors en els animals també ho poden fer en l’home, i que l’aparició d’un càncer no depèn d’un sol factor, sinó de la coincidència de diversos que actuen conjuntament, ja que, malgrat la presència d’un agent per si mateix cancerigen, no sempre apareix el càncer Són coneguts com a cancerígens els hidrocarburs aromàtics que es troben en el petroli i els seus derivats, el fum del tabac, etc, que poden provocar càncer de pell i d’epitelis les amines…
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
dessecament
Geografia
Història
Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina