Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
Jacques Lefèvre d’Étaples
Filosofia
Humanista, personatge central del lul·lisme francès.
Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber natalis 1499 El 1500 copià d’altres…
Le Corbusier
Arquitectura
Pintura
Nom amb què és conegut Édouard Jeanneret, arquitecte i pintor francès d'origen suís.
Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…
Sarcòfag de la Font de Sant Cristòfol (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Antic sarcòfag exempt de pedra utilitzat avui dia com a pica d’aquesta font ECSA - A Roig Uns 300 m abans d’arribar al poble de Peramea, a la dreta de la carretera que ve de Bretui surt un camí de terra que antigament menava cap al lloc de Pujol, tot dins de l’àmbit excepcional del pla de Corts A uns 120 m de la carretera hi ha en el marge esquerre del camí la Font de Sant Cristòfol Mapa 33-11252 Situació 31TCG389881 Necròpoli La Font de Sant Cristòfol es troba condicionada en un marge d’uns 2, 4 m d’alçada que avui retén les terres d’un prat de pastura En…
Traumatisme genital extern
Patologia humana
Són anomenades traumatismes genitals externs les lesions causades als òrgans genitals externs per un impacte Poden ésser deguts a objectes tallants o penetrants, que originin lesions obertes, o per cops de gran intensitat que no arribin a esquinçar la pell i provoquin lesions tancades En aquesta obra, els traumatismes que afecten la part de la uretra que es troba per l’interior dels genitals externs són descrits en l’article que tracta dels traumatismes de les vies urinàries del capítol que correspon a l’aparell urinari Les lesions obertes poden ésser de diversa gravetat Les més simples són…
El que cal saber dels traumatismes i cossos estranys a la laringe
Patologia humana
Són anomenats traumatismes laringis els trastorns causats per un impacte violent sobre el coll que lesioni les estructures de la laringe És anomenat cos estrany a la laringe qualsevol mena d’objecte o substància que no pertanyi a l’estructura pròpia de l’organisme i hi penetri per aspiració accidental Tant els traumatismes com els cossos estranys a la laringe poden provocar alteracions molt greus, ja que de vegades originen una obstrucció de la via aèria que, sense tractament immediat, pot produir una aturada respiratòria irreversible Cal evitar que els infants s’introdueixin objectes petits…
Biòpsia
Patologia humana
La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per examinar-la al laboratori i observar si presenta alteracions i precisar amb exactitud en què consisteixen S’empra fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que indiquin el desenvolupament d’un càncer o un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica que s’utilitza per a obtenir la mostra depèn de la localització del teixit que es vol estudiar Les biòpsies de les vies respiratòries superiors es poden dur a terme…
Psicosi maníaco-depressiva
Patologia humana
La psicosi maníaco-depressiva és un trastorn mental greu que es caracteritza per l’alternança de fases d’una excessiva tristesa o depressió, amb fases d’eufòria patològica o mania, que en conjunt solen evolucionar de manera crònica La malaltia afecta una mica menys de l’1% de la població, més en les dones que en els homes Entre les causes que provoquen aquesta malaltia, hom considera que hi ha una predisposició genètica a patir-ne, com també una alteració en la concentració i l’eficàcia de diversos neurotransmissors centrals relacionats amb els estats d’ànim A més, sol afectar persones que…
El que cal saber de la miastènia greu
Patologia humana
La miastènia greu és una malaltia d’origen autoimmune caracteritzada per una gran debilitat muscular que es presenta especialment quan hom efectua un moviment de manera repetida En un primer moment, afecta sobretot els músculs que mantenen una activitat freqüent, com són els de les parpelles i els ulls o els de la boca Si una persona que pateix d’aquesta malaltia té dificultat a respirar, cal que s’adreci immediatament a l’hospital, perquè és possible que presenti una crisi d’insuficiència respiratòria per afecció dels músculs respiratoris que podria tenir conseqüències greus si…
El que cal saber de l’artritis reumatoide
Patologia humana
L’artritis reumatoide és una malaltia d’origen desconegut que consisteix fonamentalment en una inflamació de les articulacions petites de les extremitats, en general simètrica L’evolució de la malaltia és imprevisible, ja que es pot interrompre espontàniament en qualsevol moment o bé prolongar-se de manera indefinida En general, hi ha períodes d’exacerbació simptomàtica que s’intercalen amb èpoques en què les molèsties minven o desapareixen Amb el pas del temps, els períodes simptomàtics són cada vegada més prolongats Durant les fases d’agudització, les articulacions afectades es presenten…
cap magnètic
Electroacústica
Transductor electromagnètic reversible que permet de transformar els senyals elèctrics en magnètics o viceversa.
El procés és un o altre segons que la funció del cap sigui d’esborrar, o bé d’enregistrar o reproduir els senyals elèctrics El medi magnètic, on és enregistrada la informació o el senyal, és una cinta magnètica, i l’element elèctric, una bobina El circuit magnètic, que és fet amb un material d’una gran permeabilitat magnètica làmines de permalloy o d’altres aliatges de ferroníquel i, modernament, també amb ferrites, conté dues interrupcions de material no magnètic, anomenades entreferros Un d’ells, en contacte amb la cinta, té per missió de desviar el flux d’inducció magnètica a fi que…