Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del nucli antic del poble d’Os de Balaguer arredossat als peus del castell ECSA - M Catalán Aquest castell és situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Os de Balaguer Controlava la part alta de la vall del riu Farfanya Mapa 32-13327 Situació 31TCG108383 De la carretera que va de Balaguer a Àger surt la carretera que porta fins a Os El castell és a la part alta del poble JBM-FFLI Història D’origen àrab, el castell d’Os es documenta ja l’any 1036 en les afrontacions del castell de Santa Linya, quan la meitat d’aquest castell fou donat a Santa Maria de la Seu d’Urgell pels…

Situació Vista aèria d’aquest imposant castell, segurament conquerit als àrabs per primer cop, vers els anys 1015-16, pel comte Ramon Borrell I de Barcelona ECSA - M Catalán Sector superior de la fortalesa, des de la banda meridional, amb les quatre sales cobertes amb volta de canó de perfil apuntat i la torre mestra ECSA - J Bolòs Aquest castell és situat damunt d’un serrat, sobre el poble d’Alòs Controlava el pas del riu Segre, que passa per sota del castell, a la banda meridional Mapa 33-13328 Situació 31TCG302428 Des d’Artesa de Segre surt una carretera que porta fins a Alòs…

Detall de l’antiga capçalera de Sant Feliu de Sabadell, temple consagrat el 1488 ECSA - GSerra La diòcesi de Barcelona, a semblança de les altres diòcesis més meridionals del país o properes al mar, va conèixer al llarg de l’època del gòtic una etapa de construcció de noves esglésies parroquials, generalment damunt l’emplaçament d’antics temples romànics En primer lloc, des de l’inici del segle XIV, a la ciutat de Barcelona, que és sempre un punt obligatori de referència en tractar del gòtic català, s’aixecaren de bell nou les parròquies de Santa Maria del Pi, Sants Just i Pastor i Santa…

Caixes A continuació es presenta la llista de bibliografia utilitzada en la redacció d'aquesta obra o que pot servir com a material de consulta Al marge dels llibres publicats que s'hi relacionen, cal subratllar que la primera font d'investigació han estat les memòries de les caixes i els llibres d'actes de la Junta de Govern o del Consell d'Administració de cada entitat, i la premsa econòmica o general de l'època Alcolea i Gil, S Els edificis de la Caixa d’ Estalvis de Sabadell Una mostra del modernisme català , Fundació Caixa de Sabadell, 1994 Boix i Raspall, JM La Caixa de Pensions per a…

Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall 1324 m a la…

L’estany petit de Juclà, a la capçalera de la vall del mateix nom, presidit pel pic d’Escobes Ernest Costa Les valls d’Andorra 15, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Principat d’Andorra és situat al bell mig dels Pirineus axials De 468 km 2 d’extensió, és integrat per la conca del riu Valira, encara que el sector més baix d’aquesta pertany a la comarca de l’Alt Urgell A l’alçada de les Escaldes la vall de la Gran Valira es parteix en dues, les quals són recorregudes pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient i al seu torn subdividides en diferents valls…

Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…

Els arqueociats formen un grup fòssil que apareix exclusivament en fàcies carbonatades del Cambrià Els seus esquelets calcaris, tant individuals com colonials, són ben coneguts L’esquelet, anomenat copa , té forma de con invertit o de cilindre de doble muralla interna i externa, connectada per mitjà d’envans o septes verticals radials que limiten un volum de secció anullar, anomenat interval la part basal presenta, generalment, una expansió amb fixacions en forma d’arrels Les dimensions del diàmetre solen oscillar entre els 10 i els 25 mm, i l’altura entre els 80 i els 150 mm Calcàries d’…

Abundància de monòlits rocosos a l’extrem occidental de Montserrat El vessant meridional de la muntanya torna a ser cobert per alzinars i pinedes de pi blanc, després dels incendis del 1986 Dreamstime / Lagui Montserrat 15, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Montserrat, juntament amb Sant Llorenç del Munt, constitueix la zona més important del sector central de la Serralada Pre-litoral catalana S’aixeca molt bruscament sobre les planes i serres veïnes i especialment sobre el riu Llobregat, que discorre a poc més de 100 m d’altitud Pràcticament tota l’…

És una fossa tectònica limitada principalment per dues falles normals, la de la Tet al N que continua cap a l’W i determina les fosses del Conflent i de la Cerdanya i la del Tec al S La primera separa la fossa del Rosselló dels massissos de l’Aglí i de les Corberes la segona la separa del «horst» del roc de Frausa i l’Albera, que és un gran bloc de materials del sòcol hercinià, basculat cap al S, entre les fosses del Rosselló i l’Empordà A més, relacionades amb la fossa, hi ha un conjunt de fractures d’orientacions variades NE-SW, NNE-SSW, NNW-SSE que van generar, durant l’Oligocè superior…