Resultats de la cerca

Talla de localització desconeguda que representa la Mare de Déu amb el Nen Arxiu Mas El Museu Diocesà de Barcelona conserva, amb el núm 295 de l’inventari, un fragment de moble litúrgic, amb restes de decoració pictòrica, que fa 27 X 59 cm, que hom creu procedent de Boí Presenta la part superior de la figura d’un sant Cristòfol duent a coll el Nen Jesús, escena que es correspon amb un dels moments més representats de la vida del sant, aquell en què agafa a coll un nen per ajudar-lo a travessar un riu i resulta que és Jesús Tot i que l’estat de conservació de la peça és força dolent, hom pot…

Situació Espectacular emplaçament d’aquest castell, situat en una agulla que s’alça a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, sobre l’actual embassament de Canelles ECSA - J Bolòs Petita fortalesa situada damunt d’unes roques que hi ha sobre la Noguera Ribagorçana, al portell de la Pertusa, actualment sobre l’embassament de Canelles, a l’extrem W de la vall d’Àger, a l’entrada del congost de Mont-rebei Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Des del poble de Corçà surt una pista que hi porta 2 km Un cop a l’esplanada on es deixen els automòbils, se segueix un corriol que passa per la dreta de…

Aquest frontal és perfectament datat Encarregat el 1393 per Arnau de Vilalba o Villalba, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, va ser fet els darrers anys del segle XIV Procedeix de l’esmentat monestir i actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic núm inv 1951 Fa 110 cm d’alçada i 240 cm d’amplada Frontal de Jesús i els Evangelistes, un encàrrec d’Arnau de Villalba, abat de Sant Joan de les Abadesses, del 1393 El teixit de fons, amb ordit i trama de seda vermella, sembla d’origen valencià, i els brodats de seda, plata i or es relacionen amb algun taller català de gran qualitat…

La serp de garriga balear Macroprotodon mauritanicus té el dors de color terrós o grisenc, amb una línia vertebral de petits rectangles negres, un característic dibuix fosc a la nuca i una brida també fosca que va de l’ull al llavi Guillem Giner L’any 2001 es va considerar que les diferències dins el gènere Macroprotodon resultaven prou significatives i coherents des dels punts de vista morfològic i geogràfic per a dividir l’espècie Macroprotodon cucullatus en quatre espècies diferents M cucullatus, M brevis, M abubakeri i M mauritanicus Més endavant, els estudis moleculars van confirmar…

Àrea de distribució de la serp de garriga Macroprotodon brevis als Països Catalans Les comarques més meridionals del País Valencià constitueixen el límit septentrional de l’àrea de distribució de l’espècie per la costa mediterrània de la península Ibèrica IDEM, a partir de dades dels autors La serp de garriga o serp de cogulla Macroprotodon brevis és un petit colúbrid opistòglif que pot assolir els 60 cm de llargada, bé que rarament supera els 40 cm Té el cap curt i aplanat, de color gris amb unes bandes laterals fosques que s’estenen des de les comissures de la boca fins a l’ull En el…

Morfologia La colobra llisa meridional Coronella girondica presenta un aspecte general molt semblant a la seva congènere europea, però posseeix una brida fosca transversal al musell i daus clars i foscos al ventre Oriol Alamany Aquesta serp és petita i esvelta, amb el cap petit i allargat La morfologia general és força semblant a la de l’espècie precedent La seva folidosi, en canvi, presenta petites diferències l’escata rostral és menuda i no s’introdueix entre les supranasals Té una escata preocular i dues de postoculars les escates supralabials són vuit, i la quarta i la cinquena són sota…

Situació Una vista de les ruïnes del temple, on encara és visible un fragment de mur, aparellat de manera molt rudimentària L Prat Aquesta església fou erigida en un indret situat al bell mig del municipi de Navès, entre la zona muntanyenca i el pla, a mig camí de Besora Mapa 292M781 Situació 31TCG904518 Des de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret del punt quilomètric 9,500 hom trobarà indicat el trencant de Tarascó Seguint el camí més acurat, en 1,500 km aproximadament hom arriba a la casa, la qual, antigament, havia estat castell queda a mà dreta Hom hi pot deixar el…

Situació Església molt transformada que conserva alguns sectors de murs i l’absis d’època romànica ECSA - A Roig L’església parroquial de Sant Germà s’alça al capdamunt del poble de Pernui, avui totalment abandonat i situat a 1 027 m d’altitud, graonat en un pendent, per sobre de la riba esquerra de la Noguera, i la confluència del barranc de Santa Anna, just en el carener dels vessants de ponent del tossal de l’Orri Mapa 33-10214 Situació 31TCG472977 No hi ha cap pista d’accés, perquè mai no en va tenir tan sols queda el traçat, molt malmès, de l’antic camí de bast que s’enfila des del pont…

Situació Pont que unia la vila amb el monestir, amb els brancals medievals i l’arc central refet Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El sector inferior del nucli antic de Gerri queda centrat per la placeta de Sant Feliu i tot un seguit de petits carrerons que de forma tortuosa davallen cap al riu, on cal travessar per l’únic pont existent si es vol accedir a l’altra riba on s’aixeca l’antiga abadia de Santa Maria de Gerri Mapa 33-11252 Situació 31TCG407876 Pont Aquest pont, que com hem dit és l’únic pas per on des del poble es pot accedir al sector del monestir,…

Llimiana s’aixeca a 789 m d’altitud dalt d’un cingle des d’on és domina l’embassament dels Terradets De l’antiga vila closa només resten alguns fragments de la muralla a l’angle de ponent El topònim “castell” identifica al sector nord de la vila, el lloc on és devia aixecar la fortalesa, des d’on parteix el carrer del Castell que va al fossar vell Enclavada a l’extrem sud-oriental de la conca de Tremp, Llimiana és debaté als segles X i XI entre els comtes d’Urgell i de Pallars Jussà Ermengol I d’Urgell havia infeudat els castells de Llimiana i Montoliu a Ramon III de Pallars l’…