Resultats de la cerca

Grup de becadells comuns Gallinago gallinago al delta de l’Ebre Alt de 24-26 cm, aquesta espècie fa de bon identificar a causa del seu bec, recte i llarguíssim, amb el qual sondeja els fangs en cerca d’aliment viu És una peça de caça molt apreciada, tant pel seu valor culinari com pel repte cinegètic que representa abatre’l, car té un vol molt ràpid i ziga-zaguejant Xavier Ferrer El becadell comú és una espècie abundant durant la migració, i a l’hivern, per tot el territori estudiat Com a hivernant sembla més freqüent a Catalunya, en alguns indrets del País Valencià i a l’illa de Menorca S’…

Els istiofòrids són peixos grossos poden sobrepassar els 3 m, que es reconeixen a cop d’ull per l’aspecte que els dóna l’ampla aleta dorsal que es desplega com una vela sobre el cos i la llargada exagerada del rostre La pell ostenta una brillantor metàllica magnífica sobre un fons blau fosc, que s’estén pel dors i les aletes De cos llarg i lleugerament comprimit, les escates estretes i punxegudes són poc visibles i s’inclouen dins la pell en canvi la línia lateral és força aparent fora dels exemplar més grossos del gènere Makaira La boca és proveïda de dents fines a ambdues mandíbules la…

L’anomenada bavosa argentada Clinitrachus argentatus Índex Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós simples Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca Les dents són còniques i fixes, no mòbils Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames A la ictiofauna mediterrània només…

L’àguila marcenca Circaetus gallicus és un ocell rapinyaire peculiar tant per la forma i la fesomia del cap, rodó, gros i amb uns grans ulls ataronjats, més semblant a un mussol que no pas a una àguila, com per la seva dieta, composta especialment de rèptils La fotografia ens mostra una escena d’un niu dels Pirineus centrals Pallars, on s’aprecia, ultra el tipus de preses que explota, el color blanc de la part inferior de l’adult, en aquest cas, una femella, que és un caràcter distintiu i apreciable en vol Oriol Alamany Aquesta àguila estival nidifica as Països Catalans, i és força corrent…

L’ànec cuallarg Anas acuta , un dels nostres ànecs més grossos fins a 56 cm, es caracteritza, com indica el seu nom comú, per la cua llarga i prima El mascle a l’esquerra té una combinació de colors típica, especialment pel que fa a la taca blanca del pit, que s’enfila a banda i banda del coll La femella és difícil de diferenciar de la de l’ànec collverd, bé que la llargada de la cua i el color gris del bec poden resultar indicatius Oriol Alamany Migrador i hivernant regular que, excepte en algunes localitats del País Valencià i del delta de l’Ebre, és molt escàs, majorment al…

El bernat pescaire Ardea cinerea és un dels ocells de ribera més majestuosos i de més envergadura fins a 91 cm que veiem a l’hivern a les nostres terres Noteu a la fotografia, la forma del bec pròpia d’un ocell pescaire, i el color gris del cap i l’espatlla, així com les motes negres del coll Oriol Alamany Als Països Catalans, és un ocell molt comú en migració i a l’hivern, que no és encara ben establert com a nidificador, tot i que ha criat irregularment a Catalunya i el País Valencià, i pot haver niat antigament al Rosselló i Mallorca, però no hi ha dades comprovades Els…

El corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis en fase juvenil, com l’exemplar de la fotografia, presa a Menorca, és molt difícil de diferenciar del jove de corb marí gros L’adult se’n diferencia per la mida ateny 77 cm, pel bec més fi pel fet de tenir un petit plomall al cap Jordi Muntaner A les costes dels Països Catalans, aquest corb marí tampoc no es distribueix regularment Mai no ha estat citat a la Catalunya Nord encara que s’hi deu presentar ocasionalment, mentre que es troba a la meitat nord de Catalunya durant tot l’any, nidificant en escàs nombre i molt localment a l’àrea del…

La baldriga cendrosa Calonectris = Procellaria diomedea es diferencia de l’altra baldriga comuna al nostre país, la baldriga pufí Puffinus puffinus , pel fet d’ésser més grossa ateny 45 cm i per tenir poc contrastades les parts superiors, grisoses, de les inferiors, d’un blanc tacat, i pel seu bec de color groc viu L’estatus d’aquesta baldriga a les nostres latituds no és encara prou estudiat Sembla evident que no es troba a l’hivern a les costes del Rosselló, el Vallespir i Catalunya, on se cita, però, des del març o l’abril fins a l’octubre i, més rarament, fins al novembre…

Situació Capçalera de l’església de Sant Tomàs, força alterada, amb l’absis primitiu amb decoració de tipus llombard ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Tomàs és al centre del llogaret de Ventajola, situat al sud-oest de Puigcerdà Mapa 36-10217 Situació 31TDG105968 Per a anar-hi cal agafar, de la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, una pista que surt en direcció oest del quilòmetre 168, 9 i que arriba a Ventajola després d’haver fet 1,2 km També s’hi pot anar des de la carretera N-260 RMAE Història La primera menció que hom ha localitzat de l’església de Ventajola data de l’any…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església s’erigeix dins el clos del cementiri, prop de la masia de Can Font, a la banda nord-occidental del terme Long 1°48’04” - Lat 41°38’20” Per anar-hi hom pot agafar la carretera de Castellbell a Marganell Poc després del quilòmetre 6, hi ha una pista, a mà esquerra, amb una indicació que diu “Casalot”, la qual amb poca estona porta a les ruïnes de l’església També s’hi pot anar per la carretera de Can Maçana on, venint de Manresa, a mà esquerra, es troba el trencall que mena a…