Resultats de la cerca

La resposta immunitària humoral es basa en l’acció dels limfòcits B, que, transformats en cèllules plasmàtiques , produeixen molècules proteiques denominades anticossos Els limfòcits B, com també els limfòcits T, tenen la propietat de respondre específicament contra un determinat antigen de fet, en la superfície d’aquestes cèllules, que circulen per tot l’organisme, hi ha exposats els anticossos que són capaços d’elaborar a l’espera d’entrar en contacte amb l’antigen corresponent D’ençà de la primera època de la vida, cada limfòcit es prepara per actuar contra el seu antigen específic, encara…

Es denomina anticossos el grup de substàncies proteiques elaborades pels limfòcits B que es troben distribuïts de manera uniforme al plasma sanguini i en tots els líquids intersticials de l’organisme, la funció de les quals és unir-se a elements estranys al propi organisme —els genèricament denominats antígens—, amb la finalitat de desactivar-los o destruir-los Atès que aquestes proteïnes són del tipus globulina i formen part essencial de la resposta immunitària humoral, també són denominades immunoglobulines , o Ig D’altra banda, en realitzar amb una mostra de…

Segons l’estructura i les característiques sexuals, els helmints paràsits de l’home s’integren en dos grans grups els anomenats nematohelmints i els platihelmints Classificació dels principals helmints patògens per a l'home i malalties que causen grup gènere, classe o subgrup espècie malaltia nematohelmints Ascaris A lumbricoides ascaridiasi Toxocara T canis toxocariasi T cati ídem Trichuris T trichiura trichuriasi o tricocefalosi Enterobius E vermicularis enterobiasi o oxiürosi Strongyloides S stercolaris estrongiloïdiasi o anguilulosi Anquilostoma A duodenale anquilostomiasi o uncinariasi…

La principal activitat d’un anticòs és unir-se específicament a l’antigen corresponent Per això hi ha moltíssims anticossos diferents, ja que, per exemple, un sol microorganisme disposa de múltiples antígens en la superfície cellular Això no obstant, la unió antigen-anticòs és només una part del procés defensiu que involucra la immunoglobulina De vegades, la unió entre l’antigen i l’anticòs és suficient per a acomplir la missió encomanada a la immunoglobulina per exemple, quan una IgG s’uneix a una molècula d’una determinada toxina elaborada per un germen i n’impedeix l’activitat perjudicial…

L’estructura dels protozous és senzilla perquè consten únicament d’una cèllula eucariota, és a dir que té un nucli veritable o fins i tot més d’un, que igualment es troba envoltat per una membrana nuclear El citoplasma d’aquesta cèllula és semblant al de les cèllules dels organismes superiors, ja que conté diverses estructures com mitocòndries o ribosomes, que li permeten de processar i obtenir energia dels elements que el protozou incorpora del medi extern El citoplasma, igualment, es troba envoltat per una membrana citoplasmàtica, que, al seu torn, és envoltada per una fina membrana…

Els protozous , organismes unicellulars pertanyents al regne animal, tenen una forma normalment allargada o oval i unes dimensions d’unes quantes µ d’amplada i unes desenes de µ de llargada Només algunes espècies de protozous presenten, en algun moment del seu cicle evolutiu, dimensions macroscòpiques, és a dir, visibles per a l’ull humà, per bé que en aquests casos només arriben a fer 1 o 2 mm de diàmetre Els protozous es troben àmpliament distribuïts en la natura, encara que especialment es concentren en l’aigua i els sòls Només algunes espècies de protozous s’han adaptat als organismes d’…

Els paràsits de l’home constitueixen un grup heterogeni d’organismes pertanyents al regne animal, caracteritzats perquè en alguna etapa del seu cicle vital, ja sigui temporalment o de manera definitiva, poden establir-se en l’organisme de l’ésser humà —o han de fer-ho necessàriament—, per tal de desenvolupar-se o reproduir-se Per a algunes espècies de paràsits humans, l’home constitueix un hoste obligat , és a dir, un organisme en el qual s’han d’establir necessàriament, si més no en alguna etapa del seu cicle vital, per a poder desenvolupar-se o reproduir-se Per contra, per a d’altres…

Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix un…

Amb la denominació immunitat , en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la major part de…

La immunitat innata , natural o inespecífica correspon a una sèrie de mecanismes defensius presents ja en el naixement, que constitueixen les primeres barreres de protecció davant els agents infecciosos Els mecanismes de la immunitat inespecífica, doncs, són destinats fonamentalment a impedir l’entrada d’elements estranys en l’organisme, o bé a destruir-los en les primeres fases de la invasió, controlant-ne el desenvolupament abans que no hi causin alteracions En la immunitat innata intervenen molts mecanismes defensius, alguns dels quals ja han estat descrits detalladament en altres apartats…