Resultats de la cerca
Es mostren 6956 resultats
Hidrologia 2015
Hidrologia
L'any hidrològic 2014-2015 L'any hidrològic va ser una mica més generós que altres anys pel que fa a la quantitat d'aigua que va circular pels rius catalans, però passarà als anuaris estadístics pels dos episodis que es van produir i que van batre rècords l'un va passar a les conques internes de Catalunya i l'altre va ser exclusiu de l'Ebre Les conques internes de Catalunya Les mitjanes anuals dels diversos rius de les conques del sud Francolí, Gaià i Foix, del Llobregat i de la Tordera van ser més baixes que les històriques 1942-99 A la Tordera, el cabal mitjà de l'any a Sant Celoni va ser…
Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall (Argelers)
Art romànic
Situació Exterior de l’absis, amb els característics contraforts que evoquen solucions d’altres edificis del Rosselló i l’Alt Empordà de la fi del segle X i l’inici de l’XI ECSA - A Roura Vista de l’interior amb un dels grans pilars massissos que separa les dues naus ECSA - A Roura Aquesta església, situada al poble de Tatzó d Avall,és al costat de l’antic castell Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34” 11,34” N - Long 3° 0’ 20,8” E Història Cap dels cinc juraments d’homenatge relatius al castell de Tatzó i a la seva cellera, entre el 1085 i el 1169, no fan esment de la seva capella, a la qual…
Sant Valentí de Salarsa (Beget)
Art romànic
Situació L’església de Sant Valentí és la titular del poble de l’antic municipi garrotxí de Beget que l’any 1969 fou incorporat al ripollès de Camprodon El temple és al sud-oest de Beget, a la vall de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, formada per la unió del torrent del Bac Morell i la riera de Bolòs, procedents de l’antic terme de Freixenet És dalt un petit pujol, al vessant esquerre de la vall, que presideix, i en una situació privilegiada Mapa 256M781 Situació 31TDG549841 Per arribar-hi cal anar a Beget per la carretera C-151, de Ripoll a Coll d’Ares Uns 3 km…
Sant Feliu del Bac (la Vall de Bianya)
Situació Aspecte de l’església, des del costat sud-oest, situada enmig de la vegetació F Baltà L’església de Sant Feliu del Bac es dreça damunt un petit turó, al vessant septentrional de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la riera d’Oix i presidint la part alta de la Vall del Bac Mapa 256M781 Situació 31TDG514791 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-153 de la Canya a Sant Pau de Seguries Després de passar el coll de Capsacosta cal deixar el cotxe a la casa de Malbosc, davant mateix de la qual surt un petit camí que baixa fins a trobar la carretera que segueix, de…
interpretació
Música
En la música de tradició escrita, la partitura és la font d’informació bàsica per a donar a conèixer una obra tal com l’ha concebut el compositor, però, afortunadament, admet múltiples versions.
La notació mai no s’ha volgut tan precisa fins al punt que defineixi al cent per cent el resultat sonor final La interpretació aporta tot allò que hi ha entre el que la notació fixa i el que arriba a l’oïdor en un concert o per mitjà d’un disc Es podria dir que, amb excepcions, s’ha anat d’una menor a una major concreció en les dades faci litades per l’autor A això ha contribuït la invenció del diapasó 1711, del metrònom Maelzel 1815 i del fonògraf Edison 1877, entre altres estris, que han permès conèixer amb més exactitud l’alçada del so, el tempo i els diversos aspectes de la…
Referències bibliogràfiques
Les monografies Les referències bibliogràfiques consten de nom de l’autor/a o autors, data de publicació, títol complet i subtítol complet si n’hi ha, número de pàgines, número del volum o nombre de volums si n’hi ha més d’un, número de l’edició si no és la primera, ciutat on s’ha publicat, editorial, collecció i número si el llibre forma part d’una collecció Autoria Els cognoms i les conjuncions que uneixen dos cognoms d’una mateixa persona s’escriuen amb versaletes L’ordre de citació sempre és cognom i nom L LUÍS , J-L 2000 El crim de l’escriptor cansat Barcelona La Magrana “Les Ales…
Eivissa: fenícia i púnica
Actualment i de manera gairebé general s'accepta la divisió històrica de l'Eivissa fenício-púnica en tres fases que, a grans trets, s'han fet correspondre amb les èpoques arcaica, clàssica i hellenística del món grec Per bé que còmoda, aquesta periodització més aviat convencional no respon del tot, en estricta ciència, a la realitat puntual illenca Establiment fenici de sa Caleta, Eivissa, ~630-580 aC JR L'etapa més antiga es defineix avui mitjançant un establiment cabdal i de descoberta molt recent, el de sa Caleta Es tracta d'una installació de considerable superfície no menys de quatre…
Terra Mítica
Terra Mítica, el parc temàtic de Benidorm, ha estat una muntanya russa d’emocions, despropòsits i somnis de grandesa des de la seva engegada El complex d’oci promogut per Eduardo Zaplana Hernández-Soro en la seva etapa de president de la Generalitat Valenciana s’ha vist embolicat en enormes polèmiques referides a la seva gestió, una profunda crisi econòmica i un cas judicial vinculat a un presumpte frau a la Hisenda Pública que ha esquitxat contractistes i directius propers al Partit Popular Cal remuntar-se a l’any 1992 per entendre la gènesi del projecte, quan un incendi intencionat va…
Santa Maria de Puigcerdà
Art gòtic
Notícies històriques Portalada de la façana de ponent, precedida per l’atri que constitueix la part baixa del campanar ECSA - GSerra L’església de Santa Maria de Puigcerdà, antiga parròquia de la vila, fou enderrocada l’any 1936 per la CNT-FAI Només n’ha restat l’atri campanar i la porta de ponent La darrera missa hi tingué lloc el dia 22 de juliol, i a partir de les sis de la tarda començaren a cremar objectes i imatges El 1940, acabada la Guerra Civil Espanyola, hi hagué un intent de reconstrucció segons un projecte que suposava bastir una nova església que no era ni de bon tros semblant a…
Els dermàpters: tisoretes i afins
Característiques de grup Els dermàpters estisoretes, cuca-talles, sastres o papasastres, o també papanòvies, papaorelles, papapolles o corcollana constitueixen un grup d’insectes força homogeni pel que fa a l’estructura i els hàbits Són principalment nocturns i de dia s’estan amagats sota les pedres i la fullaraca, o entre l’herba Les espècies de les nostres latituds rarament volen excepte en el cas de Lebia minor , malgrat tenir, algunes, les ales ben desenvolupades El mateix grup inclou espècies exòtiques, algunes de les quals han adquirit hàbits paràsits que, en relació amb aquesta forma…