Resultats de la cerca
Es mostren 10628 resultats
Dinamarca 2015
Estat
Al principi d'any, el país va viure uns dies d'inseguretat ciutadana arran d'un tiroteig contra un centre cultural de Copenhaguen en el qual va morir una persona Les autoritats daneses van apuntar que es tractava d'un atemptat terrorista contra Lars Vilks, un artista i caricaturista suec que des de fa vuit anys es troba sota amenaça islamista pels dibuixos que va fer de Mahoma Unes quantes hores més tard, a prop d'una sinagoga, una altra persona va morir en rebre un tret al cap i dos agents van resultar ferits L'endemà, la policia danesa va abatre a trets el presumpte terrorista…
Txèquia 2015
Estat
Els nombrosos escàndols de corrupció que van esquitxar l'anterior Govern de l'exprimer ministre Petr Nečas van seguir ocupant espais d'actualitat David Rath, exministre de Sanitat, va ser condemnat a vuit anys i mig de presó per acceptar suborns, i es va convertir en el càrrec més alt del país que ha estat condemnat, enmig d'una intensa campanya contra la corrupció que es va iniciar durant el Govern de Nečas i que el va portar a la dimissió el 2013 La crisi de refugiats que va afectar Europa aquest 2015 va tenir un impacte menor a Txèquia, en comparació amb altres països del seu entorn Durant…
Macedònia 2010
Estat
El procés d’adhesió de Macedònia a la UE, iniciat fa cinc anys, encara es troba bloquejat per Grècia, arran del contenciós obert amb aquest país per la denominació de Macedònia com a tal —conflicte que es manté des de la proclamació de la seva independència de l’antiga Iugoslàvia, l’any 1991— L’absència d’avenços, tant en aquest tema com en la incorporació a l’OTAN —també bloquejada per Grècia—, va generar nombroses manifestacions al país, amb el suport del principal partit de l’oposició, la Unió Socialdemòcrata de Macedònia, liderada per l’expresident Branko Crvenkovski SDSM, el…
Baus

Armes dels Baus
Família de barons occitans posseïdora de vasts dominis a Provença, entre la vall de Roine i el país d’Ais, l’origen dels quals era la fortalesa dels Baus.
Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un període força…
Necròpoli d’Escalç (la Portella)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquesta necròpoli, formada per una dotzena de tombes excavades a la roca ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és situada dalt d’un tossal a la partida d’Escalç, al SW del poble de la Portella, prop del reguer de la Mitjana Mapa 32-14 359 Situació 31TCG029224 A 600 m dels Castellots, seguint el camí que porta a Vilanova de Segrià, s’arriba a una altra cruïlla dominada per una serreta, al cim de la qual hom troba les restes de la necròpoli Necròpoli L’indret on s’assenta la necròpoli d’Escalç fou anomenat, provisionalment, Tossal dels Conills-I, i així apareix en…
Vila i castell de la Bastida
Art romànic
Situació Restes de la “bastida”, amb espitlleres a la part alta, situades al sud-est de l’església parroquial ECSA - A Roura El terme de la Bastida és situat al sud-oest dels Aspres, en contacte amb el Conflent i el Vallespir, als peus del Canigó La fortificació envoltava la part alta de la població i l’església Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E Per arribar a aquest poble de la conca del Bulès, cal prendre, a partir de Perpinyà, la N-116 fins a Bulaternera, i des d’aquí la D-13, que condueix a la Bastida Història L’any 990, el poble i el terme foren incorporats al…
Els piciformes: picots
Els piciformes tenen alguns caràcters morfològics peculiars relacionats amb els seus hàbits, com és la cua curta i rígida, amb la qual s’ajuden en enfilar-se pels troncs, l’estructura de les potes i la forma del bec, adequada per a treure insectes de les clivelles dels troncs, caràcters que es poden observar en aquest exemplar de picot garser gros Picoides major , collocat en una positura ben típica de tots els ocells del seu grup Xavier Ferrer De les 7 famílies d’ocells forestals que s’apleguen en l’ordre dels piciformes Piciformes , només ens afecta la dels pícids o picots, la més…
Sarcòfag amb Crist sobre el lleó i el drac de Sant Feliu de Girona
Aquesta peça és documentada des de sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona Es troba encastada a la zona superior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,21 × 0,48 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diversos episodis bíblics i una orant al centre D’esquerra a dreta i fins a arribar a l’orant, es pot veure el miracle de sant Pere a la presó, en què fa brollar aigua de la roca, la curació del paralític, la multiplicació dels pans i els peixos i la curació del cec de naixement A la dreta de l’orant hi ha l’escena…
Jaume Almera i Comas
Geologia
Cristianisme
Geòleg i eclesiàstic.
Es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València Fou canonge, i professor de geologia i d’història natural al seminari de Barcelona Fou deixeble del geòleg Landerer, amb el qual collaborà en un estudi sobre el Maestrat l’any 1876 L’any 1874 fundà el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari de Barcelona Publicà, el 1878, una obra molt important en aquell moment Cosmogonía y Geología i l’any següent ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i llegí en l’acte d’ingrés el seu treball De Montjuich a Papiol a través de las épocas geológicas Amb l’…
Sergi Aguilar i Sanchis

Sergi Aguilar i Sanchis
© Fundació Suñol
Escultura
Escultor.
Es formà a Barcelona, a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre 1962-67, i del 1968 al 1971 féu estades a París, Londres, Praga, Stuttgart i Menorca Es dedicà per un temps al disseny de joies 1968-73, amb conceptes que aplicà més tard a l’escultura, que començà a conrear el 1972, amb una sèrie de peces de bronze, llautó i marbre, d’influència postminimalista Des de l’inici, la natura i la geometria seran els punts de partida per a treballar sobre la idea d’un espai en el qual l’objecte i el seu entorn estiguin en diàleg permanent, a través de la seva paradoxa i harmonia Les…