Resultats de la cerca

Crist camí del Calvari, compartiment del retaule de Sant Agustí que la confraria de blanquers de Barcelona encarregà a Jaume Huguet el 1463 Procedeix de l’altar major de l’església del convent de Sant Agustí Vell Se suposa que havia format part de la predella Arxiu del Museu Frederic Marès – R Muro La creació d’un taller ampli i dinàmic suposa un dels aspectes més interessants i definitoris de la trajectòria artística de Jaume Huguet Gudiol - Ainaud, 1948 Les notícies documentals que informen sobre els aprenents formats al seu costat –set, però cal suposar que van ser força més–, com també…

Vista aèria del monestir dels del costat de llevant amb el raval de Sant Pere al fons i l’església de Sant Nicolau TAVISA El monestir de Sant Pere de Galligants és situat dins el nucli urbà de la ciutat de Girona, al nord de la catedral, a la riba esquerra del riu Galligants, fora del perímetre del primitiu recinte murallat Mapa L39-13334 Situació 31TDG858487 JAA Història Aquest monestir es troba a l’entrada de l’antiga vall Ombrosa, per la qual discorre el riu Galligants, entre la muntanya de Montjuïc, anomenada pels documents com la Barufa, i la costa on és situada la catedral En els…

L’empremta desigual de les velles i les noves colonitzacions Els problemes ambientals que afecten les selves temperades són molt similars en tot el domini del bioma, bé que els diferents estadis de desenvolupament impliquen una variació radical de l’escala temporal En conjunt, la contaminació és baixa, a excepció d’algunes regions de la Xina, el Japó i els Estats Units A causa de la gran uniformitat de les condicions en els diferents àmbits del bioma, algunes espècies clau, com la canya de sucre, l’arròs, les ovelles i els pins, s’han establert arreu, ocupant antigues àrees forestals En les…

Collir sense plantar Els recursos vegetals de la majoria de les selves temperades han estat utilitzats des de temps remots, amb alguns exemples d’usos emblemàtics, com els de la morera blanca Morus alba , amb què s’alimenten els cucs de seda L’arribada dels europeus introduí canvis sensibles en la gestió del bosc, que passà d’estar sotmès a una explotació equilibrada per part de les poblacions indígenes, que n’aprofitaven una gran diversitat de productes no fusters i hi obrien poques clarianes, sempre recorrent al foc, a ser talat a gran escala pels nouvinguts, que crearen indústries…

Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…

Els anys vuitanta i noranta del segle XIV conduirien a poc a poc a una profunda renovació de les formes que havien dominat el panorama artístic al llarg de la centúria Tanmateix, la transformació que es va viure en aquest final de segle i que suposà la irradiació d’un estil d’abast europeu anomenat gòtic internacional, va recolzar constantment sobre les bases pictòriques fornides en l’etapa prèvia pel món italià La conquesta de noves ficcions espacials fou sovint un dels eixos que caracteritzà les noves propostes del 1400 Els millors representants del moment interpretaren i enverinaren les…

Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…

Introducció A mesura que es multipliquen els estudis d’història de l’art, sorprenentment resulta cada cop més difícil de parlar d’estils ben definits, cronologies segures, mestres ben coneguts i obres documentades o atribuïdes amb certesa Una obra de síntesi com aquesta, dedicada a l’escultura gòtica catalana, que vol ser entenedora per a tothom i al mateix temps rigorosa en els seus plantejaments, es converteix en una tasca difícil de dur a terme L’allau de noves propostes però també d’interrogants que han sorgit arran dels estudis més recents obliguen a plantejar el discurs d’aquest treball…

L’arquitectura religiosa del segle XIX està marcada per la mateixa actitud de rebuig que pateix tota l’arquitectura d’aquesta centúria encara avui Aquesta manca de valoració cal atribuir-la a un conjunt de raons, i d’una manera general es resumeix en el fet que hom la considera una arquitectura poc original, dita «decimonònica», perquè per una banda no coincideix amb el gust arquitectònic actual, i per l’altra, no ha adquirit encara o no se li vol adjudicar aquella pàtina d’antiguitat que en canvi sí que té, per exemple, l’arquitectura barroca La quantitat d’obra conservada en relació amb…

Situació i presentació El Tarragonès constitueix una de les tres comarques administratives en què es troba dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La capital és Tarragona Amb una extensió de 318,86 km 2 , és la més petita d’aquestes tres comarques Situada al NE de la plana, té la forma aproximada d’un rectangle Al N limita amb l’Alt Camp, a l’E-NE amb el Baix Penedès, al SE amb el Baix Camp i al S-SW amb la mar Mediterrània La costa s’estén del N del promontori de Roda de Berà fins a la platja de Ponent Salou El Tarragonès és el sector del Camp més pròxim a la ciutat de Tarragona i…