Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Sant Esteve de Prullans
Art romànic
Situació Absis de l’església de Sant Esteve de Prullans, molt ample i sense decoració, orientat al sud-est a causa del pendent de la muntanya on es troba edificat el temple ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Esteve és al bell mig del poble de Prullans, situat al vessant de solell de la serra dels Coronals Mapa 35-10 216 Situació 31TCG961929 Per a arribar a Prullans, partint de Bellver de Cerdanya, cal seguir la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell, i havent fet uns 2 km, cal agafar un trencall a mà dreta que mena directament a Prullans RMAE Història La menció més antiga de…
Sant Martí de Serraïma (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Una vista des de llevant de l’exterior de l’església, els elements romànics de la qual resten esparsos per tot l’edifici, profundament transformats al llarg dels anys A Mazcuñan-F Junyent L’església, que és propera al mas Santmartí, s’aixeca en una zona planera desplegada a la banda oriental del terme, prop del territori d’Avinyó Long 1°55’47” - Lat 41°49’45” Des de Sallent, cal dirigir-se al cementiri, on hi ha una pista que s’inicia a mà dreta del fossar Tot just començada es bifurca en dos camins, dels quals cal seguir el de mà dreta que, amb un recorregut d’uns quatre…
Sant Laurenç de Mont (Vielha)
Art romànic
Situació L’església s’erigeix a l’entrada del poble, en un indret un xic desconnectat del nucli habitat, constituït per l’agregat de Mont, petit poble enfilat als vessants de la muntanya d’Es Cròdos 1 237 m, que perfilen la riba dreta de la Garona, a la banda sud-oriental de l’antic terme Mapa 148M781 Situació 31TCH197331 L’accés al poble es fa a través de la carretera que uneix la N-230 amb Vilac Poc abans d’arribar a aquesta població, caldrà desviar-se a mà esquerra, on neix un trencall que posteriorment es bifurca en dos brancals, dels quals el de mà dreta porta a Mont, mentre que el de l’…
Sant Pere del castell de les Sitges (Torrefeta)
Art romànic
Situació Vista del costat sud de l’església, amb el castell al fons ECSA-X Solé L’antiga església de Sant Pere és al costat del castell de les Sitges Mapa 34-14 361 Situació 31TCG529311 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història En l’inventari de les rendes del bisbe d’Urgell a Sanaüja, datable entre els anys 1042 i 1075, apareix esmentada la quarta part del delme de Palou de Sanaüja que, segons aquest document, havia estat bescanviat per la quarta part del delme de Ciges Aquesta menció del delme és una prova de l’existència d’una…
Sant Quirze de Tordelespar (Lluçà)
Situació Vista de l’absis de la primitiva església, avui adossat a l’edifici del segle XVII i habilitat com a sagristia Cal notar-hi la finestra, singular element molt rudimentari M Anglada Aquesta petita església, que al seu temps gaudí d’una certa autonomia i que era representada a les reunions del terme de Lluçà per dos homes, anomenats decurions, formava un apèndix entre els termes d’Alpens i Boatella, des de la Comermada fins als masos de Tordelespar i Muntanyola Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 22,1 —y 62,4 31 TDG 221624 Per arribar-hi cal…
Sant Pere al Puig (Sora)
Situació Una vista de l’exterior de l’església G Orriols L’església de Sant Pere al Puig es troba dintre el terme de Sora, en un turó al vessant del costat esquerre de la riera de Cussons Té una situació molt bonica, a l’extrem de la carena que domina la vall fins a Sant Quirze Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 32,9 —y 61,1 31 tdg 329611 Tot i trobar-se dintre el terme municipal de Sora, per anar-hi cal agafar la carretera BP-4654 de Sant Quirze de Besora a Berga, i després el primer trencall que…
Sant Serni de Cerbi (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Església molt transformada que conserva únicament d’època romànica el sector central de la nau ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Serni és a la part alta del poble de Cerbi, que es troba a uns 6 km d’Unarre JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH485235 Història El lloc de Cervo és esmentat l’any 1090, quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un “ excusatum ” a les persones de Ramon Dat i la seva muller Ginta, d’aquest lloc Cerbi formava part de la Vall d’Àneu, i, per tant, era sotmès als seus privilegis i peculiar organització eclesiàstica A part la menció del lloc de…
Sant Salvador de Vilanova d’Espoia (la Torre de Claramunt)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, sobrealçada i fortificada en època tardana F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al bell mig del poble de Vilanova d’Espoia, situat a la banda meridional del terme, a la capçalera del riu de Gost Mapa 35-15391 Situació 31TCF877972 S’hi va des d’Igualada per la carretera que duu a Vilafranca i Sitges A un quilòmetre aproximadament de la cruïlla de Capellades, a mà dreta, hi ha un trencall, ben senyalitzat, que hi mena uns 3 km Cal demanar la clau al mossèn del poble FJM-AMB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de…
Sant Sadurní de Pesillà de la Ribera
Art romànic
Situació Església modificada per construccions tardanes, vista des del costat sud-est, amb l’absis romànic arrebossat ECSA - A Roura Aquesta església és situada al costat de l’actual cementiri del poble de Pesillà de la Ribera, a l’est del nucli urbà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 43,8” N - Long 2° 46’ 11,4” E Pesillà és emplaçat a la riba esquerra de la Tet, 12,5 km a l’oest de Perpinyà per la D-616 Història L’església de Sant Sadurní de Pesillà és coneguda des del final del segle IX La seva història està estretament vinculada al monestir de la Grassa i a la parròquia de Sant Feliu de…
art visigòtic
Art
Art desenvolupat sota el domini polític dels visigots, particularment durant el regne de Toledo.
En la primera fase de la seva evolució segles V-VI només tenen característiques germàniques les peces d’art mobiliari, mentre que l’arquitectura i la seva ornamentació, tant escultòrica com pictòrica, segueixen el desenvolupament normal de les formes paleocristianes hispàniques Després de la unificació demogràfica de Leovigild, com a conseqüència de les necessitats àuliques de la cort de Toledo, sorgiren unes formes plàstiques d’origen mediterrani romà tardà, amb unes acusades influències bizantines, de les quals hi ha testimoniatges d’arquitectura i escultura durant el segle VII En la…