Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Sant Miquel de les Canals (Vilada)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant amb l’absis A Bastardes Aquesta església, avui abandonada, es troba a les últimes estribacions de la serralada de Picancel, entre Vilada i la Vall de la Portella, al cim d’un collet Vora l’església i vers ponent hi ha la casa de Canals Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 10,9 — y 62,9 31 TDG 109629 Hom hi pot anar per diferents llocs, però el camí més curt és el següent Per la carretera de Manresa a Berga, passat Gironella, justament al…
Sant Andreu de Pruit (Rupit i Pruit)
Situació Vista exterior de la façana de ponent del cos de l’edifici romànic de Sant Andreu de Pruit, amb la porta, reformada, una bonica finestra i l’aparell, ben disposat M Anglada L’església de Sant Andreu de Pruit era el centre d’un municipi que fou unit a Rupit Es troba a 950 m d’alt, situada en una posició dominant Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 55,0 —y 54,9 31 tdg 551549 Per arribar-hi cal agafar la carretera C153 de Vic a a Olot Des del punt quilomètric 30,5, a mà esquerra,…
premi Carles Riba
Premi de poesia en llengua catalana atorgat anualment per l’editorial Proa.
Es lliura al millor recull de poesia original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades Fou creat el 1950 per l’editor Josep Pedreira , i rebé el nom de premi Ossa Menor , fins el 1958 El 1959 canvià el nom per l’actual en honor al poeta mort aquell mateix any Fins l’any 2021 fou atorgat amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació d’obres i autors guardonats 1950 Llengua de foc , de Pere Ribot 1951…
Sant Sadurní de la Salsa (Bassella)
Art romànic
Situació Bonica església que presidia el nucli històric de la Salsa, avui dia agregat d’Ogern ECSA - F Tur L’església és dalt d’un tossalet que domina la vall, al costat del cementiri Al seu voltant es conserven vestigis de tombes antropomorfes Mapa 34-12291 Situació 31TCG630552 S’arriba a aquesta església passat una mica més d’1 km des d’Ogern per una pista que segueix parallela el riu Baell Ogern és una població situada al quilòmetre 20 de la carretera de Solsona a Bassella, per la Ribera Salada MLlC-JAA Història L’antic lloc de la Salsa apareix esmentat l’any 1025 en la…
la Sagrera

La plaça porticada de Masadas, al barri de la Sagrera de Barcelona (Barcelonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, separat de Sant Andreu de Palomar per la riera d’Horta.
Del 998 es conserven les primeres notícies d’un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí El 1877 hi havia només unes 48 cases A l’últim terç del segle XIX rebé l’impacte industrialitzador i s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metallúrgic i tèxtil, i es desenvolupà la urbanització del barri amb la formació del Fondo de Sant Martí , mentre que el nom de la Sagrera fou heretat pel nucli de cases que hi havia al llarg de la carretera del Vallès, al N del vell nucli rural de Sant Martí El 1877 el…
Castell de la Llaguna
Situació Bonica perspectiva de la torre, única resta de l’antic castell, i de l’església parroquial de Sant Vicenç, que coronen la part alta del nucli de la Llaguna ECSA - A Roura Les restes de l’antic castell de la Llaguna, consistents en una torre, són situades a la part més elevada del poble del mateix nom, vora l’església parroquial de Sant Vicenç Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31′ 41″ N - Long 2° 7′ 23″ E Per a anar a la Llaguna partint de Montlluís Alta Cerdanya, cal agafar la carretera D-118, que en un recorregut de 3 km arriba a aquesta població MLIR Història El lloc de…
Sant Pere de Queralt (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Bonica estampa d’aquesta església, situada dins del barranc de Sant Pere ECSA - AM Vilarrúbias L’església de Sant Pere és al cim d’un esperó rocallós situat dins el barranc de Sant Pere, en un terreny de geologia molt similar a la del proper nucli alt-medieval de Montclús Mapa 33-13328 Situació 31TCG205468 L’accés és molt difícil i perdedor, car l’abandó de la zona fa que no hi hagi cap camí que porti a l’església Per a anar-hi cal sortir de Santa Linya i prendre la pista que va a l’estació del ferrocarril des d’aquesta, cal desviar-se pel camí que porta cap a Montclús…
Torre de Goà (Saorra)
Art romànic
Situació Bonica torre de defensa, característica pel parament fosc dels murs i els carreus de marbre blanc que marquen les sageteres ECSA - A Roura La torre de Goà es dreça al cim del puig més destacat de la serra de Goà, a 1 268 m d’altitud Es troba al SE i a 1,5 km en línia recta del poble de Saorra, a migdia del coll de Jou i del pic de Mates Roges L’indret és àmpliament dominant sobre les valls de la ribera de Cadí, a llevant, i de Saorra, a ponent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 25” N - Long 2° 22’ 43” E Per a arribar-hi des de Saorra, cal seguir la carretera D-6 en…
Santa Eulàlia de Serra (Lladorre)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, avui dia capella del mas Serra, situada al centre de la bonica Vall de Cardós J Tous La capella de Santa Eulàlia és al costat del mas Serra, una gran casa aïllada que hi ha a 1 km de Lladorre, a la riba esquerra del riu de Cardós JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH565197 Història El lloc de Serra, a l’igual que els altres pobles de la Vall de Cardós, figura en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, del 1146, amb una contribució anual de mig modi de cereal Segons el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri,…
Plomatges tropicals mediterranis
Puput Upupa epops dreamstime Els peixos dels esculls corallins i els ocells tropicals passen per ser, i probablement són, els éssers vius de coloració més vistent És el cas dels colors llampants i vivíssims, de l’esclat cromàtic exagerat de guacamais, tucans i ocells del paradís, per exemple, paleta variadíssima per ella mateixa que, a més, es veu exaltada per la mòrbida textura del plomatge o per la llisa lluentor de becs desaforats És cert que, posant-hi atenció, hom pot també descobrir tonalitats bellíssimes en molts petits ocells habituals als àmbits mediterranis, com les caderneres o…