Sant Andreu de Pruit (Rupit i Pruit)

Situació

Vista exterior de la façana de ponent del cos de l’edifici romànic de Sant Andreu de Pruit, amb la porta, reformada, una bonica finestra i l’aparell, ben disposat.

M. Anglada

L’església de Sant Andreu de Pruit era el centre d’un municipi que fou unit a Rupit. Es troba a 950 m d’alt, situada en una posició dominant. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 55,0 —y 54,9 (31 tdg 551549).

Per arribar-hi cal agafar la carretera C.153 de Vic a a Olot. Des del punt quilomètric 30,5, a mà esquerra, vers tramuntana, surt un trencall que hi mena amb 1,5 km. (MAB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Fàbregues, i, després de la seva desmembració, fou inclosa en la demarcació del terme del castell de Rupit, i era situada al lloc de Pruit, del qual aviat degué ésser la parròquia, com encara és actualment.

El nom del lloc es troba documentat abans que el del castell, car l’any 955 la vescomtessa d’Osona, Ermetruït, vengué un honor al comtat d’Osona al mont Pruit (Monte Pruydo), i el castell de Fàbregues no es documenta fins l’any 968, quan Joan i la seva muller Giberga donaren al monestir de Santa Maria d’Amer un alou situat al comtat d’Osona, al castell de Fàbregues.

L’església i les funcions parroquials apareixen en una llista de parròquies entre els anys 1025 i 1050 i es confirma el nom l’any 1134, quan el vescomte de Cardona, Bernat, amb la seva muller Almodis i llurs fills donà a l’orde de l’Hospital uns béns situats al terme de Rupit, a la parròquia de Sant Andreu de Pruit.

L’església era dedicada inicialment, segons que sembla, a sant Andreu, a santa Creu i a santa Maria.

L’absis antic segurament s’enderrocà a causa dels terratrèmols del 1428.

El segle XVIII, a fi de disposar d’un temple més gran, hom allargà la nau, tot suprimint l’absis i aixecant un altre cos molt més alt i ample, mentre que l’edifici antic quedava com a atri i cor. També fou en aquest moment quan es construí el campanar de torre actual.

L’edifici continua servint com a temple de la parròquia del poble de Pruit i es troba en bon estat de conservació. (APF-ABC)

Església

Planta, a escala 1:200, de la part romànica conservada de la nau, situada al cantó de ponent del temple actual, com una mena d’atri.

M. Anglada

Pel que ens ha pervingut, sembla que l’església primitiva era una construcció romànica amb una nau rematada vers llevant per un absis. De l’edifici romànic només resta el tram de ponent d’una nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral.

De l’edifici només són visibles dues façanes, la de ponent i la de migjorn.

La porta, amb un arc de grans dovelles i mutilada, s’obre a la façana de ponent, juntament amb una esvelta finestra en forma d’espitllera, de doble esqueixada, amb un arc de mig punt.

Al mur de migjorn hi ha oberta una finestra d’una sola esqueixada vers l’interior del temple.

L’aparell de la façana de ponent ha estat fet amb uns carreus molt ben tallats, disposats en filades uniformes i regulars, en les quals s’integren perfectament les dovelles de la porta.

Pel seu aspecte, per les diferències que hi ha amb el mur de migjorn, sembla ésser que aquesta façana és posterior a l’obra original, però anterior a la resta de modificacions realitzades el segle XVIII, les quals significaren una reforma important de l’edifici original.

Possiblement l’absis romànic va caure amb motiu dels terratrèmols que castigaren el país el segle XV o, almenys, devia quedar molt malmès, la qual cosa devia donar peu a la posterior ampliació.

La façana de ponent no presenta cap senyal d’haver estat coronada per un campanar d’espadanya.

L’àbac de l’arc toral és esculpit amb un relleu en ziga-zaga.

El conjunt es troba en bon estat de conservació. (MAB-JVV)

Bibliografia

  • Antoni Noguera: Collsacabra, Ed. Selecta, Barcelona 1964, pàgs. 236-237.