Resultats de la cerca

El 1324 prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca Fou el veritable cap de la família Castellnou —frustrat ja el títol vescomtal— i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló La rebellió fou sufocada el 1327 però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà Present el 1328 a les festes del…

El balquer Acrocephalus arundinaceus és més gros que la resta de boscarles ateny 19 cm i presenta un capell lleugerament aixecat, visible en aquest exemplar fotografiat a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre El bec llarg i l’amplada de la cua el diferencien de la boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus , així com la lleugera ratlla clara del damunt de l’ull És més confiat que la resta de moixons palustres, de manera que és més fàcil de veure, parat dalt dels canyissos Marcella Chinchilla El balquer és estival, nidificant i localment comú a les zones de maresme a la Catalunya Nord, la…

La boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus participa de les mateixes característiques que la resta dels sílvids d’hàbits palustres, cosa que en dificulta la identificació De mida petita no sobrepassa els 13 cm, el seu plomatge és de colors indefinits, brunenc pel dors, blanquinós pel davant i mancat de dibuixos ratllats Com la resta de boscarles, desplega tota la seva activitat als canyissars i hi fa el niu, penjat i amagat entre les tiges Xavier Ferrer Aquesta espècie és estival i nidificadora a tots els territoris que constitueixen els Països Catalans, a excepció d’Andorra d’on, per…

L’aspecte del corriol pit-roig Eudromias morinellus és prou diferent del dels altres corriols, del gènere dels quals Charadrius fou separat temps enrere després d’haver-hi estat assimilat durant molts anys En efecte, és més estilitzat i gros 20-22 cm i té, a l’estiu, un plomatge virolat, com mostra la fotografia a l’hivern és tot ell grisenc Oriol Alamany La nidificació d’aquest rar limícola es comprova cada any, des que fou descoberta el 1980 Noves dades amplien les localitats pirinenques de cria, i hom pot suposar que diverses parelles es distribueixen per l’Alta i la Baixa Cerdanya,…

Àrea de distribució del misgurn del Japó Misgurnus anguillicaudatus als Països Catalans IDEM, a partir de fonts diverses El misgurn del Japó o llop oriental Misgurnus anguillicaudatus és un cobítid Cobitidae de mida mitjana que pot assolir els 25 cm quan és adult, si bé la majoria d’exemplars no superen els 15 cm de longitud total Té el cos allargat de secció gairebé cilíndrica i la boca en posició ínfera i envoltada de cinc parells de barbetes La coloració és marronosa al dors, amb un patró irregular de taques negres, i groguenca al ventre A diferència d’altres espècies del mateix gènere…

Els tigres del plàtan adults fan de 0,7 a 1,8 mm de longitud, i tenen un color blanc cremós, amb un parell de taques fosques al centre de cada ala Les fulles atacades es despigmenten, s’assequen i cauen, i al revers s’observen gotetes de color negre, d’aspecte semblant a la melassa El fet que hi hagi gran quantitat de plàtans als carrers de les ciutats i les notícies d’aquesta plaga en altres plantes ornamentals fa que l’expansió d’aquest insecte sigui un greu problema fitosanitari José Manuel Sesma La globalització, els intercanvis comercials i el turisme han facilitat el moviment d’espècies…

L’escorxador Lanius collurio , com la resta dels seus congèneres, és fàcil de veure pel seu costum de parar-se en branquetes i suports descoberts El mascle, com el de la fotografia, feta als Pirineus lleidatans, es caracteritza pel color castany del dors i gris del cap, i per la taca negra de la zona de l’ull, que contrasta amb el color blanc de la gola La femella, de tons més castanys, conserva la taca de l’ull, que permet de reconèixer-la Oriol Alamany L'escorxador té els quarters d’hivernada a l’E d’Àfrica i, per arribar-hi o per retornar cap a les seves àrees de reproducció, migra per…

Vida i obra Autor d’una interessant cançó transmesa en testimoni únic al  Cançoner Vega-Aguiló BC, ms 7 i 8, copiat al primer terç del segle XV El poema Cercats d’uymai, jansiats belha y pros combina amb gràcia i encert trets temàtics i estilístics propis del gènere trobadoresc del comiat i del maldit, que més tard conrearan, tot i que amb menys elegància, altres poetes catalans abans d’Ausiàs Marc Se sap que es devia tractar d’un text musicat, perquè, ja entrat el segle XV, la seva melodia fou reutilitzada en un càntic de la Festa d’Elx Això, i la citació de la primera cobla del poema en…

Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines sobretot, la…