Resultats de la cerca
Es mostren 10450 resultats
refractari | refractària
Química
Dit de diversos materials d’estructura no metàl·lica, generalment constituïts per mescles d’òxids metàl·lics, destinats a suportar temperatures elevades.
A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la…
castell de Rosanes

Bestorre rectangular d’un dels recintes del castell de Sant Jaume o Castellví de Rosanes, a Martorell (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell al límit dels municipis de Martorell i de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), les restes del qual són a 252 m alt., al cim del turó d’en Peiret (per això és dit també castell d’en Peiret), que domina pel sud la vila de Martorell.
Fou aixecat al s XI, a molt poca distància, al nord-est d’un primitiu castell de Rosanes, dit des d’aleshores castell Vell de Rosanes Castellví de Rosanes, avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia baronia de Castellvell, fins que Martorell inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes n'adquirí de fet la capitalitat
clau

Clau de saxo tenor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…
Contracte per a la impressió de cent deu exemplars de la Gramàtica i la Retòrica del mestre Serra
Art gòtic
Data 2 de desembre de 1485 Gabriel Cardona, doctor en teologia i beneficiat del monestir de Montsió de monges dominiques de Barcelona, i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, acorden la impressió de cent deu exemplars de la Gramàtica i la Retòrica del mestre Serra, sota certs pactes Capítols de concòrdia i d’avinença fets i signats per i entre el reverend senyor en Gabriel Cardona, prevere beneficiat a l’església del monestir de germanes predicadores de Barcelona, d’una banda i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, de l’altra, etc* Estan en cèdula Divendres, dos de…
Carta de Pere el Cerimoniós als jurats i prohoms d’Albocàsser sobre la fàbrica d’un retaule a la vila
Art gòtic
Data 3 de gener de 1373 Pere el Cerimoniós demana als jurats i prohoms d’Albocàsser que deixin acabar de pintar un retaule de l’església de la vila al pintor tortosí Domingo Valls, i els promet que un cop enllestida l’obra hi enviarà Llorenç Saragossa, el millor pintor de Barcelona, a judicar-la En Pere, etc Als feels nostres los justícia, jurats e pròmens de Albocàcer, salut e gràcia Entès havem per en Domingo Vayls, pintor de Tortosa e de casa nostra, que ell pinta un retaule a obs de la església del dit loch, sots certes condicions e capítols fets e fermats entre vosaltres e…
amfipròtic | amfipròtica
Química
En la classificació general dels solvents de Brønsted, dit d’aquells que posseeixen simultàniament propietats d’àcids i de bases, per oposició als que no poden ni cedir ni acceptar protons, dits apròtics.
Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència en la…
Contracte del retaule de Sant Andreu de Gurb
Art gòtic
Data v 15 de juliol de 1415 Els procuradors de la parròquia de Sant Andreu de Gurb Osona i Lluís Borrassà, pintor de Barcelona, pacten la realització d’un retaule dedicat a sant Andreu per a l’altar major de l’església parroquial En nom de nostro Senyor Déu sia e de madona Sancta Maria, amén Trachtats e avenguts són capítols entre los honrats senyors \mosèn Pere Bonell, prevere/, lo senyor en Masberenguer, Pere Domènech, Francesch Quer, Jachme de Camp-ras, procuradors de la paròquia de Gurp, del bisbat de Vich, de una part, en Luys Borraçà, pintor, ciutedà de Barchinona, de l’altre part, en e…
polivalent
Lògica
Dit del sistema lògic que, a diferència de la lògica tradicional i de la majoria de les lògiques contemporànies (anomenades bivalents, car només admeten dos valors de veritat: ‘‘és veritable’’ i ‘‘és fals’’), accepta més de dos valors de veritat.
Hom en diu trivalent, tetravalent, etc , segons que siguin tres, quatre, etc , els valors que hi siguin admesos d’altra banda, si aquest nombre de valors és finit, hom parla de lògica finitament polivalent i de lògica infinitament polivalent, si el dit nombre de valors és infinit La lògica polivalent, pròpia del s XX bé que hom en cerca antecedents en Aristòtil i en Guillem d’Occam, amb relació al problema dels futurs i futuribles, s’oposa al principi tradicional del non datur tertium i és típicament exemplificable en l’acceptació que, per exemple, una proporció pot ésser “no…
Contracte per a la direcció de les obres de la catedral de Tortosa
Art gòtic
Data 7 de gener de 1490 El capítol de la seu de Tortosa i el procurador de Joan Girona, clergue de la cambra apostòlica, d’una banda, i el mestre picapedrer Pere Compte o Comte, de l’altra banda, estableixen certs pactes per a la represa de les obres de la catedral sota la direcció del mestre esmentat Capítols concordats per e entre lo venerable capítol de la sglésia de Tortosa, ab intervenció e consentiment de l’honorable en Johan Jordà, de la present ciutat ciutadà, major de dies, procurador del reverent micer Johan Girona, doctor, clergue de la cambra apostòlica, de una part e mestre Pere…
comtat de la Marca
Història
Territori de l’extrem nord de l’Aquitània i, dins aquesta, del Llemosí, limitant al nord amb el Berry, a l’est amb l’Alvèrnia, a l’oest amb el Poitou i el comtat d’Angulema i al sud amb el Llemosí pròpiament dit.
Es divideix en Alta Marca, amb capital de primer a Charroux i després a Gueret, i Baixa Marca, amb capital a Belac Sembla que fou separada del Llemosí vers el 940 pel duc d’Aquitània Guillem Cap d’Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bosó I el Vell, dit també comte de Charroux, però potser ja foren comtes de la Marca el seu pare, Sulpici, i el seu avi Jofré Al s XIII passà a la casa dels Lusignan, i el 1531 fou incorporat a la corona francesa En la divisió administrativa francesa, aquest territori La Marche comprèn els departaments de Crosa i Alta Viena