Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Mercat Interior Europeu
Dret internacional
Espai econòmic de la Unió Europea a l’interior del qual circulen lliurement les persones, mercaderies, serveis i capitals, i a més es respecta el principi de llibertat d’establiment.
La plena liberalització dels moviments de capital a la UE fou acordada el 1988 per la directiva 88/361/EEC i entrà en vigor per a la major part dels Estats membres el 1990 Hom establí períodes de transició per a la resta Formà part de la Unió Política i Monetària finalment recollida en el Tractat de Maastricht 1993 L’origen del Mercat Interior Europeu es troba el 1985, quan el Consell Europeu aprovà el Llibre Blanc del Mercat Interior, els objectius del qual foren recollits a l’Acta Única Europea, aprovada a la cimera de Luxemburg al febrer del 1986 i que entrà en vigor al juliol del 1987…
Cargols i cargolades
Els cargols terrestres, com els bolets, són una menja controvertida Menjar o no menjar cargols és una qüestió fonamentalment cultural per a la majoria dels humans Hi ha pobles que els aprecien molt, com ara els xinesos, molts pobles de l’Àfrica occidental, els aborígens australians o els boiximans En canvi, n’hi ha que rarament els tasten, com molts pobles indis d’Amèrica del Nord, els àrabs i moltes poblacions del centre i el nord d’Europa D’altra banda, també és molt variable la valoració gastronòmica que es fa a cada cultura de les diferents espècies de cargols disponibles Entre els més…
Funció de les paratiroides. Regulació de la calcèmia
Fisiologia humana
Les glàndules paratiroides tenen com a funció bàsica secretar hormona paratiroidal , denominada també parathormona o PTH A través de la seva secreció hormonal, actuen en la regulació dels nivells sanguinis de calci i fosfats, elements que intervenen en múltiples reaccions orgàniques i els nivells dels quals cal mantenir dins uns certs límits i en una proporció correcta, per tal que puguin ésser aprofitats adequadament Per exemple, el calci present en la sang és un element indispensable en el procés d’hemostàsia, o formació dels coàguls sanguinis, i està involucrat en l’activitat…
La sargantana pirinenca
Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses Té diverses taques…
Filariosi
Patologia humana
La filariosi és una parasitosi endèmica en zones tropicals i subtropicals provocada per diverses espècies d’helmints, o cucs, que s’estableixen i es reprodueixen als ganglis limfàtics de la pell, mucoses i membranes de l’organisme i que poden originar diversos quadres clínics, segons l’espècie de paràsit responsable Les filàries són uns helmints de color blanc que, en estat adult, tenen entre 2 cm i 30 cm de longitud són classificades com a nematodes perquè són cilíndriques i de sexe diferenciat El contagi es produeix quan les larves ingressen en l’organisme, generalment per la picada d’…
Carboncle
Patologia humana
El carboncle és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que pateixen diversos animals i que, eventualment, pot ésser transmesa a l’home generalment es presenta en la forma cutània, caracteritzada per una lesió ulcerosa, el centre de la qual, necròtic, adopta una tonalitat negrosa L’agent etiològic del carboncle és el Bacillus anthracis , un bacil, o bacteri allargassat, grampositiu, l’hàbitat natural del qual és l’organisme dels animals malalts, i que pot sobreviure durant molts anys en el sòl o altres elements contaminats, en forma d’espores, que els animals malalts eliminen…
apocrí | apocrina
Biologia
Dit del tipus de secreció glandular en què els productes secretats es concentren en un extrem lliure de la cèl·lula i s’eliminen juntament amb una porció del citoplasma de la cèl·lula secretora, com p ex en la glàndula mamària.
beril·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica (segon període), de valència 2.
És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, per la sabor dolça dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…
Equinococcosi o hidatidosi
Patologia humana
L’ equinococcosi , o hidatidosi , és una parasitosi relativament freqüent al nostre medi, causada per uns petits cucs del gènere Echinococcus que, en la fase adulta, habiten al budell dels gossos, i els ous dels quals, ingerits accidentalment, originen la formació de quists hidatídics, sovint voluminosos, principalment al fetge, secundàriament als pulmons i més rarament en altres òrgans L’agent etiològic més freqüent de la hidatidosi és l’ Echinococcus granulosus , cestode o cuc amb forma de cinta, segmentat i hermafrodita, que en estat adult té entre 3 mm i 6 mm de longitud El cap o escòlex…