Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
Vila closa de Castellnou de Montsec (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Restes de les antigues muralles conservades, sobre les quals es bastiren cases modernes, ara abandonades ECSA - J Bolòs Aquest poble fou construït al cim d’una penya S’alça en un lloc elevat, des d’on s’albira la part meridional de la Ribagorça Mapa 32-12289 Situació 31TCG154638 Cal agafar la pista que, des de la Guàrdia de Tremp, es dirigeix a Alsamora i cap a Pont de Montanyana Havent deixat la pista que porta a Alsamora a mà esquerra, Castellnou es troba al costat del camí També s’hi pot anar des de Pont de Montanyana JBM Història Estratègicament situat per a guardar els passos…
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Centre que acull diversos fons documentals relatius a la història de Barcelona, centrats pels fons antics de l’arxiu municipal.
L’origen de l’Arxiu Municipal de Barcelona és indestriable de la creació d’un govern municipal autònom pel rei Jaume I l’any 1249 El fet que aquesta institució no tingués inicialment una seu pròpia, propicià que els consellers es reunissin al convent de Santa Caterina, lloc on era habitual celebrar-hi les reunions els documents més essencials generats per la seva activitat de govern, sobretot els preuats privilegis, es guardaren en grans caixes de fusta dins de l’esmentada institució conventual L’any 1336 existia ja una rúbrica o índex d’aquests privilegis i dels altres documents arxivats a…
Sierra de Teruel
Cinematografia
Pel·lícula del 1938-1939; ficció de 78 min., dirigida per André Malraux.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Subsecretaria de Propaganda del Ministeri d’Estat, Édouard Corniglion-Molinier, amb la participació de Roland Tual ARGUMENT La novella L’Espoir 1937 d’AMalraux GUIÓ A Malraux i Denis Marion guió literari, A Malraux, Boris Peskine i Max Aub guió tècnic FOTOGRAFIA Louis Page blanc i negre, normal MUNTATGE A Malraux, George Grace MÚSICA Darius Milhaud SO René Renault, Robert Teyssere, Antoine Archimbaud INTERPRETACIÓ Andrés Mejuto el capità Muñoz, Nicolás Rodríguez Mercery, José María Lado el camperol José, Josep Santpere el comandant Peña, Julio Peña Attigues,…
Puigverd d’Agramunt

Puigverd d’Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…
dona
Sociologia
Dret
Persona del sexe femení.
Les seves característiques biològiques són anàlogues a les de les altres femelles dels mamífers superiors femella Llevat d’algunes societats primitives de règim matriarcal, la dona ha estat objecte d’una discriminació respecte a l’home basada en la seva constitució anatòmica més feble i, especialment, en les limitacions imposades per la maternitat Fou probablement dins les primitives societats ramaderes i, en les agràries, a partir de l’especialització en el treball, juntament amb l’aparició de la propietat privada i de la seva transmissió hereditària, que la dona restà relegada a un paper de…
opció dotal
Dret civil català
Institució per la qual en cas d’embargament dels béns del marit, la muller pot separar d’entre aquests els que estimi convenient i d’un valor proporcionat al dot i a l’escreix, amb dret de posseir-los, d’administrar-los i de fer seus els fruits, que haurà d’aplicar a l’aixecament de les càrregues matrimonials.
Té com a finalitat garantir a la muller la restitució del dot i ensems protegir els creditors del marit Té el seu origen en una pragmàtica de Jaume I del 1241, completada amb altres disposicions posteriors, i és encara vigent a Catalunya
Santa Maria de la Tallada d’Empordà
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera i el mur reconstruït als segles XV i XVI F Tur L’església parroquial de Santa Maria de la Tallada es troba en el nucli del poble, al sector del nord-est Per la població passa la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou Per entrar-hi cal demanar la clau a la rectoria Mapa 296M781 Situació 31TEG048589 Història L’església de Santa Maria s’integrava en el recinte fortificat del castell de la Tallada del qual fou capella Hi ha un document, datable entre els anys 1053 i 1071, que sembla que es refereix a aquest…
Canadà 2011
Estat
Per quart cop els darrers set anys, els canadencs van ser cridats a les urnes D’aquesta manera, el primer ministre, el conservador Stephen Harper, pretenia posar fi a set anys de governs minoritaris i aconseguir una majoria absoluta que li permetés governar amb tranquillitat i no dependre dels acords coordinats de les forces de l’oposició Una fita que va aconseguir amb escreix De fet, els resultats, en general, van significar un gran trasbals per a la política canadenca, titllada sovint, pels analistes estrangers, de monòtona i avorrida Paradoxalment, qui va provocar l’avançament…
La gestió de la vida
La vida de les persones en societat és orientada per una sèrie de moments significativament importants que, des del naixement fins a la mort, n’ordenen el sentit Tot i que la diversitat de formes de vida és molt gran, a través d’algunes dades com les que mostra aquest mapa per a algunes grans àrees del món –l’edat del matrimoni, l’edat de tenir el primer fill i l’edat de la jubilació, a més de l’esperança de vida– ens podem fer càrrec de la magnitud de les diferències que marquen la manera de viure de la gent segons el lloc on habiten Les grans àrees del món corresponen a les 21 divisions…
“Sato yama”
Miniatura l’estereotip de les coses japoneses La puixant indústria metallúrgica, sobretot l’automobilística, potser ha esvaït una mica aquesta imatge típica i fins i tot tòpica, però l’altre sector dominant, el de l’electrònica, consolida amb escreix el prestigi convencional Miniatures artístiques de tota mena i circuits electrònics miniaturitzats, certament, però també, potser sobretot, miniatures en els paisatges, trencaclosques policromats als antípodes de les uniformes monotonies del monoconreu extensiu o de les interminables boscúries d’arbres coetanis, tan corrents en…