Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Manoel de Oliveira
© The European Independent Film Festival
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic portuguès, de nom complet Manoel Cândido Pinto de Oliveira.
S’inicià els anys vint com a actor de repartiment, i el 1931 dirigí la seva primera producció, el documental experimental Douro, Faina Fluvial El 1942 dirigí el primer llargmetratge, Aniki-Bobó 1942, sobre els infants del carrer, d’acusades coincidències amb el neorealisme que començava a gestar-se a Itàlia Mal vist per la dictadura salazarista, pràcticament suspengué la seva obra cinematogràfica durant tres dècades, en què visqué d’una explotació agrícola Els anys finals del règim reprengué la realització cinematogràfica amb una sèrie de drames sobre amors frustrats O Passado e o presente…
Carlos-León Riba García
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Es llicencià i doctorà en dret i filosofia i lletres Fou catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat de València 1904-26 i, després, de la de Saragossa, fins a la jubilació Fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios tres vegades 1911, 1913 i 1916 per a investigar sobre els s XVI i XVII a arxius d’Anglaterra i França, i per la UV 1921, per a treballar a Portugal A València fou director de l’institut d’idiomes –on ocasionalment donà classes d’anglès– i regent de la càtedra Lluís Vives, que s’establí als anys de M Primo de Rivera per a…
Fernando Weyler y Laviña
Historiografia catalana
Metge militar, escriptor i historiador.
Vida i obra Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina 1829 a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’installà Fou cap de la sanitat militar de Mallorca 1852-59 i participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma Publicà un gran nombre de treballs sobre medicina, botànica i…
Josep de Togores i Muntades
Cinematografia
Director i escenògraf.
Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…
Francesc Betriu i Cabeceran
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida i trajectòria professional Després d’estudiar econòmiques a la Universitat de Barcelona, es traslladà a Madrid, on cursà ciències polítiques 1961-64 Es diplomà en sociologia 1963-64 i ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía 1963-65, en l’especialitat de direcció, estudis que deixà inacabats en ser expulsat Redactor en cap de la revista Fotogramas 1963-67, fou codirector escènic del grup teatral Los Goliardos 1964-66 i coguionista de la sèrie Dichoso mundo 1967, TVE i dels llargmetratges Historias de la fiesta 1965, Mariano Ozores i Tinto con amor 1967, Francisco Montolio El 1969…
,
José de Nebra
Música
Músic aragonès.
Vida Format inicialment a Calataiud amb el seu pare, José Antonio de Nebra Mezquita, amplià els estudis a Madrid, on pels volts del 1717 fou nomenat organista del monestir de Las Descalzas Reales, i el 1724, primer organista de la capella reial El 1751 li fou conferit el càrrec de vicemestre de l’esmentada institució, com també el de vicerector del Colegio de Niños Cantorcicos Amb Francesco Courselle Corselli tingué cura de refer l’arxiu de música religiosa per a la capella reial, i el 1753 redactà un interessant informe sobre els criteris pedagògics a seguir al Colegio de Niños Cantorcicos…
Dibujos Animados Chamartín
Cinematografia
Estudis de rodatge.
Foren el resultat de la fusió de la Hispano Gráfic Films dels germans Baguñà i de Dibsono Films, d’Alejandro Fernández de la Reguera, tots editors catalans coneguts S’installaren a la Casa Batlló al passeig de Gràcia de Barcelona La seva activitat es desenvolupà entre el 1941 i el 1949 i depenien de la productora i distribuïdora madrilenya Chamartín La llei del 1941 que promovia la producció de curts fou el punt de partida de la seva intensa activitat, que donà el resultat de 35 títols, a més dels films publicitaris La secretària i cap de personal era Teresa Boix, la qual després es casà amb…
Alfred Bosch i Pascual
© Congreso de los Diputados
Historiografia
Literatura catalana
Política
Escriptor, periodista, historiador, activista i polític.
Estudià història, matèria en la qual es llicencià el 1983 per la Universitat Autònoma de Barcelona, i periodisme Els anys 1984-92 ocupà càrrecs de responsabilitat al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 , i posteriorment es reincorporà a la vida acadèmica Viatjà per zones conflictives del món, especialment de l’Àfrica Del 1987 al 1994 fou president del Centre d’Estudis Africans, i el 1994 es doctorà amb la tesi Nelson Mandela, l’últim home-déu premi Carles Rahola 1994, tesi doctoral L’any 1995 fou nomenat professor d’història contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de…
,
Ambrosio Huici Miranda
Historiografia catalana
Historiador i arabista navarrès.
Vida i obra Consagrà la seva carrera a l’estudi de la Reconquesta al País Valencià, vista des del costat musulmà, i de l’imperi almohade, continuant l’obra d’Évariste Lévi-Provençal, que s’aturava a la crisi del califat de Còrdova Feu els primers estudis a Pamplona, i el 1897 entrà a la Companyia de Jesús Després de fer el noviciat, estudià humanitats i retòrica, i després, filosofia i teologia, abans de ser enviat a estudiar àrab i hebreu a la Universitat de Sant Josep de Beirut, durant dos cursos acadèmics 1905-07 En retornar, impartí classes d’aquestes dues llengües i de llatí a la…
Antoni Igual i Úbeda
Historiografia catalana
Historiador i novel·lista.
Format com a historiador de l’art sota el mestratge del marquès de Lozoya, guanyà una beca del Centro de Estudios Históricos de Madrid 1930 per a estudiar els escultors valencians a la cort al s xviii Encara que l’obra trigà molt a publicar-se per la delicada situació institucional que es trobà, amb la proclamació de la Segona República, la seva estada madrilenya li permeté d’entrar en contacte amb personatges que influirien molt en la seva carrera, com Elies Tormo i Monzó o Ramón Menéndez Pidal Llavors, era un jove esquerrà i blasquista ple d’inquietuds, que ja havia creat uns Estudis…