Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Ses Salines d’Eivissa i Formentera
Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…
Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura
Les dunes de Guardamar foren plantades amb pins pinyers Pinus pineai —l’espècie de pi més adaptable als sòls sorrencs— per a la seva fixació l’alineació dels arbres és encara ben evident Ernest Costa Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura 119, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’albufera d’Elx i el cap Cervera s’estén un extens camp de dunes, d’uns 24 km de llarg i una ampiàría que oscilla entre els 500 i els 1200 m, que representa la mostra més important d’aquest tipus de costa als Països Catalans Aquest conjunt dunar, amb alineacions que…
Gimnàstica preparatòria del part
El part constitueix un procés fisiològic molt actiu que ocasiona modificacions importants en l’organisme de la dona gestant, i requereix un esforç físic considerable Per aquesta raó, es considera molt útil que la dona estigui ben preparada físicament Diversos estudis han pogut demostrar que les dones amb un bon estat físic tenen menys molèsties durant l’embaràs i el part, i fins i tot que els seus parts tenen una durada més curta Perquè la gestant tingui una preparació física adequada per al part els cursos d’educació maternal solen incloure una sèrie de classes en què es practiquen exercicis…
L’estola del bisbe Ramon d’Escales
Art gòtic
Aquesta estola es va trobar al sepulcre del bisbe Ramon d’Escales, a la catedral de Barcelona Aquest personatge, mort a la Ciutat Comtal el 1398, va ser abat del monestir de Vilabertran, bisbe d’Elna, de Lleida i de Barcelona 1386-98 i conseller del rei Pere III Va ser partidari del papa Climent VII durant el cisma d’Occident Protegí els jueus barcelonins en l’episodi de l’incendi del Call El seu sepulcre de la catedral de Barcelona, esculpit per Antoni Canet, es va obrir el 1936, en el moment en què la Comissió de Salvament del Patrimoni, dirigida per Joaquim Folch i Torres, va obrir també…
Mosaics de la vil·la de Paretdelgada (Selva del Camp)
Planta del santuari marià de Paretdelgada, amb la indicació dels sectors on el 1935 es localitzaren mosaics J Guitert La villa baiximperial de Paretdelgada es troba a l’emplaçament de l’ermita de la Mare de Déu del mateix nom, a 4 km al NE del poble de la Selva del Camp Baix Camp, i a poca distància del marge dret d’un afluent del Francolí El seu nom deriva del topònim llatí Parietes Graciles , del qual es coneixen amplis testimonis documentals des del segle XII fins al XVII És força coherent creure que el topònim fa referència directa a les parets pintades de la villa La troballa el 1935 de…
Vil·la i assentament de l’Aiguacuit (Terrassa)
Olla bitroncocònica de ceràmica reduïda trobada en el rebliment d’una sitja UE114 al jaciment de l’Aiguacuit ECSA - J Roig El jaciment de l’Aiguacuit es troba situat al S del nucli urbà de Terrassa, al Vallès Occidental Va ser objecte d’intervencions arqueològiques d’urgència entre el 1988 i el 1989 sota la direcció d’E Sánchez i entre el 1989 i el 1990 amb direcció d’E Barrasetas, A Martín i JM Palet Els materials són dipositats als magatzems del Museu de Terrassa-Castell Cartoixa de Vallparadís, i alguns d’aquests exposats a la seva sala d’arqueologia L’Aiguacuit és una villa romana amb una…
El penyal d’Ifac
El penyal d’Ifac vist des de la badia de Calp, situada immediatament a ponent Ernest Costa El penyal d’Ifac 115, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La impressionant mola d’Ifac, al terme de Calp Marina Alta, s’aixeca abruptament sobre un litoral de platges i penya-segats baixos, trencant amb la seva característica silueta el suau perfil costenc d’aquest tram El notable contrast, imposat per la presència aïllada del Penyal, ha fet d’aquest indret un dels més coneguts i significatius del litoral valencià, fita indiscutible quan s’albira des de la mar i punt…
Astronàutica 2018
Astronàutica
Després d’uns anys d’estancament relatiu, l’activitat espacial va retornar amb noves energies Les causes van ser diverses valor comercial, valor estratègic, valor científic i, en bona part, valor propagandístic L’activitat va ser espectacular en tots els camps i Catalunya, tot i les dificultats, no se’n va quedar al marge Ara bé, la concepció, el desenvolupament i l’execució d’una missió espacial és un procés lent i caldrà veure com la crisi econòmica recent afectarà les activitats a mitjà termini Satèllits científics El 18 d’abril la NASA va llançar a l’espai la missió Transient Exoplanet…
Astronàutica 2014
Astronàutica
El 2014 va ser un any notable per a l’Agència Europea de l’Espai ESA i el seu programa científic També cal destacar que s’hi va produir l’enfortiment del paper de la Xina Les activitats comercials van seguir a bon ritme, tot i la crisi econòmica, la qual cosa confirma una vegada més la solidesa de camps com les telecomunicacions o la navegació via satèllit Malauradament, l’any també va estar marcat per les tensions militars, les quals van provocar que el nombre de satèllits d’aquesta naturalesa es multipliqués Satèllits científics Després de deu anys de viatge interplanetari, el 6 d’agost de…
Lledó d’Empordà
Nucli de Lledó d’Empordà al voltant del conjunt monàstic de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Lledó, de 13,5 km 2 , és a les Garrotxes d’Empordà, a la vall alta del Manol, accidentada pels darrers contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont que, a ponent del terme municipal, al límit amb el municipi de Cabanelles, formen l’interfluvi entre les conques de la Muga i del Fluvià El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que neix a la vora del cap de municipi i el travessa A migdia i, sobretot, a llevant, els terrenys són menys accidentats i davallen suaument vers la plana Al NE el municipi limita amb Cistella per la riera de…