Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Pere de Darnius, canonge i sagristà major de la Seu de Girona (1437-1440)
El 12 d’agost de 1437 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Darnius Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà segle XIV – Girona d 1440, canonge i sagristà major de la seu de Girona diputat militar Guillem de Santcliment, cavaller, domiciliat a Barcelona diputat reial Felip de Santceloni, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Bernat Guillem Samasó, canonge i prior de la seu de Tarragona oïdor militar Joan de Llo o Desllor, donzell de la vegueria de Manresa, domiciliat a Bagà oïdor reial Joan Jou, burgès de Perpinyà Són molt escadusseres les dades que…
El marc geogràfic del romànic del Solsonès
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Denominem Solsonès la comarca formada administrativament l’any 1933 i que comprèn tres elements molt diferents entre ells les terres altes de l’alt Cardener, a tramuntana les terres altes de la ribera Salada al NW, i les terres mitjanes de l’Alta Segarra, a migjorn A la zona de l’alt Cardener, hi ha les terres d’alta muntanya incloses en la serralada pirinenca, malgrat que no participen del seu nucli axial La delimitació d'aquesta zona és prou clara tant pel que fa a la…
La baixa romanitat i l'etapa visigòtica
Fragment de mosaic dedicat a un alt dignatari eclesiàstic inhumat al mausoleu de Centcelles, Constantí, 350-400 MNAT Els darrers segles de l’Imperi Romà foren moments de crisi, seguits posteriorment d’un redreçament, però van tenir tanta transcendència i personalitat que constitueixen una etapa històrica clarament diferenciada i individualitzada de la resta de la història de la Roma clàssica La crisi del segle III, gestada en temps anteriors, s’ha estudiat sota aspectes diversos Alguns autors, en parlar d’aquesta època, assenyalen que va significar la fi de l’Imperi, mentre que d’altres…
Els bisbes de Barcelona anteriors al 1300
Art romànic
Pretextat 342-343 És el primer bisbe conegut L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica Sofia en l’actualitat, acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arianisme Pacià a 391 Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa 391, segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula escriví unes obres i morí molt vell S’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un tractadet sobre el baptisme S’ha perdut l’opuscle El cervolet , amb què intentà vanament oposar-…
Les primeres comunitats cristianes i l'organització de l'Església
Fragment d'un cancell decorat de la basílica paleocristiana de Bàrcino, segle V MHCB / RM L'Església va ser, des de la seva implantació, una de les institucions més importants en el conjunt del poblament hispanoromà i visigòtic Prengué un relleu important en els segles finals del món antic, cada vegada amb una personalitat més lligada al país L'Església va tenir, des de la predicació, un paper capdavanter en l'evolució sòcio-política d'Hispània Dins l'estructura visigòtica, però, va cedir en favor de Toledo urbes regia ciutat reial, que va convertir el seu bisbat en la seu primada d'Hispània…
Conjunt episcopal de Barcelona
El primer conjunt episcopal Piscina del baptisteri de la primitiva catedral Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu Fotogràfic / R Muro No disposem de gaires dades arqueològiques sobre l’inici del cristianisme a la ciutat de Barcelona i els primers edificis vinculats al culte cristià del segle IV Tanmateix, podem dir que els orígens de la configuració del conjunt episcopal s’han de cercar en una gran propietat, una important domus situada sota l’actual plaça de Sant Iu, amb una extensa zona artesanal annexa El propietari, sens dubte pertanyent a I’elit local, hauria donat una part de…
De la crisi del segle III a Euric
Vista aèria de l’antiga ciutat d’Empúries amb la Neàpolis a primer terme, que al Baix Imperi esdevingué una necròpoli paleocristiana ECSA - J Todó Des d’un punt de vista demogràfic, els segles que van des de la crisi del segle III fins a la irrupció a Hispània dels musulmans mantenen una certa unitat social, malgrat els canvis polítics dels visigots que la invasió musulmana va tallar de manera radical sense que hagués pogut influir essencialment en l’estructura demogràfica i social La crisi del segle III i els esdeveniments posteriors representen un canvi radical en la vida de la gent de l’…
Índex de manuscrits i obres literàries, filosòfiques i jurídiques
Art gòtic
Ab Urbe condita, Tit Livi PII, 28 Àlbum de croquis, Villard d’Honnecourt, segle XIII EI, 56, 228 Antifonari de l’ofici cistercenc de Poblet, 1566 AMPo O, 346 Antifonari de l’ofici de la Seu Vella de Lleida, 1536 AMSL O, 348 Antifonari provinent de la Seu Vella de Lleida, final del XV o principi del XVI AACL PIII, 320, 321 Aplega de capbreus dels emfiteutes que presten censos als aniversaris comuns del capítol catedral de Barcelona dACB PII, 181 Apocalipsi Douce PI, 87 Apologia a Guillem de Saint-Thierry, Bernat de Claravall AI, 99 EI, 95 O, 152 Apostilla, Ponç Carbonell AI, 175 Apparatus…
La producció dels forns de vidre catalans
Art gòtic
Els inventaris i els encants són els documents que bàsicament donen notícia dels tipus de vidres produïts en aquest període És fàcil observar-hi que la varietat de formes per a diferents usos és major al segle XV que a l’anterior, com també l’extensa presència d’objectes de vidre a les cases catalanes La confrontació entre la documentació d’arxiu i les peces que s’han conservat sovint genera alguns problemes d’atribució formal La utilització d’un ampli ventall de noms per a designar els vidres, probablement per les varietats dialectals, i el fet que molts d’aquests noms no han arribat fins…
El vidre d’ús i de prestigi
Art gòtic
La historiografia Copa de vidre esmaltat, d’autor anònim Aquesta copa de vidre decorada amb esmalts mostra l’alta qualitat que van arribar a assolir les produccions de vidre catalanes durant la baixa edat mitjana Es tracta d’un objecte de gran luxe, que cal datar probablement vers els darrers anys del segle XV És una copa amb un dipòsit de parets atrompetades i una base plana, unida al peu per un nus esfèric lleugerament aplanat Hispanic Society of America, Nova York, núm Inv 59038 L’interès per les arts del vidre a Catalunya té l’origen els anys setanta del segle XIX, en sintonia amb un…