Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Castell de Senan
Art romànic
Les primeres notícies sobre l’existència d’aquest castell són de mitjan segle XII L’any 1159 Bernat de Cornellana i la seva muller Agnès, feudataris del castell, donaren en feu a Ramon de Tàrrega, castlà, el castell de la Mata de Senan, amb els seus termes i drets jurisdiccionals, sota determinades condicions Per aquesta encomanació, Ramon de Tàrrega donà trenta sous a Bernat de Cornellana i a la seva muller i trenta més a Guerau de Granyena, senyor eminent del castell Aquest personatge, amb el consell del seu germà Bernat de Granyena, va concedir a Santa Maria de Montserrat, priorat del…
Castell de Creixell
Art romànic
Per coherència geogràfica, s’ha pretès que el territori d’ Ullastrello , donat en propi alou l’any 1060 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, correspon al lloc de Creixell tanmateix, el lloc de Crexel surt ja esmentat en un document datat també el 1060 La majoria d’autors, començant per J M Font i Rius, que seguint E Hinojosa, J Mas i S Puig, publica la carta de població donada el 20 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell als que anessin a poblar la vila de Castelli Crescentis , han atribuït o aplicat…
colònia
Establiment fundat per un cert nombre d’habitants d’un país que van a poblar una terra allunyada d’aquell, amb el qual continuen vinculats (colònia fenícia i grega, colònia romana).
Vilafranca del Maestrat
Vilafranca del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Ports, situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, a ponent, per la ratlla d’Aragó, formada, al NW, pel riu o rambla de les Truites (límit amb Anglesola), i a l’W i al SW per la Moleta i per l’engorjat barranc dels Frares (límit amb Mosquerola i afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó).
La part més meridional del terme és accidentada per la serra de Brusca i la serra Negra, cobertes de pins que culminen al Picaio, a 1304 m alt, més enllà de les quals el riu de Montlleó fa de límit amb l’Alcalatén La part oriental és drenada pel riu Sec afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó i per alguns barrancs que li són tributaris l’esmentat riu Sec s’endinsa en l’impressionant congost de la Foç La part occidental, centrada per la caseria dels Montllats, és accidentada per un conjunt de moles i coberta d’extensos boscs Coder, 1467 m Palomita, 1379 m el Bovalar, 1433 m i la Moleta,…
Cartagena

Vista de la ciutat de Cartagena
© Istockphoto
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, vora la badia de Cartagena.
L’establiment, a mitjan segle XX, de la refineria de petroli d’Escombreras repercutí en l’augment de població de la ciutat i la industrialització de la regió El port, d’excellents condicions naturals i un dels més protegits militarment de la península Ibèrica, té un intens comerç, principalment de productes petroquímics Hi ha indústria petroquímica, metallúrgica, i central tèrmica a més, hi ha els recursos tradicionals industrials construcció naval militar i mines plom, argent És cap del departament naval de Cartagena, que s’estén des del cap de Gata fins a la frontera amb França, les Illes…
Castell de Banat (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Un aspecte de les escasses ruïnes d’aquest castell, que havia estat supeditat a la baronia de Pinós ECSA - A Villaró Les restes del castell de Banat es troben al costat de Cal Perot, a meitat de camí entre Banat i Vilanova, damunt mateix de la carretera Ortedó-Vilanova AVB Mapa 35-10216 Situació 31TGC793883 Història El topònim Banati surt esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i també tenim documentada la vila de Banat Sobirà des del segle IX Al lloc de Banat Sobirà hi havia un castell anterior al segle XIII, ja que al mes d’abril de l’any 1255 consta que…
Busqueta vulgar
La busqueta vulgar Hippolais polyglotta és un sílvid petit no supera els 13 cm, de cos i cap allargats, que viu a les bardisses i els arbusts de llocs assolellats, sovint a la vora de les carreteres i al marge dels boscos És corrent de veure’l cantar des d’una branqueta despullada o al cim d’un arbust La varietat groga a l’esquerra és la més comuna i la que, pels colors, pot confondre’s amb la busqueta grossa Hippolais icterina , molt més escassa al nostre país i amb les ales més llargues i el capell més pla A les nostres terres es veu sovint la varietat clara a la dreta, que és molt…
Sant Cap o Sant Joan d’Organyà (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Aquesta ermita és de molt difícil localització pel fet d’haverse construït aprofitant una balma del vessant meridional de la serra de Sant Miquel que l’amaga d’una primera visualització llunyana La història de l’ermita de Sant Cap és força confusa, ja que el seu origen està més basat en la tradició que en un registre documental fiable Sembla que hem d’identificar el que actualment es coneix a la rodalia com l’ermita del Sant Cap amb l’emplaçament originari del monestir de Bellpuig de les Avellanes, conegut com a “Bellpuig el Vell”, malgrat…
Cérvol i daina
Els cérvols Cervus elaphus , dels quals veiem un exemplar mascle a la fotografia, constitueixen els cèrvids més grans de la nostra fauna llur pes pot arribar als 200 kg en els mascles Habiten tota mena de boscos, preferentment aquells on hi ha clarianes Com la resta de cèrvids, muden cada any la seva cornamenta, que només ostenten els mascles Ramon Torres El cérvol i la daina es troben actualment a alguns indrets dels Països Catalans, com a conseqüència de repoblacions oficials i privades realitzades amb finalitat cinegètica En altres èpoques, van poblar els seus boscos en estat…
Sant Joan Baptista de Palau de Noguera (Tremp)
Art romànic
A través del cartoral de Lavaix s’han conservat dos documents, datats els mesos d’abril i maig de l’any 898, relatius a dues vendes fetes a favor del prevere Lodeguer de terres situades al lloc de Palaz De la mateixa època es conserva un document conegut com a fals de ll Bellera en què el prevere Lodeguer donava al monestir de Sant Genís de Bellera la vila de Palace i la seva església dedicada a sant Joan Els límits d’aquesta donació eren, pel nord, el lloc de Morino fins al riu Noguera, i del riu de Cobes a Catolla i Riba rubea En sentit contrari, la documentació del monestir de Santa…