Resultats de la cerca

Al començament del mes de gener el Govern de Daniel Ortega va aprovar un decret llei de gran abast per prorrogar el mandat d’alguns dels principals càrrecs del país, amb la intenció de reforçar el poder del sandinisme en les institucions, incloent-hi el Consell Suprem Electoral i la Cort Suprema de Justícia Immediatament, l’oposició va acusar el Govern de fer un pas més cap a l’autoritarisme, i un any més la polarització va marcar l’agenda política nicaragüenca, que ja estava prou agitada en previsió de les eleccions generals del 2011 Durant els mesos següents hi va haver diferents intents…

El consens polític sobre la reforma del sistema electoral es va trencar quan el president, Otto Pérez Molina, va proposar incloure en el debat la possibilitat d’ampliar el mandat de govern i, fins i tot, la reelecció presidencial Però finalment el tema no va entrar en l’agenda de negociació i aquesta va continuar avançant amb la intenció de tenir un sistema nou abans de les eleccions del 2016 D’altra banda, després de ser extradit als Estats Units sota l’acusació de blanqueig de capitals, l’expresident Alfonso Portillo va admetre en un judici celebrat a Nova York que havia…

El president Daniel Ortega va anunciar la signatura d’un acord amb una companyia xinesa, amb seu a Hong Kong, per a construir un canal interoceànic, fet que va provocar una gran controvèrsia política interna A banda de les crítiques sobre la idoneïtat ambiental del projecte, els opositors a la iniciativa van denunciar l’excessiva improvisació i manca de transparència del mateix Igualment, es va considerar poc afortunat que el projecte estigui liderat per una companyia xinesa, ja que Nicaragua no té relacions amb el Govern de Pequín i encara manté els vincles amb Taiwan També en la política…

Després de guanyar les eleccions del novembre del 2011, marcades per la polèmica del frau denunciat per l'oposició, Daniel Ortega va iniciar al gener un segon mandat consecutiu com a president En aquesta ocasió, a més del poder executiu també tenia majoria absoluta a l'Assemblea Legislativa, que sumava al control del Consell Electoral i de la Cort Suprema de Justícia, i es produïa així una concentració de poder en mans dels sandinistes que es considera extraordinària Mentrestant l'oposició va quedar molt feble i molt dividida El líder del PLI, Fabio Gadea, que va quedar en segon lloc en les…

En les eleccions presidencials celebrades el 2 de febrer, es van produir uns resultats sorprenents El candidat governamental, Johnny Araya, del Partido de Liberación Nacional PLN, que havia encapçalat totes les enquestes, va ocupar el segon lloc amb només el 29,6% dels vots En canvi, Luis Guillermo Solís, del Partido de Acción Ciudadana PAC, a qui els sondeigs situaven en quarta posició, el va superar amb el 30,9% La sorpresa va seguir en la segona volta entre els dos candidats, perquè Araya va renunciar a presentar-se davant les poques expectatives que tenia de guanyar Així, passat el tràmit…

Amb els vots majoritaris del Frente Sandinista de Liberación Nacional FSLN i el rebuig de l’oposició, a principi d’any l’Assemblea Nacional va aprovar una reforma constitucional que implica importants canvis polítics Un dels més rellevants és la retirada de les restriccions als mandats presidencials, per la qual cosa, a partir d’ara, serà possible la reelecció indefinidament Un altre és l’atribució de la titularitat dels escons als partits polítics i no als representants escollits per la ciutadania d’aquesta manera, qualsevol càrrec electe que abandoni la disciplina de partit automàticament…

L'agenda política de l'any va estar marcada per un calendari electoral amb dues fites molt assenyalades, les legislatives del 18 de gener i les presidencials del 15 de març En les primeres va guanyar l'FMLN, partit d'esquerres i antic grup guerriller que va aconseguir 35 escons sobre un total de 84, mentre que el partit de la dreta, ARENA, en va obtenir 32 Però la victòria no va ser suficient per a assolir una majoria còmode, situació que va obligar a la negociació amb els altres partits minoritaris En les eleccions presidencials els resultats van ser més clars, i el candidat de l'FMLN,…

A la República Dominicana, l’escàndol Odebrecht va impulsar el moviment anomenat Marxa Verda contra la corrupció © marchaverdecom Al desembre del 2016 va esclatar un cas de corrupció a gran escala que va tenir un impacte significatiu en la vida política i social del país al llarg del 2017 La constructora brasilera Odebrecht va admetre davant de la justícia dels EUA que havia estat pagant suborns a polítics i alts funcionaris d’una dotzena de països llatinoamericans, entre els quals hi havia la República Dominicana Immediatament la Procuradoria General de la República va iniciar un procediment…

El país va seguir el tortuós camí de la seva reforma política Al mes de gener, els mitjans es van fer ressò de les reformes constitucionals que sospesava el Parlament, i que reservaven importants poders per al rei com el vet o la dissolució de la Cambra o que 9 dels 26 escons del Parlament quedaven en mans de la noblesa A l’abril, el Parlament va aprovar la llei que augmentava el nombre de diputats d’elecció popular i limitava la despesa en la campanya electoral Al mateix mes, el fiscal general de l’Estat, John Cauchi, va dimitir del seu càrrec tot acusant el Govern d’interferir en les…

L'any 2009 va ser testimoni de nous enfrontaments entre l'exèrcit filipí i diversos grups insurgents el Front Moro d'Alliberament Islàmic FMAI, que havia trencat el diàleg amb el Govern l'any anterior el comunista Nou Exèrcit Popular de l'illa de Mindanao, onze membres del qual van perdre la vida en una ofensiva al mes de febrer i el grup islamista Abu Sayyaf, autor del segrest de tres treballadors de la Creu Roja a principis d'any, els quals va alliberar abans de l'agost, després de notables pressions internacionals A més d'aquests enfrontaments, la política interior va estar protagonitzada…