Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Clementina Arderiu i Voltas

Clementina Arderiu i Voltas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poetessa.
Vida i obra Filla d’una família d’argenters, aprengué l’ofici patern, que alternà amb estudis de llengües i de teoria musical i piano a l’Escola Municipal de Música El 1911 publicà el primer poema i poc temps després fou inclosa en l’ Antologia de poetes catalans d’avui de L’Avenç 1913 i en l’ Antologia de poetes catalans moderns feta per Alexandre Plana el 1914 Dos anys més tard publicà el primer llibre Cançons i elegies El mateix any es casà amb l’escriptor Carles Riba i, des d’aleshores, prengué una part molt activa en la vida literària catalana Visità o hi residí Itàlia, França, Alemanya…
,
Primeres accions davant d’una urgència
La primera persona que presencia una situació d’urgència mèdica hauria d’assumir la responsabilitat de socórrer la persona, o persones, la salut de la qual estigui en perill Per a alguns professionals, com ara policies i bombers, aquesta responsabilitat constitueix una més de les seves funcions, i el control definitiu dels trastorns de salut correspon als professionals sanitaris Tanmateix, qualsevol persona, encara que no sigui un d’aquests professionals, ha d’ésser capaç d’actuar davant d’una urgència en benefici de la salut de les persones afectades Per tal que la primera assistència d’una…
Victor Hugo

Victor Hugo
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Pintura
Poeta, novel·lista, dramaturg, assagista i pintor francès.
És el més fecund dels autors francesos romàntics, amb una obra heterogènia que domina tot el segle XIX A Odes et poésies diverses 1822 edició definitiva el 1828 Odes et ballades l’estil evoluciona des d’un classicisme força estricte a una llibertat ja molt romàntica Amb Les orientales 1829, on reivindicava i manifestava una actitud humanitària, seguia la moda cosmopolita del Cenacle romàntic i cridava l’atenció sobre els esdeveniments de Grècia Els reculls publicats entre el 1831 i el 1840 — Les feuilles d’automne , Les chants du crépuscule , Les voix intérieures , Les rayons et les ombres…
La moneda antiga
Les primeres monedes del territori que actualment és Catalunya no van ser obra de societats indígenes sinó conseqüència de la presència colonitzadora grega, que a mitjan segle V aC produí les primeres encunyacions a la petita polis d’ Emporion Empúries, a què després s’afegiria Rhode Roses Aquestes emissions mostren un art en la més pura tradició estètica grega i una iconografia sovint copiada d’altres tallers de la Mediterrània No va ser fins al final del segle III aC que els pobles indígenes, els ibers, començaren a fer les primeres monedes En un principi adoptaren les iconografies de la…
Primers auxilis
Reben el nom de primers auxilis les accions que hom pot efectuar per tal d’ajudar algú que presenti sobtadament una alteració de la seva salut, sia causada per un accident o bé per una malaltia, que cal realitzar immediatament després de produir-se el trastorn i que qualsevol persona pot practicar, encara que no disposi de mitjans especials Els primers auxilis tenen diferents objectius principalment alleujar les molèsties que pugui sofrir la persona afectada, evitar l’empitjorament dels trastorns que presenti i el desenvolupament de complicacions i, a més, en la mesura que sigui possible,…
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

Velázquez, Autoretrat (1623)
Museo Nacional del Prado
Pintura
Pintor sevillà.
Es formà a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco Passà l’examen del gremi de pintors 1617 i obrí el seu taller Es casà amb Juana Pacheco, filla del seu mestre 1618 No es conserven notícies documentals des d’aquest any fins al seu primer viatge a Madrid 1622, bé que n'ha restat una important producció, caracteritzada en els trets essencials per un gran desig d’objectivitat, per un bon tractament del clarobscur i un modelatge de les formes rotund i tancat i per l’ús d’una gamma cromàtica limitada, basada principalment en els ocres Vella fregint ous 1618, Edimburg, National Gallery, Jesús amb…
Trastorn agut del comportament
La conducta d’una persona, el conjunt dels seus actes, és producte d’una sèrie de processos nerviosos i psíquics molt complexos Si aquests processos s’alteren es pot esdevenir que la persona afectada actuï d’una manera fora del que és considerat un comportament normal en una situació determinada, i que fins i tot pugui posar en perill la seva integritat física o la de les persones que té al seu voltant Les possibles alteracions de la conducta són nombroses, però en l’àmbit dels primers auxilis interessen especialment les que es presenten de sobte, que poden ésser anomenades trastorns aguts…
Ausiàs Marc

Ausiàs Marc
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era fill de Pere Marc , de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio 1420 Més tard participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica 1424 Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis El 1425 era falconer del rei al Regne de València En ser investit del ducat de Gandia el rei Joan de Navarra 1433, aquest retallà les prerrogatives que li…
,
Majestat Batlló
Art romànic
Talla Imatge procedent d’alguna església de la Garrotxa, actualment conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15937 Rambol Amb el núm 15937 d’inventari, el Museu d’Art de Catalunya guarda una majestat romànica, donatiu d’Enric Batlló i Batlló, procedent de la comarca d’Olot, però de localitat indeterminada Així, des de l’any 1914 en què fou dipositada al museu, se la coneix amb el nom del donant És una imatge de talla sobre fusta policromada, de 92 cm sense els peus, que hi manquen, per 97 cm comptant-hi els dits, que són destrossats però ben indicats…
Gaziel
A Calvet, “Gaziel”, sd RM “Res no ha quedat en peu del que era nostre Ni el govern, ni les institucions, ni la cultura, ni la llengua, ni tan sols la senyera Només ens resta, com un cos trossejat i sense ànima, la nostra vençuda terra catalana” Així expressava Agustí Calvet i Pasqual, Gaziel, el seu estat d’ànim l’any 1944 Durant la Pasqua d’aquell any, va redactar el discurs que poc després va pronunciar als Jocs Florals celebrats en la clandestinitat No es tractava pas d’un discurs floralesc, sinó, segons l’autor, d’una “mena d’examen de consciència o de meditació dolorosa” Hi volia…