Primers auxilis

Reben el nom de primers auxilis les accions que hom pot efectuar per tal d’ajudar algú que presenti sobtadament una alteració de la seva salut, sia causada per un accident o bé per una malaltia, que cal realitzar immediatament després de produir-se el trastorn i que qualsevol persona pot practicar, encara que no disposi de mitjans especials.

Els primers auxilis tenen diferents objectius; principalment: alleujar les molèsties que pugui sofrir la persona afectada, evitar l’empitjorament dels trastorns que presenti i el desenvolupament de complicacions i, a més, en la mesura que sigui possible, facilitar el restabliment de la seva salut. La finalitat dels primers auxilis no és de cap manera suplir l’actuació dels professionals sanitaris en les urgències mèdiques, ja que en l’actuació d’emergència no es poden diagnosticar amb exactitud les malalties i les lesions que pugui patir una persona, ni es pot efectuar el tractament específic de cada una d’elles. Així, doncs, és possible que els primers auxilis bastin per a solucionar els trastorns més simples i lleus, però aquest no n’és l’objectiu principal. En la majoria dels casos, els primers auxilis acaben amb el trasllat de la persona afectada a un servei d’urgències, o bé amb la consulta a un metge.

Una persona sense una formació específica, o que no disposi dels mitjans necessaris, no pot efectuar els mateixos procediments utilitzats pels serveis d’urgències hospitalaris ni per les unitats mòbils d’emergències sanitàries. Tanmateix, la persona que es troba davant la urgència immediatament després que aquesta s’ha produït té el gran avantatge de poder actuar amb gran rapidesa. Molts dels trastorns que es produeixen en els accidents, o en les urgències mèdiques en general, evolucionen molt ràpidament i en pocs minuts donen lloc a complicacions. És molt important poder frenar aquesta evolució com més aviat millor, i en molts casos això es pot aconseguir amb mesures molt senzilles, que no requereixen mitjans especials. Per aquest motiu, els primers auxilis, efectuats immediatament en el mateix lloc on s’ha produït la urgència, poden ésser més efectius que els procediments especialitzats més sofisticats aplicats al cap d’alguns minuts o bé hores després. Si més no, uns primers auxilis adequats permeten que la persona afectada pugui rebre assistència mèdica en unes condicions molt millors que si no s’hagués fet res, la qual cosa facilita l’eficàcia del tractament que pugui necessitar.

Actuar amb rapidesa és una premissa fonamental dels primers auxilis, però això no significa que s’hagi d’actuar amb precipitació. Els primers auxilis, per tal que siguin eficaços, no poden ésser efectuats impulsivament ni han de consistir en accions espontànies i irreflexives. Les actuacions heroiques, que tan efectives semblen en els relats de ficció, poden suposar un perill innecessari i fins i tot empitjorar la situació de la persona atesa. Cal que la persona disposada a practicar uns primers auxilis es mantingui serena, i que reflexioni abans de cada acció, sense deixar-se pressionar per les emocions dels qui hi hagi al seu voltant.

La millor manera d’actuar amb serenitat és evitar l’angoixa d’haver d’improvisar en cada situació. Actualment hom disposa de prou coneixements sobre els procediments de primers auxilis més eficaços en cada situació. Fins i tot, han estat dissenyats protocols d’actuació sistemàtica per a determinades situacions, on es descriu amb detall cada un dels passos que cal seguir davant de qualsevol eventualitat que es pugui produir. Si se segueixen aquests procediments prèviament establerts, no hi ha cap necessitat de prendre decisions improvisades.

La persona que efectua uns primers auxilis no té perquè preocupar-se de diagnosticar exactament la lesió o malaltia que pateix la persona atesa. En el nivell de primers auxilis n’hi ha prou a conèixer les principals alteracions que poden ésser causa dels símptomes que presenta la persona afectada, com també les repercussions que aquestes alteracions poden tenir. Els primers auxilis s’han d’orientar prioritàriament a identificar les alteracions més comunes, i a solucionar les situacions més greus que podrien produir-se. També cal destacar la importància de reconèixer les situacions crítiques i d’avisar el sistema d’assistència mèdica, per tal de demanar l’ajut necessari, la qual cosa és un element fonamental dels primers auxilis.

Es poden efectuar primers auxilis de nivell divers, segons la formació que referent a això tingui la persona que els presti i els mitjans de què disposi. L’ideal seria que tothom tingués alguns coneixements teòrics sobre el tema, i encara millor si això es complementés amb pràctiques dirigides per personal especialitzat. En tot cas, però, encara que no es tingui cap formació sanitària, sempre es pot fer alguna cosa per tal de millorar la situació d’una persona afectada per una urgència mèdica. Les pròpies mans, una mica de sentit comú i el coneixement d’unes normes bàsiques, com les que s’exposen en aquest capítol, basten per a proporcionar uns primers auxilis eficaços, que poden salvar vides humanes.