Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Heinrich Schenker
Música
Teòric austríac.
Gràcies a una beca imperial aconseguida per l’extraordinari talent musical que palesà en la seva infantesa, Schenker es traslladà a Viena, on, a més de matèries musicals, seguí també estudis de dret Fou alumne d’A Bruckner a la universitat, i aviat destacà en el món musical vienès per les seves activitats com a pianista, compositor i crític J Brahms expressà una gran admiració pel seu treball, però els interessos de Schenker s’encaminaren de manera cada vegada més definida cap a l’estudi analític de les grans obres mestres La seva monografia sobre la Novena simfonia de L van Beethoven 1912 i…
hipoteca d’alt risc
Economia
Préstec, especialment hipotecari, que s’atorga a persones amb historials dolents de crèdit o bé amb una incerta capacitat de retorn del deute.
Té, per tant, un elevat risc d’impagament i, per això, té un tipus d’interès més elevat que la mitjana del mercat Aquestes hipoteques, conegudes també amb el nom d’hipoteques subprime , es generalitzaren als EUA amb la gran expansió del mercat immobiliari com a mitjà dels bancs per a incrementar el negoci en una etapa en què el preu del diner anava a la baixa i, per tant, els marges eren estrets Del maig del 2000 al juny del 2003, els tipus d’interès als EUA baixaren del 6,5% a l’1% Les hipoteques d’alt risc passaren de suposar una quota del total del mercat de préstecs del 7% el 2002 a més…
Venera
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per l’URSS a fi d’explorar Venus.
La Venera-1 , llançada al febrer del 1961, així com la Venera-2 i la Venera-3 , no tornà informació Les sondes següents, fins a la Venera-8 , situaren càpsules a l’atmosfera venusiana, per tal de mesurar-ne la temperatura, la pressió i la composició La Venera-4 transmeté informació durant 94 min el 18 d’octubre de 1967, mentre descendia en paracaigudes La Venera-5 i la Venera-6 enviaren informació durant 53 min 16 de maig de 1969 i 51 min 17 de maig de 1969,…
Castell de Parestortes
Art romànic
Situació Vista exterior del castell, tan modificat per reformes modernes que es fa difícil distingir les parts originàries de la construcció V Buron El castell de Parestortes, amb la seva església dedicada a sant Joan Evangelista, es troba al centre de la població del mateix nom, situada a la dreta del còrrec de la Llobera, en la zona de turons d’alluvió que separa les conques de l’Aglí i de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 19,2” N - Long 2° 51’ 12” E Parestortes és 7 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-117 Història El poble de Parestortes és esmentat el 925 com a límit…
Vicent López i Portaña
Pintura
Pintor.
De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor…
Joan Rico i Vidal
Historiografia catalana
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà Després de ser ordenat de sacerdot fou traslladat al convent de València, on el sorprengueren els esdeveniments del 1808, en els quals tingué una destacada participació Empresonat pel capità general, comte de la Conquista, fou alliberat el 1810, però la seva causa no se sobresegué fins el 1811 Entre el 1810 i el 1813 residí gairebé sempre a Cadis, en estret contacte amb els diputats valencians a les corts El 1814 hagué d’exiliar-se a Londres i el 1816 es traslladà als Estats Units El 1820 tornà a Espanya i fou elegit diputat a corts en la legislatura del 1822,…
Ramon Sibiuda

Ramon Sibiuda
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof.
La seva catalanitat es dedueix del seu cognom i dels pocs rastres que el català literari del seu temps ha deixat en la seva única obra coneguda Fou mestre en arts, en medicina i en teologia, i llicenciat en dret canònic, encara que no consta on estudià Professà les arts i la teologia a l’estudi general de Tolosa Llenguadoc És autor de Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , extractada pel cartoixà való Pierre Dorlant sota el títol Viola Animae 1499 i refosa per Joan Amós Commeni amb el títol d' Oculus fidei 1661 Cal cercar l’origen de la seva filosofia, més que en una o…
cúpula
Cúpules daurades de l’església de la Dormició al Kremlin de Moscou
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Art
Tipus de coberta que, amb una superfície semiesfèrica engendrada per la rotació d’un eix central, cobreix una planta constituïda per un cilindre o un polígon de molts costats.
Amb tot, a la pràctica hom troba cúpules aixecades sobre una planta quadrada, cosa que planteja el problema de l’enllaç entre ambdues parts estructurals, que ha estat resolt de dues maneres per mitjà de petxines o per mitjà de trompes Tot i que hom pot trobar-ne precedents, fou a Roma on hom en començà la utilització sistemàtica primerament com a tímids tempteigs a l’època republicana mausoleu de Cecília Metella, i, finalment, amb l’Imperi, amb obres de la magnitud del Panteó de Roma segle II, on la cúpula restà alleugerida amb la introducció d’elements —àmfores o peces buides de terra cuita…
el Buda
Resurrecció de Buda
© Corel Professional Photos
Religions orientals
Nom amb què normalment és conegut per antonomàsia Siddhārta Gautama, fundador del budisme.
Bé que la seva historicitat és ben documentada, les dades biogràfiques provenen de fonts fragmentades i de documents alguns segles posteriors a la data dels esdeveniments, i la història es barreja sovint amb la llegenda Originari del clan dels Shākya, família principesca establerta al Nepal, nasqué el 560 aC, segons els càlculs occidentals el 623 aC segons la tradició de Ceilan Era fill de Shuddhodana, rajà o príncep del seu clan Al seu naixement adornat d’històries llegendàries l’infant presentà senyals que seria un gran mestre i que seguiria els signes que li serien donats El pare procurà…
La fi del comte d’Urgell
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins el 1466.
Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’…
, ,