Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Els gremis i l’assistència en l’antic règim
Els gremis desfilant a la processó de Corpus, Barcelona, sd MHCB / RM El sistema gremial conformà un entramat institucional bàsic en la ciutat de l’antic règim En general, aquest sistema acomplí les funcions de regular la producció de béns fabricats i d’enquadrar socialment un sector important de la població urbana l’artesanat Els gremis tingueren un paper inexcusable en l’organització de la producció, del treball i de la comercialització, dins l’àmbit dels seus respectius oficis En aquest terreny, exerciren una regulació positiva i privilegiada Positiva, perquè obtingueren la legalització de…
La mà d’obra
Art gòtic
Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…
La dimensió de les llars
Tant si es parla de llar com si es parla de família, hi ha grans dificultats d’identificació degudes al fort pes que la institució familiar tradicional té en l’imaginari social, la qual cosa impedeix percebre els canvis socials esdevinguts que allunyen la realitat actual de la idea d’una llar amb un pare i una mare, units pel matrimoni, amb els fills corresponents Aquesta idea eludeix altres formes, com ara les unions informals, les encapçalades per un sol progenitor i les integrades per persones del mateix sexe L’observació del mapa permet apreciar que els percentatges més elevats 30-47% de…
casament de cap d’any
Folklore
En algunes contrades catalanes, com la vall de Boí i la vall d’Àger, festa tradicional de celebració del cap d’any que consistia a aparellar, a la sort, els fadrins i vidus del poble amb les fadrines i vídues; les colles de gent jove notificaven el resultat de casa en casa cantant corrandes.
Cooperativisme i mutualisme obrer
L’obrerisme als Països Catalans tingué, entre el 1860 i el 1900, dues característiques La primera, una estreta relació amb el republicanisme, amb períodes de desigual convivència Ambdós corrents incidiren en les classes treballadores i populars i el societarisme obrer collaborà, en algunes ocasions, amb el republicanisme i, en d’altres, lluità contra el seu arrelament ideològic i polític De fet, a les Balears i al Rosselló, el republicanisme no fou desplaçat ni pel bakuninisme, ni pel socialisme marxista La segona característica fou la continuïtat d’un moviment sindical que, a partir del…
Guerres i paus privades
Llibre de Pau i Treva, JCallís, sd, BCAB RM Els inicis de l’època moderna a l’Europa occidental han estat conceptuats recentment com una autèntica edat d’or de la litigació pública o judicial Res de semblant, doncs, als segles medievals, quan pledejar era cosa, bàsicament, d’alguns nobles o mercaders, i d’uns quants capítols catedralicis o algunes ciutats de renom En el decurs del segle XVI, contràriament, els tribunals reials foren envaïts a Anglaterra, a Castella per una munió de simples camperols o menestrals, i fins de vídues i pobres de solemnitat, que s’adreçaven a la justícia del rei…
L’organització política i social carolíngia
Introducció Vista aèria del castell del Montmell Baix Penedès, a l’antiga frontera del comtat de Barcelona ECSA - J Todó La conquesta carolíngia i el període que la segueix fins a l’entorn de l’any 1000 van comportar a Catalunya com a altres indrets de l’imperi Carolingi un ús més recurrent de l’escriptura per a finalitats polítiques, socials i religioses Nelson, 1996, pàgs 1-36 També és possible que la renovació de les estructures iniciada pels carolingis impliqués la destrucció dels registres escrits precedents Sigui com vulgui, en relació amb la penúria d’informacions escrites referents a…
La família pagesa
La verema representada al Beatus de Girona , copiat per Senior i miniat per Emeteri i Ende, 975 TCG / Oronoz L’anàlisi de la família pagesa als segles IX i X es troba limitada per les característiques de la documentació conservada d’aquest període La documentació no ofereix dades directes sobre la forma de les famílies, enteses aquestes com a comunitats residencials, ni tampoc sobre les xarxes de parentiu Gairebé tots els textos es relacionen amb la possessió de béns immobles, és a dir, amb transaccions com ara donacions, vendes o canvis A més a més, el sistema antroponímic…
Pledejar contra el senyor
Sovint s’ha dit que el baró era un sobirà dins la seva baronia El sistema feudal ordenava la societat rural de manera que les potestats jurisdiccionals baronials o de domini territorial fossin, per als camperols, un món complet i tancat dins de la senyoria En aquest marc, els interessos individuals o de grup i les seves confrontacions s’havien de sotmetre a la mediació i al judici del baró o senyor directe això dins d’un territori idealment autosuficient, on els senyors tractaven de mantenir apagades totes les tensions socials sorgides entre ells i els seus vassalls Com a…
Els consolats de mar i comerç
Llibre del consolat de mar , DCrespí, València, c1408-12 AHCV / GC “Item statuim e ordenam que en Valencia sien dos consols que sien elegits cascun any en la festa de Nadal de nostre senyor Iesu Christ per bons homens de mar e presentats davant nos o davant lo iusticia de València, los quals consols apres que seran elets e presentats encontinent sien tenguts iurar en poder del iusticia que be e feelment se haien a feeltat nostra en loffici del consolat E volem que aquells que seran elets sapien del art e us de mar e determenen los contractes e discenssions entrels homes de mar e mercaders que…