Resultats de la cerca
Es mostren 1899 resultats
Jaciment de puig Major (Mallorca)
Al puig Major hi ha un jaciment de plantes fòssils datat com a pertanyent al Burdigalià inferior, quan es produeix una emersió fugaç de les terres mallorquines, amb formació de nombroses llacunes Quant a les capes que contenen els vegetals, hom els ha pogut assignar una edat burdigaliana inferior basantse principalment en la fauna fòssil que contenen Les restes es troben a la collada d’Es Cards Colers, al vessant N del massís La sèrie paràlica que hi apareix es disposa sobre calcàries grises del Liàsic, des dels nivells inferiors als superiors estrats de pudingues amb fragments d’ostres i d’…
Carlo Francesco Pollarolo
Música
Compositor i organista italià.
Vida Probablement fou alumne del seu pare, a qui substituí com a organista de la catedral de Brescia el 1676 Durant els anys següents Pollarolo ascendí ràpidament en la seva carrera musical i el 1680 substituí Pietro Pelli com a director musical a la mateixa catedral El 1690 fou escollit segon organista a Sant Marc de Venècia i dos anys més tard hi obtingué el càrrec de vicemestre de capella Des del 1691 fins al 1707 les seves òperes es representaren als principals teatres venecians, fet que li atorgà una sòlida reputació com a autor escènic A partir del 1696 fou director de l’Hospital dels…
Aspecte general, pell i pèl del nadó
Quan acaba de néixer, el cos del nadó és cobert per la vernix caseosa , una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dins de l’úter i els primers dies de vida independent Aquesta substància va desapareixent en pocs dies, absorbida per la pell o despresa en rentar l’infant La pell del nounat sol estar enrogida, per bé que també pot tenir una tonalitat blavosa durant les primeres hores Alguns nadons presenten unes taques rogenques i d’altres blanquinoses, a causa d’una immaduresa dels mecanismes de regulació del diàmetre dels vasos sanguinis Així, la pell presenta un aspecte…
El que cal saber de l’hipertiroïdisme
Patologia humana
És anomenat hipertiroïdisme el conjunt de manifestacions que produeixen un increment permanent de la secreció d’hormones tiroidals, inadequat a les necessitats de l’organisme Aquestes manifestacions solen ésser nerviositat, inquietud, necessitat exagerada d’activitat, acalorament, sudació, palpitacions, tremolors, marcats canvis d’humor, inestabilitat emocional, augment de la gana, pèrdua de pes i debilitat muscular Els qui conviuen amb una persona afectada d’hipertiroïdisme han de tenir en compte que les dificultats en el tracte, provocades per la seva irritabilitat, la inquietud i els…
Síndrome d’hiperventilació (tetània per hiperpnea)
Patologia humana
La síndrome d’ hiperventilació pulmonar o tetània per hiperpnea és un trastorn caracteritzat per l’aparició de rampes i espasmes musculars que es manifesta quan una persona manté una respiració excessivament ràpida i profunda La hiperventilació pot ésser deguda a nombroses causes, però habitualment és desencadenada per un estat d’ansietat Les temperatures extremes i l’exercici físic poden induir igualment a respirar de manera excessivament ràpida o profunda També es poden presentar a conseqüència d’una malaltia respiratòria causant d’un descens del nivell d’oxigen en la sang, que estimula el…
El que cal saber de l’embòlia pulmonar
Patologia humana
Es anomenada embòlia pulmonar l’obstrucció de les artèries pulmonars —especialment a causa de la inserció de trombes o coàguls sanguinis empesos per la circulació sanguínia des d’altres sectors de l’organisme— que ocasiona la pèrdua de funció d’una part dels pulmons Si l’embòlia pulmonar arriba a obstruir tots els vasos sanguinis que irriguen una zona de pulmó, es produeix un infart pulmonar, és a dir, una zona de teixit mort, que deixa de funcionar irreversiblement Les embòlies pulmonars més lleus, que afecten una zona de pulmó molt petita, solen passar desapercebudes sense causar trastorns…
música russa
Música
Art musical conreat a Rússia.
Els primers documents de música russa són els manuscrits de notació neumàtica en la qual es troben els cants de l’Església ortodoxa russa, basats en una escala formada per tres tetracords diatònics La música culta profana fou molt posterior La música fou protegida pel tsar Miquel I, però hom ha d’arribar als regnats de Pere el Gran, les tsarines Anna i Isabel, i molt especialment Caterina II, per a veure aparèixer els primers músics autòctons, com M Berezovskij 1745-1777, D Bortn'anskij 1755-1825 i E Fomin 1761-1800, al costat dels músics francesos i napolitans importats per la…
estat fràgil
Política
Estat amb limitacions importants per a exercir les funcions administratives que li són pròpies, projectar l’autoritat a través de les seves institucions entre la ciutadania i controlar el territori, tant a l’interior com a l’exterior de les fronteres.
Quan aquestes limitacions arriben al seu grau màxim, amb el collapse i la inviabilitat de fet de les institucions, es parla d’ estat fallit Els estats fràgils són el resultat de la interacció de diversos factors adversos que repercuteixen en unes greus limitacions de l’Administració i el govern per a subvenir a les necessitats bàsiques dels ciutadans i, també, per a controlar les amenaces a la seva existència, tant externes com internes Aquests factors, bé que en un principi independents, es retroalimenten i, com a resultat, apareixen molt correlacionats amb la seva intensitat Cal no…
Bòsnia i Hercegovina 2014
Estat
El descontentament social d’una gran majoria de la població després d’anys de bloqueig polític dins la presidència tripartida va esclatar al febrer en forma de violentes protestes a tot el país, especialment a les zones musulmanocroates La crítica situació econòmica, amb alts índexs de pobresa i de corrupció generalitzada, així com la incapacitat dels principals partits polítics per a acordar reformes, són les principals raons d’aquestes mobilitzacions que, de forma intermitent, van continuar durant tot l’any i es van estendre a gran part del territori La fràgil situació econòmica i…
concili I del Vaticà
Vintè concili ecumènic de l’Església catòlica, celebrat a Sant Pere del Vaticà del 8 de desembre de 1869 al 18 de juliol de 1870, que fou suspès davant la presència de les tropes del Piemont entorn de Roma; hi assistiren 774 bisbes.
Hi foren aprovades dues constitucions conciliars, la Dei Filius 24 d’abril de 1870 i la Pastor aeternus 18 de juliol de 1870 Dos dies abans de la publicació del Syllabus 8 de desembre de 1864, el papa Pius IX féu la primera consulta sobre la conveniència de convocar un concili després tingué lloc el nomenament d’una comissió preparatòria 9 de març de 1865, l’anunci oficial de la celebració 26 de juny de 1865 i la convocatòria, amb la butlla Aeterni Patris 29 de juny de 1868 Les invitacions cursades als patriarques orientals ortodoxos i a les esglésies protestants no foren acceptades per part…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina