Jaciment de puig Major (Mallorca)

Al puig Major hi ha un jaciment de plantes fòssils datat com a pertanyent al Burdigalià inferior, quan es produeix una emersió fugaç de les terres mallorquines, amb formació de nombroses llacunes. Quant a les capes que contenen els vegetals, hom els ha pogut assignar una edat burdigaliana inferior basantse principalment en la fauna fòssil que contenen. Les restes es troben a la collada d’Es Cards Colers, al vessant N del massís. La sèrie paràlica que hi apareix es disposa sobre calcàries grises del Liàsic, des dels nivells inferiors als superiors: estrats de pudingues amb fragments d’ostres i d’ammonits; còdols amb cianofícies; dipòsits lacustres de gra progressivament més fi, fins a arribar a calcàries bastant dures que contenen les fulles fòssils.

A la zona que actualment correspon al NW de Mallorca, durant el Burdigalià inferior, es van desenvolupar llacunes i pantans, no gaire extensos si tenim en compte la importància dels seus dipòsits, que, algunes vegades, connectaven amb la mar oberta; van perdurar fins que la transgressió burdigaliana els va cobrir totalment. Aquesta vegetació s’establia als voltants de zones pantanoses costaneres. Les vores eren poblades per vegetals higròfits propis de riberes i pantans com Typha, Phragmites, Salix, Myrica, etc; una mica més allunyats hi devia haver boscos on abundaven les lauràcies i Quercus de fulla perenne. En els llocs humits i ombrius hi devia haver falgueres, entre les quals apareix Lygodium gaudini, que és enfiladissa i que devia cobrir els troncs dels arbres. Als vessants de les muntanyes i de les altures mitjanes, hi devien aparèixer boscos amb predomini de nogueres, castanyers, faigs, etc. (Castanea balearica, Juglans acuminata, Fagus pliocenica, etc.) i en els cims muntanyosos, Abies ramesi. L’estudi de la flora trobada posa de manifest l’existència d’un clima càlid amb humitat mitjana, de tipus tropical o subtropical, comparable amb els actuals de Florida, Louisiana o el S de la Xina. Les formes càlides presents, com Lygodium gaudini, Sabalites, Phoenicites, Laurus praecellens, Persea balearica, etc., tenen espècies recents que s’hi emparenten, que viuen en regions intertropicals o pels seus voltants i que necessiten temperatures mitjanes de 20°C o més per al seu desenvolupament normal.

La flora del Burdigalià inferior de Mallorca presenta característiques intermèdies entre les oligocenes de la conca de Cervera i el S de França i les trobades en el Miocè superior de moltes localitats europees. El clima devia ser tropical o subtropical, amb diferències estacionals més acusades que en el període anterior; les mitjanes tèrmiques anuals devien ser al voltant dels 22º C; la humitat ambiental, alta prop del pantà, devia disminuir a mesura que ens apartem de les aigües. La presència d’Acacia balearica, Nerium oleander i Pistacia terebinthus permet de suposar l’existència d’estacions seques.

A continuació, la llista presenta els cormòfits fòssils miocens dels jaciments de puig Major (Mallorca), amb dades elaborades per l’autor, a partir de fonts diverses