Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
Pere de Vilanova
Historiografia catalana
Cavaller, doctor en ambdós drets i dietarista.
Noble resident a Barcelona, però descendent d’una nissaga originària de Flix, era fill de Bartomeu de Vilanova i de Susanna de Perves Acompanyat del seu germà Gaspar, l’any 1551 inicià els cursos de lleis a la Universitat de Lleida i completà la seva formació humanística amb estudis de lògica i de gramàtica Tot i que es doctorà en drets a Barcelona 1562 no hi ha notícia que exercís la carrera jurídica els afanys posteriors als seus estudis es dirigiren a atendre els interessos i les propietats que la família tenia a Flix i a cercar la seva insaculació com a diputat, cosa que aconseguí al març…
Cada vez que...
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 88 min., dirigida per Carles Duran i Tejido.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps i Ricardo Muñoz Suay, Barcelona ARGUMENT CDuran GUIÓ CDuran, Joaquim Jordà FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre i color, Cinemascope MUNTATGE Ramon Quadreny, Anne-Marie Cotret MÚSICA Marco Rossi, Cançons Adam Goup i V Potter INTERPRETACIÓ Irma Walling Ana, Jaap Guyt Salva, Serena Vergano Serena, Daniel Martín Mark, Alícia Tomàs Sonia ESTRENA Barcelona, 26031968, Madrid, 12071968 Sinopsi Ana és periodista i un mes abans de casar-se a França, a través del seu amic Mark, coneix Salva Van a l’aeroport a esperar l’arribada de…
Castell Serradillo (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació El serrat de Castellserradillo és vers el sud-est del puig Sallfort, del qual forma un contrafort al límit entre els termes d’Argelers i de Banyuls de la Marenda Té uns 975 m d’altitud màxima Domina sobre les muntanyes i valls d’un ampli espai del nord-est de l’Albera i sobre la carena de la serralada, vers el coll de Banyuls Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 36” N - Long 3° 3’ 22,8” E L’accés s’ha de fer a peu És millor situar-se al camí que de Cotlliure puja vers el coll de Banyuls pel coll de Vallòria, el qual cal deixar en el punt on la carena d’aquest serrat queda més propera…
Possibilitats terapèutiques per a deixar de fumar
D’ençà que es coneix que el tabac és nociu han estat proposats nombrosos mètodes d’ajut per a abandonar l’hàbit de fumar Sobre alguns d’aquests mètodes s’han efectuat estudis contrastats per tal d’avaluar-ne l’eficàcia, però molts d’altres es continuen aplicant sense que es pugui afirmar sobre una base científica quins són llurs resultats Pels estudis que s’han efectuat, no sembla que siguin molt eficaços els mètodes orientats a controlar només un dels aspectes de la dependència del fumador respecte al tabac, tant si és la física com la psíquica S’ha observat que només d’un 15 a un 20% de les…
Els pristiformes: peixos serra
L’ordre dels pristiformes és constituït per batoïdeus de disc petit i cos allargat, característics per la prolongació del musell en forma de serra i proveït de denticles dèrmics molt desenvolupats Les aletes dorsals són grans i tenen una situació més anterior que en els altres batoïdeus com a tret excepcional, la primera se situa per davant de les aletes pelvianes, i, en canvi, les aletes pectorals són relativament curtes Solament la posició ventral de les fenedures branquials revela externament un clar parentiu amb els batoïdeus D’altra banda, l’apèndix rostral en forma de serra no és…
Bec de serra petit
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…
Cap d’olla negra
El cap d’olla negre Globicephala melaena canvia molt la forma del seu cos amb l’edat en els individus joves, el cap és més allargat i l’aleta dorsal té la base més estreta els adults, en canvi, mostren un cap que va prenent un aspecte globós característic i la seva aleta s’eixampla considerablement Els caps d’olla constitueixen una espècie polígama les femelles arriben a la maduresa sexual molt més aviat que els mascles i, per aquesta raó, les femelles reproductores són més abundants que els mascles actius sexualment L’aparellament acostuma a anar precedit de lluites virulentes…
Dofí llistat
El dofí llistat Stenella coeruleoalba és una espècie molt sociable i sovint li agrada situar-se a la proa dels vaixells per tal d’aprofitar-ne l’empenta de desplaçament Els grups de dofins llistats poden assolir una grandària molt variable, de pocs exemplars a alguns centenars Esteve Grau Aquest dofí, en la seva forma externa, és molt semblant al dofí comú, però les dues espècies es poden distingir per les seves pautes de pigmentació Ocupa les aigües temperades i tropicals de tots els oceans, inclòs l’Atlàntic Nord i la Mediterrània És molt comú a les costes d’Anglaterra fins al golf de…
Balena amb bec de Cuvier
La balena amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris és força robusta i presenta un cap i unes aletes pectorals de mida petita La seva natació és vigorosa, i sovint treu el cap a fora de l’aigua mentre neda A causa del seu règim alimentari, a base de cefalòpodes de profunditat, necessita fer immersions de llarga durada Eduardo Saiz En la balena amb bec de Cuvier, les dues úniques dents tenen forma triangular, es troben situades a la punta de la mandíbula i només afloren en els mascles adults La forma del cos és, en general, força robusta, però el cap i les aletes pectorals són petits La seva…
Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou
Capçalera del barranc de Lleriola, acolorida per la florida hivernal de la gatosa Ulex parviflorus Jaume Orta Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou 24, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’aplega un gran bloc muntanyós calcari que s’estén, formant una figura aproximadament rectangular, entre Calafat, Ginestar, el coll de la Teixeta —topònim originat per la presència de teixos— i Montroig Constitueix un conjunt orogràfic d’altitud modesta mola de Colldejou, 914 m, però de gran complexitat i de relleu molt accidentat, on l’element…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina