Resultats de la cerca
Es mostren 1681 resultats
art
Pesca
Nom que hom aplica a diversos ormeigs de pesca constituïts per xarxes proveïdes d’un cop, com l’art de platja, el bou català, etc. (arts de ròssec o d’arrossegament), i en general a tots els ormeigs constituïts per xarxes.
Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, hom parla d' arts d’encalç , els…
Societat dels Amics
Confessió cristiana fundada a Anglaterra per George Fox l’any 1668.
Els seus membres, dits amics o amics de la Veritat , aviat foren anomenats quàquers quàquer Un dels seus membres, William Penn, colonitzà, amb quàquers fugitius de la revolució anglesa, la regió d’Amèrica del Nord que després en el seu honor fou anomenada Pennsilvània Robert Barclay, el 1676, establí els fonaments teològics de la societat en la seva obra Theologiae verae christianae apologia La Societat dels Amics ha sofert diverses escissions, que tenen en comú el refús dels sagraments i de la jerarquia, i l’afirmació de la superioritat de la “llum interior” the inward light…
Els falconiformes: falcons
Els falconiformes, ocells rapinyaires diürns, es diferencien dels accipitriformes per la forma més punxeguda de les ales i el cos, més compacte, caràcters que s’aprecien en aquest falcó peregrí Falco peregrinus , a dalt, i per la presència d’una dent especial al marge de la mandíbula superior, que s’observa en el detall del cap a baix Oriol Alamany L’ordre dels falconiformes Falconiformes , molt més limitat que l’anterior, comprèn la resta dels rapinyaires diürns Entre els falcons pròpiament dits, el gènere més nombrós i característic és Falco , que aplega tots els…
Fístula artèrio-venosa pulmonar
Patologia humana
La fístula artèrio-venosa pulmonar constitueix un trastorn caracteritzat per una comunicació entre la circulació venosa i l’arterial dels pulmons, que origina una barreja de sang que no ha passat pels alvèols, pobra en oxigen, amb la sang ja oxigenada als alvèols Aquesta barreja redueix el nivell d’oxigen de la sang que aflueix dels pulmons al cor, i d’aquest a tots els teixits de l’organisme En conseqüència, s’estableix una situació d’insuficiència respiratòria caracteritzada per una oxigenació inadequada dels teixits El trastorn se sol presentar a causa d’una malaltia hereditària que…
Ungla encarnada
Patologia humana
L’ ungla encarnada consisteix en la penetració d’una vora de l’ungla o totes dues en la pell de la vora un-guial, de manera que n’és facilitada la inflamació Aquest trastorn és molt freqüent, i generalment afecta el dit gros del peu La penetració de l’ungla sol ésser deguda a la compressió del dit efectuada per un calçat inadequat Igualment, és afavorida per l’hàbit de tallar-se les ungles de manera incorrecta, en forma de semicercle L’ungla encarnada sol ésser dolorosa La penetració de l’ungla provoca una ferida en la pell, que s’infecta fàcilment i genera inflamació i, de vegades, supuració…
Andre Geim

Andre Geim
© Universiteit Antwerpen
Física
Físic rus nacionalitzat neerlandès.
Es graduà l’any 1982 a l’Institut Físic i Tecnològic de Moscou i el 1987 es doctorà a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid de Černogolovska, on dugué a terme recerca fins el 1990 Després d’una etapa d’estudis postdoctorals a les universitats de Nottingham, Bath i Copenhaguen 1990-94, del 1993 al 2000 fou professor associat de la Universitat de Nimega A partir del 2001 fou professor de la Universitat de Manchester i des del 2002 n'és director del Centre per a la Mesociència i Nanotecnologia Amb Konstantin Novoselov ha dut a terme aportacions crucials en el camp dels superconductors ,…
regles de Fleming

Regles de Fleming per a la mà dreta i la mà esquerra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Regles mnemotècniques, més conegudes com a regles dels tres dits o com a regla de la mà dreta i regla de la mà esquerra, que hom aplica orientant els tres primers dits de cada mà segons els eixos d’un tríedre trirectangle.
La regla de la mà dreta relaciona els sentits del camp magnètic, del moviment d’un conductor en el si d’aquest camp i del corrent induït en el conductor pel camp principi dels generadors La regla de la mà esquerra relaciona els sentits del camp magnètic, del desplaçament d’un corrent en el si d’aquest camp i de la força que, com a conseqüència, actua sobre el corrent principi dels motors
Josep Iturbi i Bàguena
Música
Pianista, compositor i director valencià.
Vida És una de les figures més conegudes de la música valenciana del segle XX Excellí com a pianista i també com a director i compositor, i estigué estretament vinculat al món del glamour de Hollywood Fou deixeble de Josep Bellver, Maria Jordán, a València, i de Joaquim Malats a Barcelona, i, posteriorment, de Wanda Landowska i Víctor Staub a París Entre el 1918 i el 1922 exercí la docència al Conservatori de Ginebra Feu una fulgurant carrera com a pianista als Estats Units, on residí, i també com a director Titular de la Filharmònica de Rochester entre el 1935 i el 1943, l’any 1933 dirigí…
baix elèctric

Baix elèctric Fender
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada (semblant a la guitarra elèctrica), de tessitura greu i so amplificat electrònicament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon electromecànic N’hi ha de dues menes, els que tenen caixa de ressonància, o semiacústics, i els de cos massís En aquest darrer cas, com que no ha de servir de caixa de ressonància, el cos pot tenir la forma més convenient per a ser manejat amb facilitat i pot ser construït amb materials molt diversos fusta, resines sintètiques, fibra de carboni, etc Generalment, tenen quatre cordes metàlliques, afinades en mi1, la1, re2 i sol2 Es tracta de la mateixa afinació que la del contrabaix, és a dir, una octava més greu que les quatre cordes greus de la…
calze

Calze de color verd de la flor d’una gerbera
Gabriel (CC BY 2.0)
Anatomia vegetal
Verticil extern de la flor, format per sèpals, que són antòfiles.
En les flors monoclamídies constitueix tot sol el periant, a vegades amb tota l’aparença d’una corolla, i en aquest cas es diu corollí o petaloide En les flors de periant doble els sèpals solen tenir l’aspecte de fulles, bé que alguns cops siguin com pètals, i aleshores, tant els uns com els altres reben el nom de tèpals Si els sèpals són soldats, el calze és gamosèpal, i si són lliures, dialisèpal En els calzes gamosèpals hom por distingir el tub o part soldada i els limbes o parts terminals lliures dels sèpals el punt on s’uneixen les dents al tub és la gola Si només té un pla de simetria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina