Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Puput
La puput Upupa epops és un dels nostres ocells més entranyables, el cant del qual, conegut de tothom, se sent des de llargues distàncies La seva imatge també ens és coneguda, pel fet que és un ocell que es deixa acostar fàcilment Els individus, siguin mascles o femelles, tenen el dors bru-rosat, un ratllat blanc i negre a les ales i la cua, el bec llarg i corbat i, sobretot, una cresta molt característica La puput nia als forats dels arbres, parets, edificis vells i roques A les fotografies, preses al Vallès Occidental, s’aprecia el tipus de niu i d’aliment que l’adult porta…
Xoriguer petit
El xoriguer petit Falco naumanni , més petit fins a 30 cm i més acolorit que el xoriguer vulgar Falco tinnunculus , té la particularitat de niar en colònies El plomatge uniformement bru-rogenc pel damunt, adquireix tonalitats blavoses al cap i a la cua, especialment en els mascles, com s’aprecia al de la fotografia Noteu, també, el color blanc de les ungles, peculiar d’aquesta espècie Xavier Parellada El xoriguer petit és estival i la seva accelerada minva d’aquests darrers anys a la major part dels països europeus, és fruit en bona mesura de la continuada secada del Sahel, que…
Bec de serra gros
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…
El llop
El llop Canis lupus torna a ser present a Catalunya, on va arribar progressivament des dels Apenins Darrerament, hi ha evidències de l’arribada d’algun exemplar des de la població ibèrica Jordi Ruiz-Olmo El llop Canis lupus , que es va arribar a extingir al començament del segle XX, torna a ser present als Països Catalans, amb seguretat, des de l’any 2000, data en què es va recollir el primer excrement que, després de la seva anàlisi genètica, es va confirmar que pertanyia al llop Tot i això, cal dir que els pastors de la zona del Cadí denunciaven atacs als seus ramats des del 1997 i que…
Un peix globus tòxic
La presència de Sphoeroides pachygaster entre les captures d’arrossegament que es fan a les Balears especialment a Mallorca i a Eivissa ja és un fet habitual Francesc Riera El tetraodòntid Sphoeroides pachygaster és un peix globus, amb els caràcters típics de la família dels tetraodòntids, que li donen un aspecte ben diferent de la imatge estandarditzada que normalment es té d’un peix El cos, de secció força cilíndrica, amb el cap gros i el musell arrodonit, es pot inflar quan l’animal es troba en perill A la boca són evidents les quatre plaques òssies, dues al maxillar superior i dues a l’…
Pinsà borroner
Àrea de nidificació del pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària que, a causa de la seva necessitat d’un hàbitat amb un cert grau d’humitat, només es troba com a reproductora a la zona montana de la Catalunya Nord i a l’anomenada Catalunya humida amb precipitacions anuals per damunt dels 600-700 mm, on manté una població relativament abundant, però més aviat dispersa A partir del final d’octubre o començament de novembre, ens arriben alguns migradors transpirinencs que ocupen, per una banda, una bona part de l’àrea de la cria,…
Raspinell comú
Àrea de nidificació del raspinell comú Certhia brachydactyla als Països Catalans Maber, original dels autors A diferència de l’espècie anterior, el raspinell comú ocupa una bona part del marc geogràfic objecte d’estudi, des del nivell de la mar fins al voltant dels 2000 m d’altitud És un ocell sedentari i globalment comú als Països Catalans La seva distribució a Catalunya és força àmplia, ja que només manca en indrets marcadament oberts o desforestats, com ara els aiguamolls empordanesos i el delta de l’Ebre Al País Valencià és, així mateix, ben distribuït a les comarques septentrionals i…
Els branquiòpodes: tortuguetes, puces d’aigua i afins
Els branquiòpodes constitueixen un grup heterogeni de crustacis de cos petit, que conserven caràcters primitius La presència d’apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom Han colonitzat amb èxit les aigües continentals i únicament algunes espècies viuen al mar El cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat en una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen Els apèndixs del cap acostumen a ésser més simplifícats que els d’altres grups de crustacis un…
filàrids
Zoologia
Família de nematodes de cos filiforme, sis papil·les labials a l’extrem anterior del cos, òrgans sensorials caudals i un notable dimorfisme sexual (els mascles són molt més petits que les femelles).
D’adults parasiten l’aparell circulatori o el teixit subcutani de vertebrats i hi provoquen malalties greus En l’home, per exemple, Loa loa, Wuchereria bancrofti i Onchocerca volvulus són els causants dels tumors de Calabar, de l’elefantiasi i de l’oncocercosi, respectivament Llur cicle vital implica sempre l’existència d’un insecte hematòfag on es desenvolupen i mitjançant el qual es transmeten
escarabat goliat
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 10 cm de llargària, cos massís, cap subtriangular amb dues protuberàncies sobre els ulls, i en els mascles una banya bifurcada a l’extrem.
Són de color negre, excepte el cap, que és blanc, i el protòrax, que té sis bandes negres alternades amb sis de blanques Viu a l’Àfrica tropical
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina