Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
El Fòrum de les Cultures o la tercera via per a grans esdeveniments
El Fòrum de les Cultures 2004 —l’adjectiu universal es va perdre pel llarg camí— és una creació genuïnament barcelonina És la denominada tercera via Ni Jocs Olímpics ni Exposició Universal o Internacional Barcelona, esperonada per l’èxit del 1992, va inaugurar el tercer format de gran esdeveniment, amb la cultura com a fil conductor i amb el protagonisme principal de les ciutats i no dels estats «L’experiència barcelonina en l’organització d’esdeveniments complexos, amb aportacions i protagonistes diversos i molt abundants, n’ha permès crear un de bell i excitant, innovador i imaginatiu, un…
literatura valenciana
Literatura catalana
Literatura escrita al País Valencià en català literari o dialectal.
La literatura valenciana començà, de fet, a partir de la conquesta del regne de València en 1232-45 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el qual el repoblà, en bona part, de catalans Des d’aleshores el País Valencià forma part de l’àmbit català, tot i que ja des del segle XV algú parlà de llengua valenciana contraposant-la a catalana Però fins al segle XVI, i fins i tot el XVII, no resulta sempre fàcil de distingir, a partir de la llengua, l’origen valencià d’un escriptor o d’una obra A més, almenys fins a la fi del segle XVI, molts dels llibres en català impresos a Barcelona, a València o a…
Joan Lamote de Grignon i Bocquet

Joan Lamote de Grignon i Bocquet
© Fototeca.cat
Música
Director i compositor.
Vida Els seus pares, d’ascendència francesa, es traslladaren a Tortosa poc després del naixement de Joan En aquesta ciutat se li manifestà la vocació musical i rebé la seva primera formació amb el mestre Josep Abarcat i Sebastià Traslladat de nou a Barcelona vers el 1885, continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, sota la direcció d’Antoni Nicolau, com també de G Balart violí i P Tintorer piano El 1890 fou nomenat professor de piano de l’esmentat centre la seva dedicació a l’acompanyament i a la composició s’iniciaren en aquesta darrera dècada del segle XIX El 1902 fou nomenat…
,
Aine Bru
Art gòtic
“Ego magister Ayna Bru pictor alamanus pro nunc degens Barchinonae” Els primers documents coneguts d’Aine Bru diuen que el 3 de juny de 1500 vivia a Girona i que allí va contractar la pintura del retaule de la Mare de Déu del Roser per al convent dels dominicans Un any més tard la seva dona, Joana de Mira, i el seu fill Guillem s’estaven amb ell quan va rebre el nou encàrrec de pintar la predella de l’esmentat retaule del Roser, un conjunt avui desaparegut Freixas, 1984b Poc temps després es traslladà a Barcelona, ja que abans del 6 d’octubre de 1502 estava ocupat en la pintura del retaule…
Sergej Sergejevič Prokof’ev
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…
,
Símptomes i signes patològics de la visió
Patologia humana
Les malalties de l’aparell visual es poden manifestar sobretot a través dels símptomes , és a dir, alteracions subjectives que corresponen a trastorns d’un sistema sensorial, d’entre els quals destaquen la fotofòbia o rebuig de la claror, les taques visuals, la percepció d’aurèoles de colors, la visió doble, la visió borrosa o la ceguesa De vegades, però, es manifesten amb signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser observades per altres persones, d’entre els quals cal destacar l’envermelliment ocular Fotofòbia És anomenada fotofòbia una situació anormal d’intolerància a la…
El panteó reial de Poblet
Art gòtic
La gestació de la idea i la seva consolidació L’afecció dels comtes reis catalans envers l’orde cistercenc va ser un fet molt remarcable des del punt de vista de la transcendència artística Sobretot, aquesta entesa dels sobirans amb els monjos es va manifestar, d’una manera excepcional, a Santa Maria de Poblet, un dels monestirs més importants de les terres de la Corona Estat actual de les sepultures reials del monestir de Poblet L’escultor Frederic Marès va reconstruir-les els anys quaranta del segle XX, aprofitant alguns fragments antics que es conservaven A l’arc de la esquerra de l’…
L’Opus Dei
A Catalunya, els membres de l’Opus Dei han reproduït l’estructura jeràrquica piramidal que ha caracteritzat aquesta organització des del seu naixement i que l’ha convertit en una sòlida estructura d’influència i poder L’oficina d’informació de l’Opus Dei a Barcelona estima en 10 000 el nombre de persones que reben assistència espiritual a través de l’Obra, encara que assegura que només 6 000 d’aquestes són membres reals, la gran majoria supernumeraris, una de les tres categories en què es classifiquen els laics que formen part de l’organització A tot Catalunya existeixen també uns cinquanta…
Marededeu de la Sagristia (Puigcerdà)
Art romànic
Marededeu Talla de la Mare de Déu cremada l’any 1936 segons una fotografia antiga Actualment és venerada una còpia a l’església de Sant Domènec Arxiu Mas A l’antiga parròquia de Santa Maria de Puigcerdà es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu, que es perdé en l’incendi produït en l’església el 22 de juliol de l’any 1936 La talla actual, dita popularment Mare de Déu de la Sagristia, venerada a l’església de Sant Domènec, que esdevingué parroquial després de la destrucció de l’església de Santa Maria, és una còpia de la que va ser destruïda el 1936 El seu nom té l’origen en el fet que…
Sant Esteve de Tordera
Art romànic
Situació Vista del campanar, en el qual s’aprecien en la part inferior vestigis de la primitiva església romànica, avui desapareguda N Ontiveros Església parroquial de la vila de Tordera situada en un extrem de la població, al centre històric, a la part més propera al riu Mapa 38-14365 Situació 31TDG767171 La vila de Tordera és accessible per un brancal d’I km que surt de la fita del quilòmetre 688 de la N-II, i també hi ha una carretera, la comarcal de Tossa a Hostalric, que travessa la vila i el terme MGE Història El lloc de Tordera és documentat des del 898-917 en l’esponsalici del comte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina