Resultats de la cerca

Billy Guillem Perés 1893-1968 Illustració a La Rondalla del Dijous , editada per L’Avenç 1908-09 BC El Modernisme fou un fenomen que omplí tota una època de la cultura catalana en totes les seves manifestacions, per això no és rar que també arribés la seva influència en un camp tan «senzill» com el de les publicacions per a infants Tanmateix el Modernisme va ser, almenys al començament, un fenomen culte, amb la qual cosa només una part de la producció per a infants –part important en qualitat però no tant en quantitat–- pot qualificar-se de modernista, ja que la majoria de les publicacions…

Taula central del retaule de Sant Julià que procedeix del desaparegut palau d’estiu dels bisbes de Lleida a Aspa, atribuïda a Jaume Ferrer II BL/©MLDC – XGoñi La segona etapa del gòtic internacional a Lleida és marcada, en primer lloc, pel darrer període d’activitat de Pere Teixidor, que havia començat a treballar en època del primer internacional i que podria ser el pintor que s’amaga rere l’anònim Mestre d’Albatàrrec vegeu el capítol “El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida”, en aquest mateix volum, a qui s’atribueixen algunes obres procedents de Solsona que són…

Situació i presentació El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km 2 , limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l’E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l’W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs S’estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l’W de l’altiplà de Calaf Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on…

Pergamí de l’acta de consagració de Santa Maria de Lillet, del 833, redactada per l’abat Calord de Sant Serni de Tavèrnoles ECSA - R Viladés En l’època altmedieval la cultura, entesa com a conjunt de coneixements humans, estava dominada per l’oralitat, és a dir, es concebia, s’expressava i es difonia, bàsicament, a través de la paraula viva La gran majoria de la societat, des deis nobles fins a l’anomenat vulguin pecus , el poble senzill, era analfabeta I encara que aquest analfabetisme tenia un origen i, per tant, una significació diferent segons que es tractés d’un estament o d’un altre, en…

Situació Aquesta església, que originàriament estava sota l’advocació de Santa Fe, es troba al costat nord-oest del terme municipal, a l’esquerra de la riera de Merola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 03,8 —y 49,5 31 TDG 038495 Hom hi pot anar agafant la carretera de Puig-reig a Casserres de Berguedà Abans del quilòmetre 10, hi ha una pista, a mà esquerra, que porta a Fonollet, poblat en el qual hi ha l’església JVV Història L’església de Sant Sadurní de Fonollet ha estat sempre sufragània de l’…

Situació Vista general del castell, fa anys convertit en explotació agrícola Imatge cedida per l’Ajuntament de Sentmenat Aquest edifici es troba al llom planer d’una carena, uns 1 300 m al nord-oest de l’església parroquial de la vila de Sentmenat La gran mola del castell s’alça en un lloc estratègic La façana, que és orientada a ponent, queda gairebé al marge del gran barranc que forma la riera de Sentmenat en aquest indret A migdia, a pocs metres del castell, s’alça una capella dedicada a Sant Jaume on hi ha el panteó dels marquesos de Sentmenat Mapa 36-15392 Situació 31TDG278078 És…

Situació Un aspecte de les ruïnes del vilatge i el penyal sobre el qual s’alçava el castell ECSA - F Baltà Les restes del castell són situades al cim d’unes penyes 941 m, a l’extrem de la serra de Sant Miquel Des del castell s’albira, de la banda sud, un petit altiplà conreat i, de la banda nord-oest, la conca de la Noguera Ribagorçana Al peu de les penyes on s’aixecava el castell hi ha les restes del vilatge i de l’església de Santa Maria Mapa 32-13327 Situació 31TCG044444 Des d’Os de Balaguer, cal agafar la carretera d’Alberola A 1 km, s’ha de girar a l’esquerra i seguir la pista que porta…

El 22 de juliol de l’any 1545, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Caçador Vic 1484 – Barcelona 1561, canonge de Barcelona i de Girona diputat militar Pere de Puigverd de Gravalosa, donzell de Balaguer diputat reial Joan Burguès, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Cerveró, canonge de Tortosa diputat reial Jeroni de Torres i Vezoa de Heredia, de Barcelona diputat reial Lluís Seguer, burgès de Perpinyà Jaume Caçador era fill de Wilhelm Jäger, àlies Caçador, un sabater procedent de Basilea i installat a Vic que exercí com a…

Situació Vila que s’estén allargassada entre l’antic caminal de França i l’espadat de la Tordera TAVISA Aquesta vila és situada al pendent d’un massís basàltic coronat per un turó on és emplaçat el castell vell Tot plegat formava part d’un mateix sistema defensiu que li permetia dominar pel cantó de migjorn la Tordera, i pel cantó de tramuntana, l’antiga via romana convertida durant l’edat mitjana en el camí ral o la via de comunicació més directa entre Barcelona i Perpinyà Mapa 365M781 Situació 31TDG701223 ACC Història Pel nom del lloc i la seva situació sembla evident que Hostalric era als…

La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…