Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
Terrerola rogenca
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Afecció de la vàlvula tricúspide
Patologia humana
Definició Les afeccions de la vàlvula tricúspide o valvulopaties tricúspides són trastorns caracteritzats per una alteració de la funció de la vàlvula que comunica l’aurícula dreta amb el ventricle dret Aquesta alteració pot consistir en una insuficiència tricúspide , en què una part de la sang reflueix anormalment des del ventricle cap a l’aurícula dreta o bé en una estretor o estenosi tricúspide , en què es dificulta el pas adequat de la sang des de l’aurícula dreta fins al ventricle del mateix cantó Anatomia i fisiologia La vàlvula tricúspide es compon de tres valves implantades en l’…
Llíria
Vista panoràmica de Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…
Banc d'Europa (1973-1994)
La constitució El 24 de juny de 1972, el grup promotor del banc presentà la sollicitud al Banc d’Espanya i al Ministeri d’Hisenda Aquest n’autoritzà la creació el 22 de gener de 1973, i el 15 de març de 1973 es constituí la societat anònima Banc d’Europa SA, a Barcelona El 26 del mateix mes s’inscriví en el Registre de Bancs i Banquers amb el núm 171 LC de la Banca Local Espanyola La LC corresponia a Local Comercial, categoria compartida per tots els bancs d’aquesta naturalesa creats aleshores Els promotors tingueren problemes perquè els fos acceptada la denominació, ja que les autoritats…
teorema de Jordan
Matemàtiques
Teorema segons el qual tota corba tancada i plana determina en la resta del seu pla una partició en dues regions, l’una de les quals, dita interior, és finita, mentre que l’altra, dita exterior, no és finita.
Ambdues regions són separades per la corba i són connexes, és a dir, és possible d’unir dos punts d’una regió per mitjà d’un arc que no talli la corba donada
Portlligat
Portlligat La casa de Salvador Dalí
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), que es troba al fons de la badia de Portlligat, entrant de la costa de la península del cap de Creus, al N de la badia de Cadaqués, tancada per l’illa de Portlligat.
Té el seu origen en un grup de barraques de pescadors Salvador Dalí s’hi feu bastir la seva residència És nucli turístic i residencial
sedan
Transports
Automòbil amb dues fileres de seients de dues o tres places cadascuna, amb dues portes a cada costat i, generalment, amb dues o tres finestres també a cada costat, la carrosseria del qual és totalment tancada per un sostre rígid.
sifó

Sifó
Alimentació
Transports
Recipient, generalment de vidre o d’acer, amb tap fix o enroscat proveït d’una vàlvula que resta tancada, llevat de quan és accionada per una petita palanca i mentre hom l’acciona, que conté o pot contenir aigua carbònica artificial.
El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit fins el 1750…
Banca Jover
Entitat bancària que té l’origen en els negocis iniciats el 1737 pels mercaders barcelonins Pere Jover i Joan Vidal sota el nom de Joan Vidal i Companyia —més tard Vidal i Companyia— a Valladolid (sucursal tancada el 1918) i Barcelona.
La societat disposava el 1760 d’un capital de 23 184 lliures i s’anà dedicant progressivament a la banca el 1863, en extingir-se la família Vidal, adoptà el nom de Jover i Companyia i establí Alfaro i Companyia Societat en Comandita, transformada posteriorment en Banca Alfaro i cedida a un consorci bancari A la mort de Josep Jover i Casas 1955, soci principal, la societat es transformà en Banca Jover SA El 1978 fou venuda al Banco de Santander, i el 1991 al Crédit Lyonnais, que arran de la normativa bancària de la UE el 1998 posà les seves filials de la Banca Jover a la venda Aquest any, l’…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina