Resultats de la cerca
Es mostren 9629 resultats
Els gens
Genètica
S’anomena gen la unitat funcional dels cromosomes que, específicament, correspon a un segment determinat del ADN amb un objectiu concret En l’actualitat es coneix una bona quantitat de gens, tant pel que fa a la disposició molecular del sector de ADN corresponent a cadascun, com pel que fa a la seva missió fonamental Aquests gens, ja coneguts, formen part dels anomenats gens estructurals , que tenen per objectiu específic codificar la informació necessària per a la síntesi de proteïnes, substàncies que tenen nombroses funcions…
El que cal saber de les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí
Patologia humana
Les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí són trastorns d’aquests òrgans causats per una invasió dels seus teixits per microorganismes Aquestes infeccions s’anomenen vulvitis, quan es localitzen solament a la vulva vaginitis, quan afecten només la vagina vulvo-vaginitis, quan afecten la vulva i la vagina alhora, i cervicitis, quan afecten el coll uterí Les infeccions genitals són causades en molts casos per microorganismes que habitualment es troben als òrgans genitals sense causar trastorns, però que per causes diverses es poden desenvolupar més del que és habitual i ocasionar…
El que cal saber dels tumors malignes d’intestí gros
Patologia humana
És anomenada càncer o tumor maligne d’intestí gros la proliferació anormal d’un grup de cèllules originàries de qualsevol sector d’aquest òrgan, inclòs el recte, que es reprodueixen molt acceleradament i formen una massa o tumor, que en les fases avançades tendeix a infiltrar-se per la paret intestinal i els òrgans propers i a originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics de la cavitat abdominal i en diversos òrgans o teixits més o menys allunyats de l’intestí gros, com ara el fetge, els ossos, el cervell o els pulmons El càncer d’intestí gros ocupa el segon lloc en freqüència…
El que cal saber de l’ansietat
Patologia humana
És anomenat ansietat un estat d’alerta patològic, bé perquè es presenta en absència de situacions que objectivament comporten perill físic o amenaça de la integritat psíquica, o perquè la intensitat o la durada que presenten és superior al que es considera normal, i que s’experimenta com a desassossec, sensació penosa d’espera i inseguretat Sovint, aquests estats patològics d’alerta repercuteixen en una disminució del rendiment i en una inestabilitat en les relacions afectives i socials Una de les formes clíniques que pot adoptar l’ansietat són les crisis d’angoixa o atacs de pànic, en què en…
Secreció de suor
Fisiologia humana
La suor és un líquid clar, de gust salat, secretat per les glàndules sudorípares És elaborada en les cèllules del glomèrul secretor de les glàndules sudorípares i travessa el conducte excretor fins que ateny la superfície de la pell A mesura que la secreció passa pel conducte de la glàndula, hi ha substàncies que poden ésser reabsorbides d’acord amb les necessitats de l’organisme Així, la composició de la suor es pot modificar segons les necessitats de cada circumstància La secreció drenada a l’exterior conté fonamentalment aigua, en la qual hi ha dissolts lactats, clorur sòdic i amoníac Una…
literatura xipriota
Literatura
Literatura produïda a l’illa de Xipre.
Bé que vinculada a la literatura grega, la literatura xipriota ofereix en diverses èpoques una personalitat pròpia A l’època medieval destaca la figura de Neòfit el Reclús, monjo ermità del s XII, autor d’oficis litúrgics i de l’escrit Calamitats de Xipre , sobre la conquesta de l’illa per Ricard I Cor de Lleó En una data posterior hom troba el Livre des assises des bourgeois , redactat probablement en llengua francesa i traduït al grec demòtic vers el s XIV Les Assises , instaurades primer a Jerusalem i després a Xipre, constitueixen, de fet, una normativa per a reglamentar les relacions…
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a…
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista que, amb el subtítol de Lletres, Arts, Ciències i sota el lema claverià de Virtut-Progrés-Amor, aparegué a Barcelona al gener del 1881.
En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…
Societat Arqueològica Valenciana (SAV)
Historiografia catalana
Secció de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València, creada el 1871 per iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares.
Desenvolupament enciclopèdic L’objectiu fonamental de la SAV fou el de fomentar l’estudi de les antiguitats del País Valencià Aquest nou projecte fou acollit de bon grat per l’aleshores president de la Societat Econòmica, Josep de Llano i White Per indicació de Josep Vilanova i Piera, germà del geòleg i prehistoriador Joan Vilanova, s’amplià la finalitat de la nova societat als estudis de la prehistòria, en aquell temps una ciència incipient El 22 d’abril de 1871, es nomenà una comissió formada pel mateix Josep de Llano, Alexandre Cerdà i Josep Biosca encarregada de redactar els…
Ruscino
Historiografia catalana
Revista d’història i arqueologia, principalment de la Catalunya del Nord, en francès, apareguda a Perpinyà entre el 1911 i el 1926 amb el subtítol Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon et des autres pays catalans; fou fundada i dirigida per Pere Vidal, historiador i bibliotecari de Perpinyà.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat pretendre una periodicitat trimestral, es mantingué de manera irregular, amb la publicació d’un sol número anual durant la Primera Guerra Mundial i, després, dos 1920-26 El 1914 núm 4, fasc 3 esdevingué l’òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane creada per l’historiador Enric Aragon, director de la revista a partir del 1920 Vidal i Aragon en foren els principals redactors, amb la realització de treballs originals o mitjançant la publicació anotada de nombrosos documents d’arxius Revista eminentment històrica,…