Resultats de la cerca
Es mostren 2000 resultats
Sant Corneli d’Antigues Altes (Navès)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església L Prat Aquesta església és en una zona gairebé desèrtica i despoblada, bastant enlairada, situada entre les rases de Marsinyac i d’Antigues, que rep el nom de la contrada Mapa 292M781 Situació 31TCG867538 A uns 14 km de la carretera de Solsona a Berga, des de Solsona, hi ha un trencant a banda i banda El de la dreta porta a Sorba l’altre va a can Feliu Aquest, amb poc més d’1 km, porta a la casa esmentada Des d’aquí, la ruta ja es fa més difícil de seguir Normalment, sempre s’ha d’anar 2 km en direcció a tramuntana per camins poc fressats Un cop…
Mas de Santa Maria del Solà (Biosca)
Art romànic
Situació Aspecte d’un dels murs romànics d’aquest mas proper a l’església de Santa Maria del Solà EFS Aquest mas es troba al nord-est de Lloberola, a pocs metres a ponent de l’església de Santa Maria del Solà Mapa 34-13 329 Situació 31TCG656396 Cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior Casa El mas és de planta rectangular i s’assenta directament sobre la roca sorrenca, en la qual hi ha una cadolla de 30 cm de diàmetre uns quants metres a l’oest La coberta i els murs sud i est —en aquest últim s’obre la porta— són de factura moderna, però estan aprofitant clarament una…
Sant Cristau o Sant Cristòfol d’Oveix (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Ermita situada en un carener, amb la nau allargada a ponent i amb un petit porxo per protegir la porta del fort vent Arxiu Gavín L’ermita de Sant Cristau és situada a la carena del Serrat de les Cabanes, a uns 20 m aproximadament de la carretera que, passant per Astell, continua fins a Oveix ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG318959 Història No s’han localitzat dades històriques sobre aquesta ermita, popularment anomenada Sant Cristau MLIC Església Aquest edifici va ser restaurat totalment els anys vuitanta, tasca sorprenent si es té en compte l’escàs nombre d’actuacions d’aquesta mena…
Santa Eulàlia de Llavorsí
Art romànic
Situació Capella en ruïnes de trajectòria històrica desconeguda, però interessant per la seva estructura ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Eulàlia de Llavorsí es troben al caire d’un serrat que domina el poble de Llavorsí Mapa 34-10215 Situació 31TCH528070 Per a anar-hi cal prendre un corriol, a trams empedrat, que surt de darrere la torre de telecomunicacions de Llavorsí, i en cinc minuts de forta pujada porta a uns camps, al costat dels quals hi ha les restes de l’església JAA Història No s’han trobat referències documentals directes d’aquesta església, que potser es podria…
Sarcòfag de la Font de Sant Cristòfol (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Antic sarcòfag exempt de pedra utilitzat avui dia com a pica d’aquesta font ECSA - A Roig Uns 300 m abans d’arribar al poble de Peramea, a la dreta de la carretera que ve de Bretui surt un camí de terra que antigament menava cap al lloc de Pujol, tot dins de l’àmbit excepcional del pla de Corts A uns 120 m de la carretera hi ha en el marge esquerre del camí la Font de Sant Cristòfol Mapa 33-11252 Situació 31TCG389881 Necròpoli La Font de Sant Cristòfol es troba condicionada en un marge d’uns 2, 4 m d’alçada que avui retén les terres d’un prat de pastura En aquest espai, la tradició…
Castell de Montcortès (Gerri de la Sal)
Art romànic
La identificació proposada per Ramon d’Abadal del topònim Cartonise que surt esmentat l’any 807 en l’acta de fundació de Gerri ha portat a confondre un suposat castell de Cartanís amb els castells de Cortscastell i de Montcortès Estudis més recents permeten assegurar que hi havia simultàniament els castells de Cartanís, de Cortscastell i de Montcortès Sobre el castell de Montcortès en concret, la primera notícia és d’avançat el segle XI Aquest castell devia exercir el seu domini sobre bona part del pla de Corts i la vall d’Ancs, i sobre altres terres de l’abadia de Gerri La seva possessió fou…
Fortalesa de la Sisquella (Juncosa)
Art romànic
Situació Petita mola rocallosa, on es troben els vestigis d’aquesta fortalesa ECSA-J Bolòs Els vestigis d’aquesta fortificació són a llevant del mas de la Sisquella, en una petita mola rocallosa que s’acaba amb un planell Mapa 32-16 416 Situació 31TCF145860 Des del poble de la Juncosa cal prendre la carretera LV-7011, que es dirigeix a l’Albagés Al cap de 2 km surt un camí a mà dreta que porta en 1 km al mas de la Sisquella JRG Història Aquesta força centrà un antic vilatge que havia format part del primitiu terme del castell de Castelldans El lloc apareix documentat per primera vegada el…
Jordi de Manuel i Barrabín
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en biologia, matèria que imparteix en l’ensenyament secundari, ha participat en projectes pedagògics que han guanyat els premis Barcanova 1992, Eudald Maideu 1995, Fundació Enciclopèdia Catalana 1997 i Abacus 2007 Com a escriptor, s’inicià en la narrativa infantil i juvenil, públic per al qual ha publicat les narracions El somni de la nena bruna 2000, premi Ciutat d’Eivissa de narrativa infantil i juvenil, De tots colors 2001, Els ulls d’Abdeslam 2001, Set de llops 2003 i Un niu de formigues 2008, i les novelles El pes de la por 1998, amb Sílvia Vega i El beuratge 2003 També ha…
,
rus | russa
Història
Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dnièper (segle IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíev i de Novgorod (Rússia).
L’origen del mot rus o ros que apareix amb seguretat el primer quart del segle IX resta encara per resoldre científicament, bé que, seguint la crònica russa més antiga, la majoria d’historiadors i filòlegs concorden a identificar el poble que hi és designat amb la tribu escandinava dels varegs, establerts a la plana de l’Europa oriental La designació “rus” es mantingué fins al segle XVII, moment a partir del qual hom començà a parlar dels grans russos per oposició als bielorussos, dits russos blancs , i als petits russos d’Ucraïna per indicar els pobladors del nord de la…
Poema d’Alfons XI
Text versificat castellà, de la primera meitat del s XIV, la versió del qual, a partir d’un original gallec perdut, és atribuïda a Ruy Yáñez i també a un autor portuguès castellanitzat, sense identificar.
L’obra, de 2 455 octosíllabs encadenats, és considerada d’autor culte i la darrera manifestació del mester de clerecía
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina