Resultats de la cerca

Situació Una de les torres d’angle del castell de Bellpuig que formava part del vescomtat de Castellnou, amb el Canigó al fons V Buron El castell de Bellpuig es troba al cim del turó 768 m que domina el petit nucli de Bellpuig, on hi ha el santuari parròquia de la Trinitat, la rectoria, la casa del comú i el cementiri Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 45,6” N - Long 2° 37’ 15” E A la placeta del santuari, a ponent i vora l’entrada del cementiri, s’inicia el corriol rectilini i costerut que porta fins a les ruïnes del castell, des d’on es domina un ampli panorama sobre terres del Conflent amb…

L’estuc és un material fàcilment deteriorable, fet que ha provocat que les mostres d’escultura conservades siguin realment escasses Aquest reduït nombre d’elements que ha arribat fins avui, però, és suficient per donar testimoni de l’existència d’aquest tipus de decoració, generalment arquitectònica, però també mobiliària, a Catalunya al llarg de l’Edat Mitjana En aquest sentit, sortosament queden alguns conjunts prou significatius que permeten de palesar la importància d’aquesta tècnica des de l’època paleocristiana fins a la fi del període medieval Un dels millors exemples del treball de l’…

Les millores en la construcció de les embarcacions de pesca, en particular pel que fa als mitjans de propulsió, de la vela a la màquina de vapor o d’aquesta al motor diesel, han contribuït a facilitar l’accés als oceans i a llurs recursos El moment decisiu per a l’explotació dels oceans arribà amb la construcció dels enormes vaixells factoria amb aquestes embarcacions, capaces de processar el producte de les captures a bord mateix, no solament es pot arribar a qualsevol punt de l’oceà, sinó que, a més, no cal tornar a port durant períodes molt prolongats Les primeres barques que dugueren…

La geografia física Vista de l’lla de Hiiumaa Oficina de Turisme d’Estònia A Estònia pertanyen nombroses illes, les més importants de les quals són la Saaremaa i la Hiiumaa, de l’arxipèlag Moonsund La part septentrional és una plana amb una gran quantitat d’aiguamolls que es projecta bruscament cap al golf de Finlàndia la costa és molt retallada Més cap al sud el terreny s’aixeca i els sòls són més fèrtils Les formes de relleu són formades per l’acumulació d’alluvions o l’arrasament de la terra Els paisatges geomorfològics principals són carenes de morenes amb còdols erràtics, peneplans,…

Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…

Situació i presentació Limita a l’W-NW amb Calders, al NE amb Moià, a l’E amb els municipis de Castellcir, Castellterçol i Granera, i al S amb Mura Bages Monistrol de Calders, que del 1937 al 1939 rebé el nom de Monistrol de Bages, és un municipi de creació moderna que se separà de Calders en virtut de la llei del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 1934 Així se satisfeia una antiga aspiració dels monistrolencs que, malgrat l’origen històric comú sota la demarcació de l’antic castell de Calders, mantenien per geografia i per tradició una vida pròpia ben diferent de la de Calders El…

Cap de comarca, Banyoles El Pla de l’Estany és constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l’estany de Banyoles i diversos turons que l’envolten, entre el riu Fluvià i la serra de Rocacorba A l’extrem septentrional de la comarca es troba el massís de Rocacorba 985 m amb les serres de Pujarnol 340 m i de Sant Patllari 654 m on hi ha una gran abundància de margues, roca tendra, de color gris blavenc que origina formes molt suaus i arrodonides Més al S i per damunt de les margues Sant Patllari i sector de Camós hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb…

Situació i presentació Es troba a la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida Limita amb el terme de Lleida al S, i amb els de Corbins al SE i a l’E, Benavent de Segrià al NE i N i Torrefarrera a l’W El terme, de relleus molt suaus, al voltant dels 200 m, és regat pel canal de Pinyana o Séquia Major, per les diverses séquies i reguers que se'n deriven i també per l’antiga clamor de Segrià, o Reguer Gran El reguer de la Cadireta circula gairebé parallel al límit municipal entre Torre-serona i Benavent de Segrià Entre les partides hom pot esmentar les de lo Prat, la Boga, lo Riquet i los…

Situació i presentació Es troba al sector meridional i més baix de la comarca, en contacte amb la cubeta de Móra Limita amb el Molar NW, Bellmunt del Priorat NE, Falset, Marçà E, els Guiamets S, tots ells municipis del Priorat, i amb Garcia W que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre El sector més elevat és el de llevant, amb 341 m al tossal de Puig-roig i 305 a la Tosseta El riu de Siurana, poc abans de la seva confluència amb l’Ebre, forma el límit nord-occidental, i rep per l’esquerra diversos barrancs com els d’en Pou, de la Vila i de la Raora, aquest últim que conforma el límit…

Situació Els esfondralls del castell són encimbellats dalt un pujol de 702 m d’altitud, sota el qual, a llevant, transcorre la carretera de Terrassa a Talamanca, mentre que, a ponent, s’arredossen el mas i la capella de Sant Lleïr i, més enllà, vers el nord-oest, la població de Mura Long 1°59’45” - Lat 41°41’54” Aspecte interior dels basaments de la torre del castell F Junyent-A Mazcuñan L’únic pany de mur que subsisteix, ultra els basaments de la torre, al castell F Junyent-A Mazcuñan Per arribar al turó on es dreçava el castell, cal que ens dirigim a Navarcles, on emprendrem la carretera…