Resultats de la cerca

Durant l’exercici físic, cal que el funcionament de l’aparell cardiovascular experimenti algunes modificacions per tal de garantir una aportació adequada d’oxigen al teixit muscular, i també un drenatge apropiat dels elements que es produeixen després de la metabolització dels nutrients, com l’àcid làctic i l’àcid carbònic Aquestes modificacions inclouen, esquemàticament, un increment del cabal cardíac, és a dir, la quantitat de sang que el cor bomba per minut, i una redistribució del flux sanguini dels diferents teixits, destinada bàsicament a augmentar de manera específica el dels músculs…

Situació i presentació És situat a llevant del municipi de Manresa, a l’esquerra del Llobregat, des de la vora del riu costa amunt fins a la llarga carena que fa d’espona a l’estreta vall de la riera de Mura Aquests dos corrents fluvials, els únics que drenen el territori, són també els límits que el separen de municipis veïns Al N limita amb Sant Fruitós de Bages i Talamanca, a l’E i al S amb Mura i a l’W amb Manresa La línia divisòria entre els termes de Manresa i el Pont de Vilomara passa exactament pel mig de l’històric pont La riera de Mura —i també un breu tram de la de Santa Creu—…

Definició L’ hepatitis vírica aguda és una malaltia infecciosa causada per diversos tipus de virus que, després d’entrar a l’organisme, penetren als hepatòcits o cèllules hepàtiques i en provoquen la necrosi o mort, com també una inflamació difusa del fetge La malaltia es desenvolupa entre dues setmanes i sis mesos després d’haver-se produït el contagi i, en general, origina diverses manifestacions com ara pèrdua de la gana, malestar general, nàusees i vòmits, augment lleu de la temperatura corporal, icterícia o coloració groguenca de la pell i les mucoses, colúria o tonalitat fosca de l’…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El pago de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de historia de España”, XIX, pàgs 5-54 1953 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Rafael Dalmau editor Barcelona 1960 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un…

Introducció Aquesta part del volum dedicat a l’arquitectura religiosa antiga i medieval tracta de l’arquitectura dels segles del gòtic, és a dir, de la dels últims segles de l’Edat Mitjana, principalment del XIII al XV S’hi estudien els edificis dedicats al culte o relacionats amb la dimensió social de les pràctiques religioses, en el marc d’una societat en què les esferes civil i religiosa són estretament interdependents i en què la religió és exclusivament la cristiana Deia Francesc Eiximenis al seu Regiment de la cosa pública que «los crestians sobre totes les nacions del mon, servant…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era cantant, i els continuà al Conservatori de Bolonya amb S Mattei i L Marchesi, i després a Venècia amb B Furlanetto Començà a escriure obres escèniques de molt jove La primera, Annetta e Lucindo , s’estrenà el 1813 a Milà i marcà el començament d’una carrera que durà una cinquantena d’anys, durant els quals compongué més de noranta melodrames Assolí fama internacional i les seves òperes foren presentades a ciutats com Viena i París El 1835, arran del poc èxit de l’òpera Carlo di Borgogna , Pacini s’apartà de la composició d’obres…

Situació Restes de la torre rectangular d’aquest castell, una de les defenses més notables de la vall de Sant Joan ECSA - A Villaró La fortalesa és a llevant del poble d’Ars, dalt d’un esperó rocós molt dret Mapa 34-10215 Situació 31TCH683007 De la Farga de Moles surt la carretera que porta a Civís, Asnurri i Ars Passat Sant Joan Fumat hi ha el trencall que mena a Ars, per una pista forestal en un relatiu bon estat Una vegada situats al poble, cal travessar el torrent que hi ha a llevant i seguir uns 200 m pel camí vell No és aconsellable de pujar al castell des del peu del turó i pel dret,…

Situació Façana de ponent de l’església, que mira a la plaça del Castell ECSA - M Catalán L’església parroquial de Santa Maria, prop del castell, presideix el poble deVallfogonadeRiucorb Mapa 34-15390 Situació 31TCG530030 L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent CPO Història La parròquia de Santa Maria deVallfogona és documentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de…

Situació Façana nord d’aquest important edifici, molt malmès i destinat a usos agrícoles ECSA - J Bolòs El castell de Llorac és situat sobre el poble del mateix nom, en una elevació del terreny que hi ha al costat sud-oest Mapa 34-15390 Situació 31TCG587019 Per a arribar a Llorac cal agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt mena a Guimerà Havent fet un recorregut de 8 km, el poble de Llorac es troba a mà esquerra, a peu de carretera FEB Història Hi ha referència documental del lloc de Llorac des del segle XII, quan, juntament amb el seu castell, era senyorejat per Guifré…

Per als barcelonins i per als catalans de mitjan segle XIX, la fàbrica dels Escuder és un dels exemples reeixits de la indústria catalana Era aleshores la fàbrica més important del que s’anomenaven sederies, entenent per aquest nom el conjunt de filatura i tissatge d’aquesta fibra Joan Escuder i Anglada va néixer a Barcelona el 1798 Era fill d’Antoni Escuder i Matas, un mestre velluter que pertanyia a la classe de seders modestos, per no dir pobres Va treballar d’aprenent al taller de Jaume Fàbregas, un mestre veler també modest Es casà amb la filla d’aquest, Eulàlia Fàbregas La seva…