Resultats de la cerca
Es mostren 5329 resultats
Flebotrombosi i tromboflebitis
Patologia humana
Definició S’anomena flebotrombosi la formació, a l’interior d’una vena, d’un coàgul de sang o trombe que es manté unit a les parets i pot obstaculitzar la circulació sanguínia a través del vas afectat D’altra banda, hom anomena tromboflebitis la inflamació d’una vena deguda a la formació d’un trombe adherit a les parets Aquests dos trastorns es localitzen en un 90% dels casos en les venes dels membres inferiors Si bé les definicions anteriors fan referència a alteracions diferents, actualment se sol emprar la denominació tromboflebitis per a designar la formació de…
Aneurisme arterial
Patologia humana
Definició S’anomena aneurisma arterial una dilatació permanent i anormal d’un segment de paret arterial El terme aneurisma es relaciona amb el grec antic, en què aneurynein significa ‘dilatar’ Els aneurismes es poden establir en qualsevol artèria de l’organisme, però les seves localitzacions més importants, bé per la freqüència o per la possibilitat d’un esquinçament eventual i l’hemorràgia consegüent, són l’aorta i les artèries cerebrals Anatomia, tipus, localitzacions, formes i causes Les parets arterials es componen de tres capes o túniques de teixits diferents La més interna, anomenada…
Miocardiopatia dilatada
Patologia humana
Definició La miocardiopatia dilatada és una alteració anatòmica i funcional del miocardi causada per lesions específiques del teixit miocàrdic, com ara la proliferació de fibres de teixit connectiu o fibrosi, que provoquen una minva de la força de contracció del múscul cardíac i un augment exagerat del diàmetre de les cavitats ventriculars, i que evolucionen envers una insuficiència cardíaca Quan la disminució de la força de contracció del miocardi és intensa, es redueix el volum de sang expulsat pels ventricles cap a les artèries principals en cada contracció i, al contrari, s’incrementa el…
Estrabisme
Patologia humana
Definició L’ estrabisme consisteix en la desviació d’un ull, és a dir, la pèrdua del parallelisme que normalment mantenen els eixos visuals d’ambdós ulls gràcies al qual s’adrecen al mateix objecte Segons el cas, es manifesta amb visió doble o amb ambliopia, que consisteix en la pèrdua d’agudesa visual de l’ull desviat La direcció de la mirada d’un ull, l’eix òptic, es pot modificar gràcies a l’acció dels sis músculs extrínsecs que s’insereixen en la superfície externa del globus ocular L’acció coordinada dels músculs extrínsecs d’ambdós ulls permet que llurs eixos òptics s’adrecin cap al…
Esquizofrènia
Patologia humana
Definició L’ esquizofrènia és una malaltia mental, generalment de llarga evolució, caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, alteracions en les funcions del pensament, una sensació de dominació per part de forces estranyes, deliris de naturalesa diversa, alteracions de la percepció, una afectivitat anormal que no s’ajusta a la realitat i una marcada desconnexió amb el món exterior La paraula esquizofrènia prové del grec antic, llengua en què aquest mot significa divisió o fragmentació de la ment, i s’aplicà a aquesta malaltia el 1910 per Paul Eugen Bleuler, un cèlebre psiquiatre…
Paràlisi perifèrica
Patologia humana
Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un…
Lesió de menisc
Patologia humana
Definició Rep el nom de menisc cadascun dels fibrocartílags que formen part de diverses articulacions com ara el genoll, l’articulació témporo-maxillar i l’esterno-clavicular Les anomenades lesions de menisc són les que afecten l’articulació del genoll, on aquestes estructures cartilaginoses són més voluminoses, i consisteixen, bàsicament, en llur trencament o desinserció Anatomia El genoll és l’articulació més voluminosa del cos humà i una de les que ha de suportar pressions més elevades quan una persona s’està dreta A diferència de la resta d’animals vertebrats, l’home és capaç d’estar-se…
Osteoporosi
Patologia humana
Definició L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment Com que la disminució de la massa de teixit ossi és, fins un cert punt, un procés fisiològic que es presenta normalment amb el pas dels anys, l’osteoporosi només és considerada una veritable malaltia quan genera…
simfonia
Música
Gènere orquestral nascut a mitjan segle XVIII, la història del qual es desenvolupà principalment fins ben entrat el XX, encara que s’estén fins l’actualitat.
Abans del segle XVIII, la paraula simfonia s’emprà per a designar diferents tipus d’obres instrumentals o, en alguns casos, vocals per als usos del terme a la Grècia clàssica, vegeu l’accepció anterior Al segle XVII començà a usar-se sovint germans Gabrieli, H Schütz el terme symphonia sacra per a anomenar un motet concertat, amb veus i instruments Més endavant, la paraula en la seva versió italiana sinfonia o adaptada a altres idiomes passà a designar diversos gèneres de la música estrictament instrumental Progressivament, l’ús del terme s’anà restringint fins acabar designant quasi…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Partit polític
Partit constituït al març de 1969 a partir d’una escissió de la joventut marxista i independentista del Front Nacional de Catalunya, essencialment procedent de la Secció Universitària, que havia adquirit una elevada autonomia els anys precedents.
D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…