Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Les ascomicètides (II): pirenomicets
Les hipocreals Els fongs d’aquest ordre són, en general, saprobiòtics o paràsits de plantes i d’insectes Els ascocarps són peritecis amb ostíol, de consistència tova i de color clar vermell, groc, taronja o rosa Poden estar situats sobre un subicle, o immersos en un estroma Presenten ascs unitunicats, inoperculats, no amiloides, subglobosos o cilíndrics Aquest ordre comprèn dues famílies, però als Països Catalans només hi ha la de les hipocreàcies Hypocreaceae Les hipocreàcies o nectriàcies Els pirenomicets són ascomicets que formen peritecis Reuneixen els ordres de les hipocreals, les…
Els pleuronectiformes: peixos plans
Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…
serrà
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, de fins a 40 cm de longitud, de color bru clar amb nou bandes transversals vermelles o fosques al tronc.
Habita en esculleres fins als 30-50 m de profunditat i és propi de l’Atlàntic oriental, de la mar Roja i de la Mediterrània, en la qual hom el pesca tot l’any, especialment els mesos calorosos, amb ham, nansa o xarxa
flota de roure
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 3 a 8 cm d’alt d’un color bru rogenc fosc, amb el barret més o menys convex i amb la cama pivotant.
Es fa sobretot en boscs caducifolis
gamarús
Gamarús
T.Voekler (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies, de carpòfor compost amb els barrets flabel·lats i imbricats, amples de 10 a 30 cm, de color bru, amb porus petits i de carn blana.
Creix sobre soques o rabasses d’arbres caducifolis
mixernó
Mixernó
Dr. Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de barret en forma d’embut i de color ros brunenc o bru rogenc, amb làmines primes decurrents.
Es fa en boscs, sobre la virosta
mosca de l’olivera
Mosca de l’olivera
Καλλιέργεια
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 5 mm de llargada, de cap vermellós, de tòrax gris amb 3 línies de color bru i d’abdomen d’un color groc ataronjat.
És una plaga de les oliveres, car les femelles injecten els ous en les olives i en provoquen la caiguda abans de madurar Atesos els grans estralls que produeixen en les collites, hom les combat amb èsters fosfòrics És comuna a tots els països mediterranis
moixera de pastor
Moixera de pastor
cjt63110 (CC BY-NC)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alt, de fulles pinnatilobades, de flors blanques, agrupades en ramells corimbosos, i de fruits en pom ovoide bru.
Es troba en boscs de la muntanya mitjana
mussol emigrant
Mussol emigrant
CC u|Mdf
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 38 cm, que té les parts superiors falbes tacades de bru fosc i les inferiors més clares amb llistes brunes.
És migrador parcial Habita al nord d’Euràsia i d’Amèrica És ocasional als Països Catalans
trist
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 10 cm, que és de color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc.
Habita a les jonqueres dels aiguamolls litorals d’Occitània, a Itàlia, Còrsega, Sardenya, Sicília, Grècia, l’Àsia Menor, Xipre, Egipte, el nord-oest d’Àfrica, el sud i l’est de la península Ibèrica i les Balears És comú als Països Catalans