Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
Les opegrafals
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…
Els escòmbrids: verats, tonyines i afins
Escòmbrids de la mar catalana 1 bis Scomber japonicus , 2 verat S scombrus , 3 bonítol Sarda sarda , 4 melva Auxis rochei , 5 bacoreta vera Euthynnus quadripunctatus , 6 bacoreta ratllada E pelamís , 7 tonyina Thunnus thynnus , 8 bacora T alalunga Noteu la presència de pínnules al final de l’aleta caudal, que caracteritzen la familia Juan A Moreno i Carlos Moreno Els escòmbrids que actualment engloben també l’antiga família dels túnids són peixos de cos fusiforme, alt i força comprimit, acabat en un peduncle caudal estret, ben diferenciat i en forma de quilla, i una aleta caudal ben…
La conservació de vegetals amenaçats a les Balears
El manteniment de la biodiversitat les espècies, les comunitats biològiques i els processos ecològics requereix l’ús d’eines diverses, les més importants de les quals són la declaració i gestió d’espais naturals protegits, l’ordenació territorial i la prevenció o correcció dels impactes generats per les activitats econòmiques Però aquests instruments són insuficients per a espècies de supervivència improbable sotmeses a factors d’una determinada intensitat La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura UICN defineix com a amenaçats els tàxons o les poblacions que tenen una alta…
El marc històric del romànic del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
Antecedents Per conèixer el període anterior a la invasió sarraïna i la consegüent ocupació del territori pels nouvinguts cal acudir, tant per al període prehistòric com per a l’històric, a les informacions que proporciona l’arqueologia, ja que el Bages apareix molt escadusserament en els textos històrics Però amb tot, hi ha algunes dades relatives al temps anterior a l’alta edat mitjana Encara que l’home ja habitava el Bages des del Paleolític Mitjà, a mesura que ens apropem a l’època romana les restes arqueològiques són més abundoses arriben al seu punt culminant en l’etapa ibèrica Sobre…
L'escultura postmodernista
Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…
Ciutat de Tàrraco
Context històric Des de la seva creació, la ciutat de Tàrraco va experimentar una contínua transformació i evolució urbanística L’antic campament militar creat durant la segona guerra Púnica es va convertir, en un primer moment, en una gran ciutat portuària que acollia els exèrcits romans que es dirigien a l’interior de la Península Després de la conquesta, Tàrraco va evolucionar fins esdevenir una gran capital provincial dissenyada i construïda a imitació de Roma Entre el segle I i el segle II, Tàrraco assolí el màxim desenvolupament urbanístic i ciutadà la ciutat disposava de grans espais…
L’escultura de la Il·lustració
La inèrcia del Barroc tardà, empeltada d’un esperit berninesc ben assumit pels imatgers catalans, continuà amb força en el darrer quart del segle XVIII Tanmateix, el llenguatge escultòric anà depurant-se vers un academicisme classicista que va donar pas a un neoclassicisme ben assumit en l’obra de Damià Campeny, fet al qual no és aliè la seva estada com a pensionat a la Roma dominada per la nova ideologia plàstica del gran escultor Canova La fundació i ulterior desenvolupament de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, potenciada per la Junta de Comerç, va posar l’accent en uns estudis en…
Santa Maria de Merlès

Santa Maria de Merlès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona i el Bages, a la vall mitjana de la riera de Merlès.
Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…
la Pera
La Pera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres i drenat per la capçalera de la riera de la Pera, afluent del Ter per la dreta.
Situació i presentació Limita amb Foixà N, Rupià E, Corçà SE, i Madremanya S, Sant Martí Vell W i Flaçà NW del Gironès Comprèn, a més del poble de la Pera, cap de municipi, els pobles de Púbol i Pedrinyà i el veïnat de Riuràs El territori és accidentat pels contraforts nord-orientals de les Gavarres, però té un ample sector central, la vall de la Pera, que és una depressió lleugerament ondulada, drenada per la riera de la Pera, que aflueix al Ter per la dreta, ja dins el terme de Flaçà La riera de Púbol i altres petits torrents formen part de la seva reduïda conca Els turons més alts, a l’W,…
les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part central de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina