Resultats de la cerca

La mallerenga petita Parus ater té el plomatge bàsicament acolorit de blanc i negre, a més del color indefinit del pit Té una taca a la nuca, molt característica, que no és visible en aquest exemplar, procedent de Berà Tarragonès en canvi, és illustrativa de la facilitat amb què la major part de les mallerengues accepten els menjadors artificials, malgrat ésser ocells de bosc Xavier Bartrolí La mallerenga petita és un ocell típicament sedentari, que a la tardor i a l’hivern realitza petits moviments, encara no prou coneguts Per exemple, al Rosselló i el Vallespir, on és estrictament…

El xot Otus scops és gris i menut 17-19 cm, de posat simpàtic i escabellat, majorment els individus joves a la dreta L’iris de l’ull és de color groc llimona, com el dels mussols, als guals s’assembla, bé que la coloració i el posat són diferents altrament, el xot té uns bigotis ben marcats i unes "orenetes" semblants a les del duc plomes erèctils damunt del cap, que aixeca en estat de vigília a baix, exemplars procedents de Sant Just Desvern, Baix Llobregat Crida de manera característica, planyívolament, durant tota la nit Xavier Parellada i Xavier Ferrer El xot és una espècie nidificadora…

El fumarell negre Chlidonias nigra , d’una mida semblant al fumarell carablanc 23-25 cm, únicament fa honor al seu nom en plomatge estiuenc, que és quan mostra el cos totalment negre L’exemplar de la fotografia, procedent de la llacuna del Remolar delta del Llobregat, mostra el plomatge d’hivern, blanc i amb algunes taques negres al costat dels ulls i just davant de les ales Vola ras sobre l’aigua i pesca, generalment, sense arribar a submergir-s’hi Oriol Alamany El fumarell negre és, essencialment, un migrador regular en ambdós passos, observable comunament al litoral i rarament o…

El xatrac menut Sterna albifrons , molt més petit que la resta de xatracs fins a 24 cm, s’identifica fàcilment per les seves dimensions i, en el període estiuenc, per la taca blanca del front, ben visible en aquest exemplar, aclofat damunt dels ous, fotografiat al delta de l’Ebre Noteu, també, el color groc del bec, que es fa negre a la punta Anna Motis El xatrac menut és una espècie estival present al llarg del litoral dels Països Catalans, concentrada localment en colònies, que s’observa escassament en migració i de la qual alguns hiverns resten individus isolats al delta de l’Ebre i en…

El territ variant Calidris alpina és el més comú, al nostre país, dels escolopàcids Sobretot a l’hivern, és prou semblant al territ bec-llarg, bé que una mica més petit 16-18 cm L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres És el territ més comú al territori estudiat Abunda durant les migracions, sobretot a la tardor, i a l’hivern és molt escàs i irregular, llevat del delta de l’Ebre i els marjals del migjorn valencià, on és comú La migració de primavera al delta de l’Ebre comença ja el febrer, però no s’observa a la resta del nostre litoral fins a la meitat de març La…

El bec d’alena Recurvirostra avosetta , més gros que el cames-llargues fins a 43 cm, s’identifica pel dibuix negre sobre blanc del plomatge i, sobretot, pel llarg bec, corbat cap amunt, i per les potes, d’un to blavós, caràcters que s’aprecien a l’exemplar de la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu l’aspecte gràcil de les potes i la membrana que uneix els dits, característica dels ocells de ribera Xavier Ferrer Present durant tot l’any al territori estudiat, a Catalunya i el País Valencià nia i hiverna d’una forma molt local, i és molt més estès durant les migracions A la Catalunya…

Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Prengué l’hàbit dominicà al convent de Girona, però residí especialment al de Santa Caterina de Barcelona Entre el 1651 i el 1653 emprengué un viatge per tot el Principat i els comtats de Rosselló i Cerdanya, on aplegà materials per al Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña , acabat abans del 1655, i publicat per primera vegada el 1657 a Barcelona En una de les moltes edicions posteriors, la del 1949, hi ha una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou…

El delta i la baixa vall de la Tordera inclouen un sistema aqüífer bicapa aqüífer superficial lliure i aqüífer profund captiu, fortament explotat per a l’abastiment de les poblacions de la rodalia SGOPU-CAPO L’aigua que arriba del cel, hi torna d’una o altra manera tancant un cicle, l’anomenat cicle hidrològic Com esmenta Davis 1966, Salomó, en observacions recollides en l’Eclesiastès AT, 17, diu "Tots els rius van a la mar i, malgrat que hi continuen fluint, la mar encara no s’ha omplert" Aquest fet aparentment inexplicable és una de les primeres referències al cicle de l’aigua en la Terra,…

Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…