Resultats de la cerca

Vida Fill d’un joier barceloní, els primers anys del decenni dels setanta desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressò  S’introduí en l’àmbit cinematogràfic gràcies a la influència del realitzador Jordi Cadena i de l’actriu Marta Molins, que fou la seva companya sentimental i que protagonitzà molts dels films que ell produí El 1975 registrà l’empresa Ona Films per produir una sèrie de curts i el llarg L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, adaptació de la novella homònima de Joan Marsé, dirigida per J Cadena i protagonitzada per Ana…

D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…

Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit, president del…

Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita per a l’edició castellana de la collecció Le Monde, histoire de tous les peuples El Mundo, historia de todos los pueblos , editada per Antoni Brusi entre el 1840 i el 1845 Malgrat el seu caràcter d’encàrrec editorial, aquesta fou la recerca més ambiciosa de Cortada com a historiador, per la qual rebé distincions diverses A l’obra se li ha de reconèixer el mèrit de ser pionera dins del panorama historiogràfic de l’Estat espanyol, ja que durant la primera meitat del s XIX, i gran part de la segona, la historiografia espanyola visqué de…

La figuera de moro Opuntia ficus-indica és una planta originària de l’Amèrica tropical introduïda i naturalitzada al nostre país Es caracteritza perquè té les tiges curtes i aplatades cladodis , cobertes de feixos de punxes que no són sinó brots curtíssims amb les fulles transformades en espines Les flors, proveïdes de nombrosos pètals i amb l’ovari ínfer, originen les figues de moro, un fruit comestible molt apreciat Jordi Vidal Constitueixen una família important que agrupa més de 2000 espècies, esteses per les regions desèrtiques i semidesèrtiques d’Amèrica, principalment central i…

Agrupen líquens de tallus crustaci o esquamulós, terrícoles o calcícoles, d’algues clorococcals, amb apotecis sèssils o immersos, dotats d’un excípul rudimentari, ben caracteritzats per la presència d’antraquinones Els ascs tenen un tolus amiloide amb una estructura característica, en forma de tub més fosc, que delimita el cos axial Les paràfisis són simples o poc ramificades Les espores són ellíptiques o unicellulars, sense halo Un altre liquen que es fa a les fissures amb molt poca terra és Protoblastenia testacea , de tallus esquamulós i apotecis de color testaci de rajola, a causa de la…

Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu la la dreta és característica per la taca verme/losa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és…

El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l…

L’escorxador Lanius collurio , com la resta dels seus congèneres, és fàcil de veure pel seu costum de parar-se en branquetes i suports descoberts El mascle, com el de la fotografia, feta als Pirineus lleidatans, es caracteritza pel color castany del dors i gris del cap, i per la taca negra de la zona de l’ull, que contrasta amb el color blanc de la gola La femella, de tons més castanys, conserva la taca de l’ull, que permet de reconèixer-la Oriol Alamany L'escorxador té els quarters d’hivernada a l’E d’Àfrica i, per arribar-hi o per retornar cap a les seves àrees de reproducció…

El 10 de maig es van celebrar eleccions parlamentàries, les primeres després de l'onada de canvis al món àrab i que havien de mostrar el suport de la ciutadania a les propostes de reforma del president Bouteflika Abans s'havien introduït reformes polítiques, com una nova llei electoral i la creació de la Comissió Nacional per a la Supervisió de les Eleccions En aquests comicis es van presentar 28 noves formacions i van tenir un índex de participació baix 42,9%, però superior a eleccions anteriors El Front d'Alliberament Nacional FLN, de Bouteflika, es va imposar amb 220 escons dels 463 en joc…